A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

budhíre bodhíre

budhíre 1, budhíri , vrb: vudhire Definitzione artzare o pesare su búdhidu comente faet s'abba in istrégiu chi portat fogu asuta; giare un'iscotada a fogu; còere o mantènnere cosa in s'abba budhindho; si narat de su mustu puru, siat candho est in su cupone e siat candho est in sa carrada ma faet ancora ispuma; sentire coment'e abbruxore in sa carre po fogu o àteru Sinònimos e contràrios fudhire Maneras de nàrrere csn: iscapai a b., pesare a b. = pesare su bullu, comintzare a budhire; b. a sollenu = a fogu lenu Frases s'abba no est budhindhe: àrtziali su fogu! ◊ candho s'abba est budhindhe bètache sos macarrones ◊ s'àcua est budhendi a cróculus in sa pingiada ◊ s'erbuzu cheret budhidu, piscadu e cundhidu 2. su binu est budhindhe in sa cuba 3. custu fogu a tropu mi est budhindhe Sambenados e Provèrbios prb: a fortza de budhiri sa pingiada s'iscrobecat Ètimu ltn. bullire Tradutziones Frantzesu bouillir, fermenter Ingresu to boil, to ferment Ispagnolu hervir Italianu bollire, lessare, fermentare Tedescu sieden, kochen, gären.

budhiròi budhidòri

budhirúju , agt Definitzione chi giughet sa budha iscardia.

budhítu, budhíu budhídu

búdhiu búdhidu

budhizòla , nf Definitzione istregighedhu de terra Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

budhòne , nm Definitzione s'úrtimu tretu, su prus largu, de s'istentina Sinònimos e contràrios budhales, fodhale Frases trabballa, giai no ti ndi at a essiri su budhone! Terminologia iscientìfica crn.

budhòne 1, budhòni , nm Definitzione budhas mannas, nau de unu chi portat budha o bentre manna, a tropu; unu chi papat a tropu; chie dhi praghet a dormire meda Sinònimos e contràrios acadhonadu, bentrudu, budhari, dollónciu, mataudhone, toporodhone, tripudu, trodolassu / cdh. bidhiconi / bentranu, sassagoni / sonniciosu Frases una budhona lucidendi isprigus cantat de amori a tonu cumbintu ◊ cussa est una budhona poita est satzagona! Sambenados e Provèrbios smb: Buddone Ètimu srd.

budhòre, budhòri , nm Sinònimos e contràrios budhidore, budhimentu, budhiorza Frases su sentidu mi ponent in budhore Ètimu srd.

budhoría , nf Definitzione su budhire Sinònimos e contràrios budhidura, budhimentu, budhinzu, budhionzu Frases ispaporat canno su papore de sa budhoria si nche annat leanne àghera Ètimu srd.

budhótu , nm Definitzione s'istentina de sa budha de su porcu prena de sàmbene cundhiu e cotu a budhiu o orrostiu Ètimu srd.

búdhu , nm: búlliu, bullu 1, búgliu 1 Definitzione su chi faet s'abba chi essit de terra a meda e ndhe inartat s'abba chi si agatat in pitzu, s'abba chi si ndhe pesat in artu budhindho cun su fogu asuta; in cobertantza, arrennegu, fele Sinònimos e contràrios búdhidu Maneras de nàrrere csn: petza, lardu a budhu = peta, lardu cotos a budhidu; perda de budhu = pedra tundha, de riu, de imbudhighinare in su fogu e pònnere in su late a lu fagher budhire in isterzu de ortigu; èssere a budhos = (nadu de ccn.) èssere crebendhe de su fele, arrennegados contras a ccn.; intrare in bullu = nadu de ccn., èssere afariadu meda, faghindhe a s'airada Frases che riu de duas abbas finamenta mesciadas cun tres bullos (A.Dettori)◊ a custa cosa li cheret dadu duos bullos pro l'iscotare ◊ àrtziali su fogu a sa padedha, chi peset su bullu! ◊ lis damos arzas a budhu e grillos cotos in brajas ◊ su benu essiat a bullu de un'abberta de roca ◊ sa conca sua fit semper a búglios che patedha de macarrones 2. fit chin su coro a búglios Ètimu srd.

búdhu 1 , nm: abrudhu, pudhu* 1 Definitzione sa cria chi s'abe ponet in is búsciulos de sa regra o bresca.

budhúca , nf, nm: budhucu, budhunca, budhuncu Definitzione genia de nodighedhu chi si faet in su filu totu atrotigau; a logos fintzes lana filada grussa Sinònimos e contràrios burroni 1, ofedhu Ètimu srd.

budhucósu , agt Definitzione nau de filu, chi portat budhucos, nodighedhos Sinònimos e contràrios burrosu Ètimu srd.

budhúcu budhúca

budhúdhu , nm Definitzione sa natura de is féminas Sinònimos e contràrios cunnu, pilicarju, pillitu Terminologia iscientìfica crn.

budhúdu , agt Definitzione chi portat bentre manna, chi papat meda, persona bàscia e grussa Sinònimos e contràrios bentrudu, matimannu, pantzudu Frases mancari budhudu siat, su pitzinnu, su late de sa mama za li est bastandhe, pro como ◊ budhudu comente fit, su pitzinnu s'ischidabat pedindhe cocone su manzanu Terminologia iscientìfica zcrn. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grosse panse, gros pansu Ingresu potbelly Ispagnolu barrigón Italianu buzzóne Tedescu dickbäuchig, vielfräßig.

budhúnca, budhúncu budhúca