bruschetàre , vrb: abbruschetare Definitzione bufare bruschete, binu Frases nche fint istichitos in su funnacru irmamanne vinu e bruschetanne Ètimu srd.
bruschète , nm Definitzione binighedhu lenu de logos de monte Frases vonu, custu bruschete: bàtunne un'àtera tassedha! (A.Pau) Ètimu itl. (vino) bruschetto.
brúschia brúsca 1
bruschiadína , nf: abbruschiadinu* Definitzione erba, frore de Santa Maria o de Santu Zuvanne, genia de erba linnosa, fragosa meda, fine, bona po allúere fogu, auscare porcos, ma bona fintzes a meighina po prus de unu male Sinònimos e contràrios alchemissa, alluevogu, calecasu, mortidhus, muntedhos, murgueus, simu, usciadina Terminologia iscientìfica rbl, rbc, Helichrysum italicum.
bruschistríglia , nf: buschistríglia Definitzione nau in cobertantza, ispatzulada (brusca – o fintzes busca de – e istríglia): cantandho a poesia, genia de cumponimentu de bàtoro versos (ma sèmpere chimbe contandho su de cuménciu – A la cantamus una b.? – o cussu de sa serrada) Sinònimos e contràrios batoreta, batorina, noitola, paesana Frases como cantamos una bruschistríglia: nois tenimos totugantu in manos e, si custos amores at Silanos, lassa s'ódiu, s'imbídia, sa puntíglia! Tandho cantamos una bruschistríglia (Màsala).
brúscia , nf: brussa,
bruxa 1 Definitzione
fémina chi faet fatúgios; fémina mala chi istat sèmpere in crica de ómines; una genia de arangioledhu chi assimbígiat unu pagu a s'àrgia / erba de brúscias = Stachys arvensis
Sinònimos e contràrios
brusciona,
coga,
fatiàrgia,
maghiàglia,
mainàrgia
/
brusciota
/
aragnolu
Frases
dhi contàt is contus de is brúscias de s'antigóriu, candu in bidha fintzas is predis fiant brúscius ◊ in bidha nostra sa genti narat "bruxa" e no "brúscia"
Ètimu
ctl., spn.
bruxa
Tradutziones
Frantzesu
sorcière
Ingresu
witch
Ispagnolu
bruja
Italianu
stréga
Tedescu
Hexe.
brusciadúra brujadúra
brusciàrgiu , nm Sinònimos e contràrios abbervadore, brúsciu, cogu, fatiàrgiu, fatuzadore, maghiàgliu, mainàrgiu Ètimu srd.
brusciòna , nf Sinònimos e contràrios brúscia.
brusciòne , nm Sinònimos e contràrios brúsciu.
brusciòta , nf Definitzione fémina mala chi istat sèmpere in crica de ómines Sinònimos e contràrios brúscia Ètimu ctl. bruxota.
brúsciu , nm: (brú-sciu)
Definitzione
ómine chi faet fatúgios / èssiri b. = (fintzas) chi si averat su chi unu narat
Sinònimos e contràrios
abbervadore,
brusceri,
brusciàrgiu,
cogu,
fatiàrgiu,
fatuzadore,
maghiàgliu,
mainàrgiu
Frases
frastimus de brúscius mai ti calint! ◊ is bixinus nostus funt brúscius, sempri fendi matzinas
Tradutziones
Frantzesu
sorcier
Ingresu
wizard
Ispagnolu
brujo
Italianu
stregóne
Tedescu
Hexenmeister.
brúsciu 1 , nm Definitzione genia de tupighedha pitica, totu birde, cun is cambos chi parent fògias, puntudas, a ispina: faet unu pibionedhu orrúbiu (mela ’e frúschiu o meledha úrpina) Sinònimos e contràrios buscadinu, frúschiu 1, lauspinosu, melaevrúschinu, piscialetu, rúschiu, spinadopis Terminologia iscientìfica rbl.
brúsciu 2 brúciu
brusconàglia , nf Sinònimos e contràrios pisterchina, pitzinnàglia, ratatúglia Ètimu srd.
brúscu , agt Sinònimos e contràrios
càdriu,
fruscu 1
/
incilliu
Frases
pioet istasera: su tichi tichi est bruscu in su balcone (G.Orgolesu)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Bruscu
Tradutziones
Frantzesu
brusque
Ingresu
sourish,
sharp
Ispagnolu
brusco
Italianu
brusco,
aspro
Tedescu
herb,
streng,
sauer.
brúscu 1 , nm Definitzione binu chentza incubonadura, fatu e cracau Terminologia iscientìfica bfg.
bruscuàlla , nf Definitzione is bagamundhos, gente chi abbarrat in giru faendho cosas pagu de bonu Sinònimos e contràrios bruscanalla, rundhàglia Frases cussos chi sunt iscudindhe a pedra a sos barcones est bruscualla imbriaga! Ètimu srd.
brúscula , nf: búscula Definitzione
pedrighedha pitica, arenighedha
Sinònimos e contràrios
bríscula,
brusca* 1,
pedrighina,
pedrischedha,
perdixedha
Frases
bètalis una brúscula a sas berbeghes, pro las furriare!
Tradutziones
Frantzesu
caillou
Ingresu
pebble
Ispagnolu
piedrita
Italianu
sassolino
Tedescu
kleiner Stein.
brúsia blúsa