A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

budhidòre , nm: budhidori, budhiore, budhiori, budhiroi, vudhiore Definitzione caentu forte, genia de caente chi unu intendhet a meda, nau mescamente de chie tenet gana manna de calecuna cosa / èssiri a budhidoris = portai is callenturas, zúghere sa frebba Sinònimos e contràrios budhighidori, budhimentu, budhiorza, calentori, pistidhu 4 | ctr. frios Frases una passada de funi a su tzugu… bis ca dhi passat su budhidori! ◊ ita budhidori at a portai un'ómini de otanta annus, a si cojai cun d-una picioca de dexiotu?!…◊ teneisí a contu e… àcua frisca aundi nau dèu a chini tenit budhidori meda! ◊ aturai pagu pagu ca pigu s'iscova, ca si fàciu passai su budhiroi de passillai ispollincas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouillonnement Ingresu boiling Ispagnolu hervor Italianu bollóre Tedescu Aufwallen, Hitze.

budhidórgiu , nm Definitzione istrégiu po pònnere s'àghina mólia a budhire Sinònimos e contràrios cubone, cupu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

budhidòri budhidòre

budhidòrza , nf Definitzione istrégiu de terra po budhire e chistire cosa de papare Ètimu srd.

budhidósu , agt Definitzione chi est budhindho, caente meda, a temperadura arta Sinònimos e contràrios budhidu | ctr. fridu Frases su soli in s'istadi est budhidosu.

budhidróxu , nm Definitzione funtana, vena de abba chi ndhe pesat su búdhidu de cantu essit a meda (in cadhuresu, Budhitógliu est númene de logu ue bi at funtana) Ètimu srd.

budhídu , pps, agt, nm: budhitu, budhiu Definitzione de budhire; chi est iscota iscota, chi est de pagu calau de su fogu, chi est caente a tropu; terrenu chi dhue ant abbruxau preparandhodhu po dhu prènnere / còghere a budhidu = in abba, in su brou Sinònimos e contràrios pistiu | ctr. fridu Frases s'abba no at budhidu ancora 2. est budhidu che in bràsias de fogu, de sa frebba chi zughet ◊ custa cosa est budhida e cheret lassada ifritare pro la manigare ◊ in sa mesa ponent sos budhidos cun covatzas ◊ cust'abba est budhidedha: ispeto chi ifritet unu pagu ◊ mi croco e mi bàtis luego unu tzicu de muscadedhu budhiu 3. a pràngiu aus fatu petza a budhiu e is culurgiones de casu ◊ non fia bonu nimmancu a mi coi un'ou a budhiu Tradutziones Frantzesu bouilli, bouillant, brûlant Ingresu boiling Ispagnolu hervido Italianu bollito, bollènte, cocènte Tedescu gesotten, gekocht, heiß.

búdhidu , nm: búdhiu Definitzione s'abba, o àteru, comente si ndhe inartat in s'istrégiu budhindho Sinònimos e contràrios budhidura, budhu Maneras de nàrrere csn: iscapai su búdhidu = comintzare a budhire; èssiri a búdhidu (segundhu de ite si narat)= esserebbei a meda Frases donai unu búdhidu a calincuna cosa ◊ sos búdhidos de su mústiu faghiant sumire sas doas de sa cuba ◊ s'àcua de sa pingiada at giai iscapau su búdhidu ◊ a su merlutzu dhi donas unu budhiredhu, e fatu! ◊ boit donau unu búdhidu e apustis postu in forru 2. issu contat ca, candu fut sordau, in su letu dhoi iat pínnixi a búdhidu (G.Mura) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébullition Ingresu ebullience Ispagnolu hervor Italianu ebollizióne Tedescu Sieden, Kochen, Siedepunkt.

budhidúra , nf Definitzione su budhire, su fàere budhire; su pònnere in giru calecuna nova, calecuna chistione / una b. de abba = abba chi si moet coment'e budhindhe Sinònimos e contràrios budhimentu, budhinzu, budhionzu, budhoria Frases su cafè unu tempus lu faghiant a budhidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébullition Ingresu boiling Ispagnolu ebullición Italianu bollitura Tedescu Sieden, Kochen.

budhighidòri , nm Sinònimos e contràrios budhidore, budhimentu, budhiorza, imbudhighinore Ètimu srd.

budhigòni , nm Definitzione imbodhigu mannu, lómboru de cosa Frases dhi at postu su budhigoni de su cotoni asuta de su subercu po dhi aguantai su bratzu artziau.

budhímene , nm Sinònimos e contràrios ampuadura, insoadura, insuamentu Ètimu srd.

budhiméntu , nm Definitzione su budhire; fintzes movimentu, tréulu Sinònimos e contràrios budhidura, budhoria, iscróchinu Maneras de nàrrere csn: b. sullenu = budhimentu pàsidu, a fogu lenu; su b. de s'àxina = incubonadura Frases gheta unu pagu de àcua a sa pingiada po firmai su budhimentu o abàscia su fogu ca aspetaus unu pagu a nci ghetai is macarronis! 2. sciera totu su budhimentu de sa genti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouillonnement Ingresu boiling Ispagnolu ebullición Italianu bolliménto Tedescu Sieden, Kochen.

budhinciólu , agt Definitzione nau de ómine, chi est imbideau a fémina Sinònimos e contràrios budheri, ingrilliu Ètimu srd.

búdhinu , avb Definitzione èssere a b. (nau de ccn.)= coment'e budhindho, a furighedha, chi no si ndhe podet istare, no si dha faet a ibertare / lassare a ccn. a b. = lassare ispetendhe.

budhínzu , nm Definitzione su budhire, su istare budhindho Sinònimos e contràrios budhimentu, budhionzu, budhoria Frases su labiolu de sa peta fit budhendhe a bumbuglione e s'intendhiat s'ischimuzu de su budhinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouillonnement Ingresu boiling Ispagnolu ebullición Italianu bolliménto Tedescu Sieden, Kochen.

budhiónzu , nm Definitzione su budhire, su istare budhindho Sinònimos e contràrios budhidura, budhimentu, budhoria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébullition Ingresu boiling Ispagnolu ebullición Italianu bollitura Tedescu Sieden, Kochen.

budhiòre, budhiòri budhidòre

budhiòrja, budhiòrza , nf Definitzione est su budhidore chi si sentit a calecunu arremu segau, ufrau, bogau, malàidu Sinònimos e contràrios afochizu, pissiori, pistidhore Frases zughet sa conca a budhiorza, ca sufrit de carchi maladia ◊ no podia agguantare sa budhiorza in custu pódhighe ufradu, comente bi zughia un'ispina martzida Ètimu srd.

budhirbúdhis , avb Definitzione de innoghe a unu bellu pagu.