A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

buchèlla , nf Definitzione chistionu a meda Sinònimos e contràrios ciaciarra, ciaramedha, paraleta, ragàglia.

buchéllu buchédhu

buchemèle, buchemèli bucamèli

buchèra , nf Definitzione sa buca, s'intrada de calecuna cosa, sa leada de s'abba in is coras, in is surcos Sinònimos e contràrios buca, imbucu Frases sa buchera de sa funtana ◊ de is maingas de su giponi, in sa buchera, ispuntant is polànias de sa brusa ◊ serra sa buchera ca s'àcua est acanta de scassai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embouchure Ingresu opening Ispagnolu boca, embocadura Italianu imboccatura Tedescu Öffnung, Eintritt.

buchètu , nm Definitzione matzitedhu de frores Sinònimos e contràrios màrtulu Frases candu ti plenis de floris paris unu buchetu! ◊ po sa bella ermusura paris unu buchetu Ètimu frn. bouquet Tradutziones Frantzesu bouquet Ingresu small bunch Ispagnolu ramito Italianu mazzolino Tedescu Sträußchen.

buchiàda , nf: abbuchiada* Definitzione sa móvia de sa buca de unu in dificurtade arrespirandho o fintzes morindho Maneras de nàrrere csn: fàghere sas buchiadas, èssiri in is últimas buchiadas = èssere morindhe, ispirendhe; fai buchiadas trotas = fai murrus trotus, comente faghet unu chi li faghet grisu carchi cosa.

buchiài , vrb: abbuchiari, buchiare Definitzione fàere buchiadas, mòvere sa buca comente faet unu in dificurtade arrespirandho, morindho Sinònimos e contràrios acaogare / ispirare 2. su coru miu est giai buchiendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu haleter Ingresu to gasp Ispagnolu boquear Italianu boccheggiare Tedescu nach Luft schnappen.

buchiàrbu , agt Definitzione nau de pegos de bulu, chi portant is murros de colore biancu Ètimu srd.

buchiàre buchiài

buchichèdha , nf: buchixedha Definitzione min. de buca Sinònimos e contràrios bucaredha Tradutziones Frantzesu petite bouche Ingresu pretty little mouth Ispagnolu boquita Italianu boccùccia Tedescu Mündchen.

buchiciapédhu , agt Definitzione nau de ccn., chi ndhe portat is lavras fora meda, murrudu Sinònimos e contràrios prastudu Ètimu srd.

buchíere bochíere

buchilàmbidu , agt, nm Sinònimos e contràrios buconàrgiu, làmbidu, mangiufoni.

buchilénu , agt Definitzione chi istat sèmpere foedhandho, sèmpere a buca aperta, chi no tupat, no citit, no chellat mai Ètimu srd.

buchimànnu , agt, nm Definitzione chi o chie no aguantat su segretu, iscóviat totu Sinònimos e contràrios contaredhu, lendharzu, sciodheri, scoviaredhu Ètimu srd.

buchimèli bucamèli

buchimórdiu , agt, nm Definitzione chi o chie foedhat meda e male de is àteros Sinònimos e contràrios limbilongu, limbimalu, limbudu Ètimu srd.

buchínu , nm Definitzione s'imbucu de unu pitariolu a súlidu Sambenados e Provèrbios smb: Bucchinu Tradutziones Frantzesu embouchure, embouchoir Ingresu mouthpiece Ispagnolu boquilla Italianu bocchino Tedescu Mundstück.

buchitàre , vrb Sinònimos e contràrios istampai, pertúndhere Ètimu srd.

buchixèdha buchichèdha