A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bubbússiu , nm Definitzione trubbada o passada de tempus malu Frases s'ierru ch'est tzai passau ma no s'ischit mai chi no potzat arribbare crachi bubbússiu de fritu e de niada! (E.Madeddu) Terminologia iscientìfica tpm.

búbulu , nm, agt: bulu, búvulu, gulu, vulu, ullu Definitzione genia de animale mannu: boe, baca, vitellu, magiolu; chi pertocat custos animales, su búbulu Sinònimos e contràrios boinu Maneras de nàrrere csn: furchidhàdile b. = arranzolu vúvulu, iscurpione; piraula (pira bula) = una zenia de pira mala a ingullire candho est cherfa; tucare che búbulu muscau = essire deretu a sa maconatza; merdaula = ladàmini de bòi, de baca Frases ma cantos fint sos chi si furriabant in su sartu e no aiant furau una tzica, unu búbulu, carchi cabadhu?!…◊ at comporadu duos bulos ◊ sas feras paschent ispartas coment'e crabas e bulos 2. at comporau s'istintina búbula pro fàchere sos sàmbenes ◊ sa peta búbula est prus cara ◊ custos sunt corros bulos, goi mannos 3. est tucau che búbulu muscau Ètimu ltn. bubulus Tradutziones Frantzesu bovin Ingresu bovine Ispagnolu bovino Italianu bovino Tedescu Rind, Rind.

bubúsa , nf: burvusa Definitzione s'istupa de su linu (e fintzes cosa de iscartu), fintzes pàgia a prènnere is banitas Ètimu srdn.

bubusàre , vrb Definitzione cumpidare, cricare po bíere chi si agatat ccn. cosa Sinònimos e contràrios combutare, corrovai, farrogai, fodichinare Frases su brigadieri deviat bubusare s'apusentu meu chirchendhe concas de mortu e bículos de brochita (T.Masala) Ètimu srd.

bubusàu , nm Definitzione animale chi portat pubusa, nau de su pigione chi tenet custu númene Sinònimos e contràrios laudaddeu, mariapupusa, pupusa 1, vuvusa Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

bubusòne , nm: vuvusone Definitzione genia de druche longu longu o fintzes a lóriga chi si faet a carrasegare cun pasta modhe meda (chi si betat a imbudu a s'ógiu po dhu fríere) e si cundhit cun tzúcuru o mele Sinònimos e contràrios frijola, frisciola, fusone 1, típula Terminologia iscientìfica drc Ètimu srd.

bubutàda , nf Sinònimos e contràrios bubutadura, bubutu Ètimu srd.

bubutadúra , nf Sinònimos e contràrios bubutada Ètimu srd.

bubutàre , vrb Definitzione murigare, pònnere a tréulu, forrogare Sinònimos e contràrios boltulare, corrovai, combutare, farrogai, fodichinare, iforrogare, scorrovonai Frases in sas tulas abradas fachendhe barbacana bubutandhe sa terra cun sas ungras deo so massaju (G.Piga)◊ est bubutandhe sa chisina chin su chichaju ◊ sos porchedhos sunt bubutandhe sas pisturras a sa sughe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouiller Ingresu to search Ispagnolu rebuscar Italianu frugare, trufolare Tedescu stöbern.

bubutàu , pps Definitzione de bubutare 2. sa bidha pariat una conchista de gherra, bubutada a susujosso.

bubútu , nm Definitzione carraxu, avolotu mannu de cosa totu posta a tréulu Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, abbuluzu, arrevolotu, atrepógliu, carralzu, dissàntanu, solovru, tregollu Ètimu srd.

búca , nf: buga 2, vuca Definitzione in sa carena de un'animale, s'imbucu o intrada de s'aparatu chi digirit s'alimentu, ue s'intrat e si màtzigat su papare e si faent giai totu is sonos de sa boghe; intrada de calecuna cosa, de calecunu logu (buca de istògomo, de forru, de sacu, de ampudha, de funtana, de foghe o de erriu, de nassa, de péntuma, de ponte, de istafa, de caragolu, de cannone, e àteru); logu istrintu, inter duas puntas de monte, duos muros, duas domos, o àteru / min. bucaredha, buchichedha, buchigedha; is partis de sa b.: is barras, sa limba, is ghinghias, trintaduas dentes, is lavras, su paladari (o chelu), s'àngula Sinònimos e contràrios buchera, imbucu / istrintógliu Maneras de nàrrere csn: is corrus de sa b. = sas calches de sas laras, ue sas laras si abbojant apare, a un'ala e àtera; buca bacada = buca pitichedha, buchita; pònniri o fai b. bella = fàghere buca bona, chi li abbarrat gustu chi piaghet (nadu de cosa de manigare); calai is sàlias de b. = coment'e leare su sabore de una cosa bona chi si abbàidat o chi si disizat; leare b., fagher b. a una cosa = abbituaisí a dha papai, a dha bufai; abarrai a b. sidhia = istare mudos, no nàrrere faedhu; portai, leare, giúghere in b. a ccn. = faedhare (male) de unu, zudigare; faisí sa b. a ludu = faedhare debbadas; èssiri buca modhi = (nadu de unu), lassàresi conchinare a donzi cosa, zusta o nono, bona o mala, (nadu de su cocoi: zúghere s'oru de sa corza, in s'ala abberta, tropu fine, chentza cumprida); fai bucas lègias = fàghere a ríere faghindhe inzestros cun sa buca, istròchere; pigai is fuedhus de b. a unu = nàrrere su chi s'àteru fit pessendhe de nàrrere; bucas mortas = zente chi no serbit a nudha; b. baralla = pessone chi faedhat afaiu; certai, fuedhai a b. manna = a boghes, cun afuta, a s'airada; b. de forru (nadu de unu)= chi faedhat a boghes, chi costumat a faedhare male; cagare a unu a b. = fàghereli birgonza manna, tropu; pònnere o betare a ccn. a b. a terra = arruinàrelu; fuedhai a b. ’e tzàpulu = faedhare coment'e a buca prena, de no cumprèndhere bene su chi si narat; iscuru che in b. = iscuriu meda, iscuriu mortu; buchemeli = annaemele, zanaemuru; maleuca (male de o a buca) = bucamala, zenia de maladia chi benit a buca a sos animales; bucamala (sa ’uca mala, sa bona ’uca)= su grodhe; b. de cani, de lioni = zenia de erba chi faghet su fiore chi assemizat a sa buca de unu cane, o de unu leone; buchedha = zenia de crobu betadu a s'animale a sa barra de fundhu, pro lu leare a fune; pagare sa buca = pagare sa contravintzione pro su dannu chi faghent sos animales manighèndhesi su laore Frases at fatu unu pràngiu de cosas lichitosas chi faint sparuedhai sa buca ◊ sas crocas fint sapurias chi no si catzabant dae buca! ◊ fait càschidus aici longus chi is corrus de sa buca dhi arribbant a is origas ◊ apustis manigadu, unu bículu de casu cumponet sa buca ◊ a buga aperta miro su meràculu (G.Brocca) 2. est iscuru che in buca, che l'intrat s'iscuru in buca ◊ at abbertu sa buca che portale ◊ túpadi sa buca, lassa de nàrrere male! ◊ gei portas buca: fuedhus maus, frastimus, certus!… 3. Pontetzu est a tres bucas ◊ so tota die in buca de furru faghindhe sa cota ◊ in sa buca de Mammuscone che at rutu polcos ◊ fit sétiu in buca de zanna 4. cussos si no zughent in buca a calicunu no podent istare! ◊ si no lis daes nudha ti faghes leare in buca ◊ lodhe, a tie ti che cagant a buca e mancu ti ndhe sapis! ◊ a su fillu dh'acanaxat a buca manna po istudiai ◊ eandhe sàmbene a mi giúghere in buca donzunu!… 5. in cussa buca frimmat fintzas sas màchinas, su bentu, ca colat incanaladu ◊ in cussa buca, ca est logu artu, bi tocat bentu forte 6. apenas unu póveru istat reu che l'imbolades torra a buca a terra! ◊ s'ispesa chi ant fatu at postu a buca a terra su Comune (A.Spano) Sambenados e Provèrbios smb: Bucca / prb: a buca tancada no b'intrat musca Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. bucca Tradutziones Frantzesu bouche, passage, col Ingresu mouth Ispagnolu boca Italianu bócca, varco, vàlico Tedescu Mund, Durchgang.

bucabbaràlla , nm Definitzione chie foedhat a s'afaiu, chi no dhue at cabu e ne coa in su chi narat.

bucabbéntu , nm Definitzione chie istat coment'e ammammalucau, a buca aperta, tontatzu Sinònimos e contràrios bovatzu, bovo, bucalloto, innóchidu, ispistulonadu, listrone, macu, tontarrone Ètimu srd.

bucàcia , nf Definitzione genia de ampudha a buca larga; chie foedhat a truncadura, chentza pesare is foedhos chi narat Sinònimos e contràrios malefavedhau Frases mamma ndhe pienaiat bucàcias de bidru, de cheriasa, cobelzèndhela chin abbaldente pro l'arribbare a s'ierru (P.Gajas) Ètimu itl. boccaccia.

bucàciu , agt, nm: bucatzu Definitzione chi o chie costumat a foedhare o arrespòndhere male, cun foedhos pagu pulios o pagu bonos, a truncadura, chentza dhos cunsiderare bene Sinònimos e contràrios limbibúdidu, malefavedhau, sbucaciau Frases a mesa o in arródiu, is bucàcius cragallant no s'iscít mancus de ita! ◊ cussas funt bucàcias e fengiosas ◊ befianu bucàciu e fraulaxu! ◊ bucàciu? che una buca de sulitu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dévergondé Ingresu impudent Ispagnolu sinvergüenza Italianu spudorato Tedescu frech, Frechling.

bucàda , nf Definitzione su tanti de cosa (pruschetotu de bufare) chi cabet in buca Sinònimos e contràrios bubbulicada, gropu, ingullida, intullada, tasada, ticada, tirone, tumata 1 Frases una bucada de abba, de binu, de licore ◊ làssalu su tabbacu, pone frenu a su vísciu: si faghes che a mie no che ingulles bucadas de velenu (P.Masia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouchée, gorgée Ingresu sip Ispagnolu bocanada Italianu boccata, sorsata Tedescu Schluck.

bucagòrra , nf Sinònimos e contràrios babbacorra, cocoi, croca, pissigorru 1, portamincorras, sicigorru, tabacorra Ètimu srd.

bucàle , nm Definitzione cuménciu, intrada de unu logu, de unu camminu Sinònimos e contràrios imbucu, imbucada.

bucaléri , agt, nm Sinònimos e contràrios limbilongu, limbudu, linguau Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.