A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brutzinítos broconítos

brutzítus , nm pl: burcitos Definitzione tretu inue acabbat sa màniga de unu bestimentu acanta a sa manu Sinònimos e contràrios brucinitus, brúciu, brussoto, brutzeras, pungítu Frases in sa camisa prus pretziada sa massaja dhi faiat in burcitos e sa màniga a punt'ivanu (M.Saderi) Tradutziones Frantzesu poignets, manchettes Ingresu cuffs Ispagnolu puño Italianu polsini Tedescu Ärmelaufschlag, Manschetten (Pl.).

brutzòni brentzòni

brutzonítu brucionítu

brútzu brúciu

bruvarínu , nm Definitzione istugighedhu a pònnere sa bruvura; nau in cobertantza, su culu Frases zughiat unu bellu bruvarinu pintadu a resorza pro si garrigare s'archibbusu Ètimu srd.

brúvera, brúvora, bruvúa, brúvula, brúvura, bruvúra , nf: búfura, búlvara, búlvera, búlvura, búrvera, burvura, búrvura, búvera, prúvara Definitzione genia de pruine chi iscópiat, impreau po fàere isprosivos, cartúcias, minas Sinònimos e contràrios dinamite, prúghera Maneras de nàrrere csn: culu de búlvera = nadu de unu, chi perdet luego sa passéssia, letranghigurtzu; andhare chei sa b., in b. = isparèssiri, andai a coment'e su fumu, in chentu e unu bículu; niedhu chei sa búlvera = píghidu; isparare a búlvara chi no tzocat = cadhigare Frases cussa roca est tosta, ma sa brúvera za la chimentat! ◊ bolat che sa búlvara! ◊ si l'at manigadu sa búrvera ◊ si no bi at búfura in sa canna su fusile no isparat ◊ mi régulo ponindhe sa bruvura, dipendhet si s'orroca est precolatza o craca 2. fit unu corvu niedhu che a sa búlvera ◊ oi ses cumenti a sa bruvura: pigas fogu illuegus! Tradutziones Frantzesu poudre Ingresu gunpowder Ispagnolu pólvora Italianu pólvere da sparo Tedescu Schießpulver.

bruvurèra , nf: bruvuriera, bulvarera, burvuliera, pruverera Definitzione logu inue chistint sa bruvura, is isprosivos; logu o cumbinada sugetos a iscopiare, a si giagarare Sinònimos e contràrios prugherera Frases iscàtulas de bruvura in bruvuriera ndi adiat unu muntoni 2. cussu logu est una bulvarera Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poudrière Ingresu powder magazine Ispagnolu polvorín Italianu polverièra Tedescu Pulvermagazin.

bruvuréri , nm Definitzione maistu chi manígiat bruvura, faet artifítzios de fogu Sinònimos e contràrios gueteri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu artificier Ingresu artificer Ispagnolu artificiero, pirotécnico Italianu artificière Tedescu Feuerwerker.

bruvurièra bruvurèra

bruvurínu , nm Definitzione pruinedhu; genia de maladia, mufa niedha chi ponet a su trigu Sinònimos e contràrios fodhebíssina, fogubíssimu, fungubíssimu, furcone, gurtizone Terminologia iscientìfica mld, Tilletia caries Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu carie du blé Ingresu rot Ispagnolu carbón hediondo Italianu càrie del grano Tedescu Kornfäule.

brúxa blúsa

brúxa 1 brúscia

bruxadúra brujadúra

bruxajólu , nm Definitzione bentu chi si movet a molinadura Sinònimos e contràrios boriana, mobinada, momonissa, subbitana, torvellinu, tremuine, turbiana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourbillon Ingresu whirl Ispagnolu remolino, torbellino Italianu vòrtice Tedescu Wirbel.

bruxàre brugiàre

bruxatúra brujadúra

bruxòre, bruxòri brujòre

búa , nf Definitzione css. cosa chi faet male, a dolidura, foedhandho cun pipios; essidura in sa pedhe / min. buizola Sinònimos e contràrios bubbua / fruscedha Maneras de nàrrere csn: b. de còghere = cabruncu; èssere díligu che bua mala (nadu de unu) = chi no fait a dhu tocai ca si dha pigat luegus, chi no bàliat nudha Frases est chérfida rúere a s'aposta pro si àere procuradu cussa bua! ◊ cantas renas bei at in sa marina, dólimas ti si potat buliare, una bua ti essat in s'ischina manna cantu su monte de Taulare! (Cucca) 2. in coro giuto bua, su dolu est tropu forte: pessighidu mi at s'ira fintzas a sa morte tua Sambenados e Provèrbios smb: Bua Terminologia iscientìfica mld. Ètimu srd.

búa 1 , nf Definitzione genia de cosa chi istat in pitzu de s'abba, in mare, po sinnalare su logu; fémina manna e grassa meda; àteru? Sinònimos e contràrios mandonga Frases ojamomia, innòi nci at àcua meda: stau ca seus acanta de sa bua! 2. in sas domos sas vècias sunt precandhe in bua de zanna Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bouée, grosse femme, dondon Ingresu buoy, big fat woman Ispagnolu boya Italianu bòa, gavitèllo, donnóne Tedescu Boje, Riesenweib.