A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brunèlla , nf Definitzione ispétzia de drapu de lana Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl. brunella.

brúngia, brúnia brògna

bruníca , nf Sinònimos e contràrios broinca, fronica* Terminologia iscientìfica rba.

brunidòre , nm Definitzione maistu chi faet sa brunidura Sinònimos e contràrios brudinadore.

brunidúra , nf Definitzione su èssere o fàere de colore bruniu.

brunitinòre , nm Definitzione su èssere de colore bronetinu, biaitu.

bruníu , agt Definitzione de colore murinatu Sinònimos e contràrios cdh. brunitu Terminologia iscientìfica clr.

brúnnia brògna

brunniólu, brunnólu brugnólu

brúnnu biúndu

bruntzòni brentzòni

brúnu , agt Definitzione de colore iscuriosu, coment'e inniedhigau a sole meda Sinònimos e contràrios fuscu, iscuricosu, murenu, múrinu, nebidosu Sambenados e Provèrbios smb: Brunu Terminologia iscientìfica clr.

brunúsciu brenúsciu

brunzéri , agt, nm Definitzione chi o chie aprofitat a face manna de is cosas angenas Sinònimos e contràrios apitalzu, apitànculu, ispiligamba, mangiafrancu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escroqueur Ingresu sponger Ispagnolu gorrón Italianu scroccóne Tedescu schmarotzerisch, Nassauer.

brúnzia , nf Sinònimos e contràrios pignada.

brúnzina , nf Definitzione genia de sonàgia e totu sa sonàgia de brunzu, de bisura tundha, própriu a forma de campana Sinònimos e contràrios brunzu 1 Frases brunzinedha dringhijola! ◊ sa robba est ballizendhe marratzos e brúnzinas in sa cussorza Ètimu srd.

brunzinàdu , agt Definitzione foedhandho de bestiàmene, chi portat brúnzina a sonàgia Frases bentos inchimerados che ant a trazare anzonedhas nidas e tràbilas brunzinadas Ètimu srd.

brúnzinu , agt Definitzione chi est de brunzu, fatu cun brunzu Tradutziones Frantzesu en bronze Ingresu bronze, steely Ispagnolu de bronce Italianu brónzeo Tedescu bronzen.

brunzítu , nm Definitzione min de brunzu 1; istatuedha chi is Sardos de s'antigóriu faiant cun su brunzu po impromissa. Is brunzitos de sa civiltade de is Sardos ammostant gente (es. sa mama cun su fígiu in coa, ómines e féminas chi oferint calecuna cosa a sa divinidade, su donnu, su gherreri), animales (es. boe, magiolu, margiane) e òperas (es. su nuraghe, is naves, ainas) Terminologia iscientìfica opan.

brúnzu , nm Definitzione genia de metallu, arràmene e istàngiu ammesturaos apare in proportzione istabbilia: in sa civiltade de is Sardos (e de àtere) in s'antigóriu at tentu un'importu mannu e at distintu a tempus meda sa civiltade sarda; est metallu chi ponent mescamente a fàere campanas, sonàgias, isculturas Maneras de nàrrere csn: brúnzinu = de brunzu; pingiada de b. = pajolu; forte che b. = forte meda Frases mancari siant sas giannas de brunzu ti ndhe ruent in pes a un'ispinta ◊ sas campanas las faghent de brunzu ◊ sos Sardos de s'antigóriu faghiant istatuedhas e ainas de brunzu Sambenados e Provèrbios smb: Brunzu Terminologia iscientìfica mtl Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bronze Ingresu bronze Ispagnolu bronce Italianu brónzo Tedescu Bronze.