A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brullíta , nf: buglita Definitzione min. de brulla Sinònimos e contràrios brullichedha, bugligheta, buruleta.

brullitàre brulletàre

brullòne , nm Sinònimos e contràrios brullanu, brulleri.

brullósu , agt, nm Definitzione chi o chie brullat, chie istat a brullas Sinònimos e contràrios brullanu, brulleri, ciascheri Ètimu srd.

brullutzàre , vrb Definitzione istare a brullas, fàere brullas Sinònimos e contràrios brulletare.

brúma bròma

brumbàglia, brumbàlla berrumbàlla

brumígiu bromígiu

bruncàbi, bruncàle, bruncàli , nm Definitzione sa parte de ananti de un'iscarpa, sa chi ammontat su pei a sa parte de sa punta; fintzes incropada o lobu de fune in su bruncu de un'animale po dhu ingòllere Sinònimos e contràrios fruncale, impena, mascarinu, runcale, tígia / brunchile Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empeigne Ingresu vamp Ispagnolu empella, pala Italianu tomàio Tedescu Oberleder.

brunchíle , nm: bruncile, bruncili Definitzione incropada o lobu de fune in su bruncu (a pitzu de su nasu) betau a un'animale (àinu, cuadhu) po dhu poderare e ghiare Sinònimos e contràrios cabitza, cavessa, crabistu, doga 1, dogale, froncile, murrabi, runchile / cdh. brunchili, ttrs. brunchiri Frases essiat gai dae su cortile semper imperriau su molente, ma apenas bidiat su pendhente bizarru diventabat su parile: inútile a tirare su brunchile! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu licou, licol Ingresu halter Ispagnolu cabestro Italianu cavézza Tedescu Halfter.

brunchiòne, brunchiòni , nm Definitzione genia de giúmburu, in su truncu de is matas, bruncone, orrugu de cambu segau abbarrau atacau a su truncu, sa punta de is pudones Sinònimos e contràrios giumbu, gobba, rumba, tzumba, tzurumba Ètimu srd.

brunchíta bronchíta

bruncíle, bruncíli brunchíle

bruncinítus borcionítus

bruncòne brechiòni

brunconósu , agt Definitzione nau de mata, chi portat cambos immuciurraos, no portat truncu deretu ma gobbosu (ma si narat fintzes de logu in su sensu chi no est in paris, no est logu bonu) Sinònimos e contràrios corronosu Frases s'ozastru candho naschit brunconosu, chi aurtit o chi innestu no li atichit, restat tortu e bastardu mutzigone Ètimu srd.

brúncos , nm pl Definitzione genia de cundhutos inue passat s'ària in is prumones / sa carena de sos bruncos = itl. àlbero bronchiale Sinònimos e contràrios fríscias Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu bronches Ingresu bronchuses Ispagnolu bronquio Italianu brónchi Tedescu Bronchien (Pl.).

brúncu , nm: bruncus Definitzione sa parte de sa cara in s'oru de sa buca Sinònimos e contràrios fruncu, murrighile, murru, mutzichile, nuncu, runcu 1 Maneras de nàrrere csn: pònnere b. a sa broca, a s'ampulla, a sa tzuca = bufai a bruncu, bufare in o dae s'isterzu; frunziri o tròciri su b. = fai is bruncus trotus, fàghere de murru pro cosa chi no piaghet; pònniri su bruncu in terra = rúere a buca a terra, o, in suspu, bídere su dortu solu a dannu fatu Frases arrancu de muscedra, balla: incàpada dhi betaus bruncu! ◊ unu dh'agherrat a su nasu, s'atru dh'istringit a bruncus 2. s'impiegau at cumentzau a fai bruncus trotus candu at biu totu cussa cambarada de genti aspetendidhu ◊ si frunzis su bruncu bolit nai ca no ti praxit su chi nau Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. brunchus Tradutziones Frantzesu museau Ingresu mug Ispagnolu hocico, morro Italianu muso Tedescu Schnauze, Maul.

brúncu 1 , nm Definitzione genia de orrugu de cosa chi abbarrat apustis segada o abbruxada, una parte; sa punta de unu monte Sinònimos e contràrios arruncu, brechioni, nuncu / bica Frases sa Santa no torrat berbu e sighit a mirare su brunchedhu de s'última candhela morimori 2. su Bruncuspina est su monte prus artu de Sardinna Terminologia iscientìfica slg.

bruncúdu , agt Sinònimos e contràrios murrudu Ètimu srd.