A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bucàli brocàle

bucallotàre , vrb: abbucallotare Definitzione fàere su bucalloto Sinònimos e contràrios abbabballocai, abbaucare, abbrabbalucai, ammammalucare, atontai Frases bidíndhesi a tropu garrigare, finas s'àinu aiat orriadu… gai mancu si aimus votadu sos bucallotos pro… bucallotare! Ètimu srd.

bucallòto, bucallótu, bucalótu , agt, nm: bucarotu Definitzione tontatzu, chi est pagu abbistu Sinònimos e contràrios babbalocu, bibbillocu, bucabbentu, bucamindotu, gingiorre, tolondro Frases pro dare su votu a unu bucallotu de s'ischeda ndhe fato unu zirotu e poi bi l'ataco a su chervedhu! ◊ ancora esistit calchi bucalloto chi l'adorat che unu santu in bida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stupide, bête, idiot, balourd, nigaud Ingresu stupid, dullard Ispagnolu estupido Italianu stùpido, balórdo Tedescu dumm, Tölpel.

bucamàla , nf Definitzione unu de is tantis númenes de su margiane (in calecunu logu dhi narant sa bona ’uca) Sinònimos e contràrios grodhe, magliane, matzone.

bucamàla 1 , nf Definitzione maladia chi benit a buca: faet a essiduras coment'e bubburuchedhas Sinònimos e contràrios maleuca, ruspiu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aphte Ingresu aphtha Ispagnolu afta Italianu afta Tedescu Aphte.

bucamèli , nf, nm: buchemele, buchemeli, buchimeli Definitzione genia de animale areste, in colore de castàngia, dannàrgiu si intrat a is domos Sinònimos e contràrios annaemele, dannaemuru, nonnamele, zanaemuru / cdh. bédhula Terminologia iscientìfica anar, mustela nivalis boccamela Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu belette Ingresu weasel Ispagnolu comadreja Italianu dònnola Tedescu Mauswiesel, Wiesel.

bucamindótu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi credet totu, a dónnia cosa, chi si lassat pigare in giru Sinònimos e contràrios babbalocu, bibbillocu, bucabbentu, creijolu, gingiorre, tolondro | ctr. abbillu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crédule, gobeur Ingresu simpleton Ispagnolu crédulo, confiado Italianu credulóne, credenzóne Tedescu Leichtgläubige.

bucànte, bucànti , agt: abbucante Definitzione chi praghet a buca, nau de su binu po su sabore Sinònimos e contràrios abbucatu, bucantinu Frases custu binu est bellu, gustosu e bucanti Ètimu itl. abboccante Tradutziones Frantzesu vin moelleux Ingresu palatable Ispagnolu abocado Italianu abboccato Tedescu süß.

bucantínu , agt Sinònimos e contràrios bucante.

bucapanéri , nm Definitzione buca de paneri, nau a disprétziu Ètimu srd.

bucàre , vrb Definitzione fàere unu bucu, fàere bucos Sinònimos e contràrios istampare, istuvare, istuviolai, istuvonare, patungi, pertuntare, spunciai, tupusonare.

bucarèdha , nf Definitzione min. de buca Sinònimos e contràrios buchichedha.

bucarótu bucallòto

bucàticu , nm Definitzione genia de macarrone, istampau.

bucatúra bocadúra

bucàtza , nf Definitzione ufradura a lavras Sinònimos e contràrios filliu.

bucàtzu bucàciu

bucédhu , nm: butzedhu, butzellu Definitzione tzicu de abba aguantau in buca a una bandha de sa barra, ma fintzes ingurtia de cosas de bufare; sa trempa a una parte e àtera in su tretu chi si podet fàere a giúmburu (portandho cosa in buca, fintzes solu s'ària) Sinònimos e contràrios ingullida, tichedhu, ticu Frases est biendhe a butzellos mannos 2. sos fizos unfiaiant sos bucedhos isciopendhe de su risu.

buchèdha , nf Definitzione genia de lobu de sa fune intrau in sa barra de fundhu de s'animale po dhu pigare aifatu e fintzes su chi si ponet a su porcu a su murru, troboindhodhu po dhu bochíere Sinònimos e contràrios brunchile Ètimu srd.

buchédhu , nm: buchellu, buschedhu Definitzione istrégiu po medire, de litru e mesu; orrugu Sinònimos e contràrios brocale Frases si sighint goi, cultos consizeris s'ant a paltire sa paga a buchedhu Ètimu ltn. buccellus.