A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

búcia , nf Definitzione corgiolu a sa parte de fora de calecuna cosa (de frutos, ma fintzes de un'organísimu animale, o de una parte)/ b. de patatu, de nughe; sa búcia de su chervedhu = itl. meningi; sa búcia de su coro = itl. pericàrdio; buci russu = (nau de unu) tontatzu, chi no cumprendit Sinònimos e contràrios colzola, iscortza, ispuligadura, pidhoncu, pigiolu, scroxu Ètimu itl. buccia.

buciàca , nf: bugiaca, busaca, busciaca, bussaca, butzaca, buxaca Definitzione genia de sachedhu cosiu mescamente a parte de aintru in su bestimentu (pantalones, giacheta, àteru) po pònnere calecuna cosa (muncadoredhu, lepedha, arrellórgiu, portafógliu, o àteru)/ min. buciachita Sinònimos e contràrios burzaca, busciàcara, busciota Maneras de nàrrere csn: cumpudai, forrogai is buciacas, in busaca; b. faltza = chi no si bit de foras, a parti de aintru (pro pònnere su portafollu); fàchere sas ficas in b. = a traitoria; ponnirisí a unu in b. = bíncherelu cun fatzilidade, fàgherendhe su chi si cheret Frases su pisedhu zughet sempre sas busacas prenas de cosighedhas ◊ pro frobbire sos ispijitos giughiat unu bículu de pedhe in busciaca ◊ de sa buciachita de su cropetu ndi at bogau un'acodedhu de zigarru ◊ portiat unu pistocu in sa bussachedha 2. issa est ancora giòvana e sana e a calencuna bagadiedha si dha ponit in bugiaca! ◊ ti ndhe bogat sos corros de bussaca cun tratos veramente de signore e tue cotu faghes ruta fea! 3. bai ca no mi ponis in busciaca! Ètimu ctl. butxaca Tradutziones Frantzesu poche Ingresu pocket Ispagnolu bolsillo Italianu tasca Tedescu Tasche.

buciconài, buciconàre , vrb: abbuciconai* Definitzione pigare o iscúdere a púngios Sinònimos e contràrios acatzotai, apugnigosai, apunzare.

bucicòne, bucicòni , nm: bugicone, burtzigone Definitzione manu serrada a púngiu; cropu forte giau a púngiu serrau, ma fintzes cropu, iscutulada bastat chi siat Sinònimos e contràrios brussone, ilbrunzigone, pinnegosu, puini, prunzu / colpu, irbatulada Frases a punzos e a bucicones mi l'ant totu degogliada, chi si ndh'est finas pisciada de sa podha chi li ant dadu (G.Ruzzone)◊ sa pipia dormit a buciconis in pitzus de is piturredhas ◊ disisperau, at cumentzau a si ferri a buciconis a conca e a tzirrichiai is dentis Tradutziones Frantzesu poing (coup de poing) Ingresu punch Ispagnolu puñetazo Italianu pugno (cólpo di) Tedescu Faustschlag.

búciga bóciga

bucigàni bocigàni

bucínu bocínu

buciòne , nm Definitzione butone de frore ancora chentza apèrrere Sinònimos e contràrios portzedhu Frases bucione de rosa, che rosighedha in su ratu abberzendhe ses tue! Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu bouton Ingresu bud Ispagnolu capullo Italianu bocciòlo Tedescu Knospe.

buciòni , nm Definitzione orrugu de cosa puntuda, puncione po bochíere su procu a punghidura; púncia de muradore, crau Sinònimos e contràrios acutzoni, istrajone, pibirisia, sàgiu, sajone Frases su mortu dh'ant agatau cun d-unu bucioni in mesu a su petus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aiguillon Ingresu prickle Ispagnolu aguijón Italianu acùleo Tedescu Dolch.

bucirússu , agt Definitzione corjiggrussu, chi portat su corgiolu grussu; si narat fintzes de chie no sentit bregúngia o faet su fanfarrone, de unu tontatzu chi no cumprendhet o cumprendhet pagu Sinònimos e contràrios corgioludu, corzudu, pizolosu Ètimu srd.

buciúca , nf: busciuca, busuca Definitzione genia de fodhe, arremu inue, in sa carena, si arregollet s'orina chi is errigos sèberant de su sàmbene, su fele de su figau, o àteru; genia de ufradura ue si arregollet abbadúgia / erba de buciucas, o de busucas = senabburda (Colutea arborescens) Sinònimos e contràrios bossica, piscica, pisciuca / bobbollonca, bollonca, bubbulica, bulluca, bumbulla, fiodha, ilfiodha / babballuca / ambesuca Frases sa buciuca de su feli, sa buciuca de is piscis 2. est ufradu che busuca ◊ si tzacat duos pódhiches a buca e ufrandhe che busuca sos càvanos, iscapat a fruschiare Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu vessie Ingresu bladder Ispagnolu vejiga Italianu vescica Tedescu Blase, Vesica.

buconàda , nf Definitzione su tanti de unu bucone, su chi podet càbere in buca in d-una borta Sinònimos e contràrios bubbulicada, bucada, gropu, ingullida, intullada, ticada, tirone, tumata 1 Frases custas sunt buconadas de fele! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouchée Ingresu mouthful Ispagnolu bocanada Italianu boccata Tedescu Mundvoll.

buconàlla , nf Definitzione bucones de cosa, fintzes cosa coigiada, orrugos, coígios Sinònimos e contràrios arrogalla, arremusulla, chirchiza, cífrinu, orrugàgia Ètimu srd.

buconàrgiu, buconàrxu , agt: bugonaxu Definitzione chi dhi praghent is bucones bonos, sa cosa bona Sinònimos e contràrios allurpiu, buconeri, bucudu, guturrosu, làmbidu, soriolu Frases lupu bugonaxu, su nòmini adatu: persona no nc'est prus iscumpudia! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gourmand Ingresu greedy Ispagnolu goloso Italianu golóso Tedescu gefräßig, naschhaft.

bucòne , nm: buconi, bugone, bunconi, vucone Definitzione su tanti de unu móssigu de cosa de papare, su tanti chi cabet in buca, nau fintzes de cosa de bufare; cosa de papare cun velenu po ispèrdere canes dannàrgios e margianes; orrugu de css. cosa (fintzes tretu de caminu) Sinònimos e contràrios arrogu, bículu, cantu, uncone / bucada / buconete, piardedha Maneras de nàrrere csn: papai a duus buconis = a duus cantrexus (imbutionai, pigai cosa de duas partis); buconi de sabori = su mossu prus saboridu (a brulla, su chi si daet a sos cojados noos… ossos totu rosigados!); biri a buconi a buconi = bufare a ticu ticu; bogaisindi su b. de buca po ccn. = brivàresi de su netzessàriu pro lu dare a s'àteru; fuedhai a buconi prenu = faedhare a buca prena Frases apórrimi unu bucone de pane! ◊ est acanta a mesudí e pigaus unu buconi ◊ immoi si setzeis cun nosu ca papaus unu buconi totus impari ◊ su bucone cheret sudorau! ◊ at bufau unu buconi de àcua ◊ angionis e crabitus funt buconis saborius 2. a sos grodhes lis fato pònnere su bucone, ca mi sunt faghindhe dannu in sa robba ◊ in cussu bote bi at bucone de sóriche 3. in domo no bi teniat unu bucone de linna ◊ fut pastore, ma no teniat unu bucone de terra po recatu Sambenados e Provèrbios smb: Bucconi / prb: buconi pretziu s'àngiulu si dhoi setzit ◊ buconi murrungiau no arrescit in gúturu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouchée, boulette Ingresu morsel Ispagnolu bocanada Italianu boccóne Tedescu Bissen, Happen.

buconédhu , nm Definitzione min. de bucone Sinònimos e contràrios atzichedhu, atzítzigu, bucada, súrbia, tichichedhu.

buconèra , nf Definitzione genia de aina po piscare is buconis (orrugu de cosa cun càvuru o àteru de papare chi praghet a is buconis) Ètimu srd.

buconéri , nm Sinònimos e contràrios buconàrgiu, làmbidu, mangiufoni.

buconète , nm: buconetu 1, vuconete Definitzione impastu de petza mólia ammesturada cun velenu chi si ponet po ispèrdere margianes e canes dannàrgios Sinònimos e contràrios bucone, piardedha, pilórica / buconi 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appât empoisonné Ingresu poisoned bait Ispagnolu cebo Italianu ésca avvelenata Tedescu Giftköder.

buconètu , nm Definitzione druche fatu a bocighedha, cun méndhula mólia, imbodhigau in paperedhos de medas colores Sinònimos e contràrios guefu Terminologia iscientìfica drc.