budhíre bodhíre
budhíre 1, budhíri , vrb: vudhire Definitzione
artzare o pesare su búdhidu comente faet s'abba in istrégiu chi portat fogu asuta; giare un'iscotada a fogu; còere o mantènnere cosa in s'abba budhindho; si narat de su mustu puru, siat candho est in su cupone e siat candho est in sa carrada ma faet ancora ispuma; sentire coment'e abbruxore in sa carre po fogu o àteru
Sinònimos e contràrios
fudhire
Maneras de nàrrere
csn:
iscapai a b., pesare a b. = pesare su bullu, comintzare a budhire; b. a sollenu = a fogu lenu
Frases
s'abba no est budhindhe: àrtziali su fogu! ◊ candho s'abba est budhindhe bètache sos macarrones ◊ s'àcua est budhendi a cróculus in sa pingiada ◊ s'erbuzu cheret budhidu, piscadu e cundhidu
2.
su binu est budhindhe in sa cuba
3.
custu fogu a tropu mi est budhindhe
Sambenados e Provèrbios
prb:
a fortza de budhiri sa pingiada s'iscrobecat
Ètimu
ltn.
bullire
Tradutziones
Frantzesu
bouillir,
fermenter
Ingresu
to boil,
to ferment
Ispagnolu
hervir
Italianu
bollire,
lessare,
fermentare
Tedescu
sieden,
kochen,
gären.
budhiròi budhidòri
budhirúju , agt Definitzione chi giughet sa budha iscardia.
budhítu, budhíu budhídu
búdhiu búdhidu
budhizòla , nf Definitzione istregighedhu de terra Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.
budhòne , nm Definitzione s'úrtimu tretu, su prus largu, de s'istentina Sinònimos e contràrios budhales, fodhale Frases trabballa, giai no ti ndi at a essiri su budhone! Terminologia iscientìfica crn.
budhòne 1, budhòni , nm Definitzione budhas mannas, nau de unu chi portat budha o bentre manna, a tropu; unu chi papat a tropu; chie dhi praghet a dormire meda Sinònimos e contràrios acadhonadu, bentrudu, budhari, dollónciu, mataudhone, toporodhone, tripudu, trodolassu / cdh. bidhiconi / bentranu, sassagoni / sonniciosu Frases una budhona lucidendi isprigus cantat de amori a tonu cumbintu ◊ cussa est una budhona poita est satzagona! Sambenados e Provèrbios smb: Buddone Ètimu srd.
budhòre, budhòri , nm Sinònimos e contràrios budhidore, budhimentu, budhiorza Frases su sentidu mi ponent in budhore Ètimu srd.
budhoría , nf Definitzione su budhire Sinònimos e contràrios budhidura, budhimentu, budhinzu, budhionzu Frases ispaporat canno su papore de sa budhoria si nche annat leanne àghera Ètimu srd.
budhótu , nm Definitzione s'istentina de sa budha de su porcu prena de sàmbene cundhiu e cotu a budhiu o orrostiu Ètimu srd.
búdhu , nm: búlliu, bullu 1, búgliu 1 Definitzione su chi faet s'abba chi essit de terra a meda e ndhe inartat s'abba chi si agatat in pitzu, s'abba chi si ndhe pesat in artu budhindho cun su fogu asuta; in cobertantza, arrennegu, fele Sinònimos e contràrios búdhidu Maneras de nàrrere csn: petza, lardu a budhu = peta, lardu cotos a budhidu; perda de budhu = pedra tundha, de riu, de imbudhighinare in su fogu e pònnere in su late a lu fagher budhire in isterzu de ortigu; èssere a budhos = (nadu de ccn.) èssere crebendhe de su fele, arrennegados contras a ccn.; intrare in bullu = nadu de ccn., èssere afariadu meda, faghindhe a s'airada Frases che riu de duas abbas finamenta mesciadas cun tres bullos (A.Dettori)◊ a custa cosa li cheret dadu duos bullos pro l'iscotare ◊ àrtziali su fogu a sa padedha, chi peset su bullu! ◊ lis damos arzas a budhu e grillos cotos in brajas ◊ su benu essiat a bullu de un'abberta de roca ◊ sa conca sua fit semper a búglios che patedha de macarrones 2. fit chin su coro a búglios Ètimu srd.
búdhu 1 , nm: abrudhu, pudhu* 1 Definitzione sa cria chi s'abe ponet in is búsciulos de sa regra o bresca.
budhúca , nf, nm: budhucu, budhunca, budhuncu Definitzione genia de nodighedhu chi si faet in su filu totu atrotigau; a logos fintzes lana filada grussa Sinònimos e contràrios burroni 1, ofedhu Ètimu srd.
budhucósu , agt Definitzione nau de filu, chi portat budhucos, nodighedhos Sinònimos e contràrios burrosu Ètimu srd.
budhúcu budhúca
budhúdhu , nm Definitzione sa natura de is féminas Sinònimos e contràrios cunnu, pilicarju, pillitu Terminologia iscientìfica crn.
budhúdu , agt Definitzione
chi portat bentre manna, chi papat meda, persona bàscia e grussa
Sinònimos e contràrios
bentrudu,
matimannu,
pantzudu
Frases
mancari budhudu siat, su pitzinnu, su late de sa mama za li est bastandhe, pro como ◊ budhudu comente fit, su pitzinnu s'ischidabat pedindhe cocone su manzanu
Terminologia iscientìfica
zcrn.
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grosse panse,
gros pansu
Ingresu
potbelly
Ispagnolu
barrigón
Italianu
buzzóne
Tedescu
dickbäuchig,
vielfräßig.
budhúnca, budhúncu budhúca