A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brugària , nf Definitzione cosa a papare de cada genia e meda; nau in cobertantza, pentzamentu Sinònimos e contràrios pidinu, presse Frases ndi tenit, in corpus, de brugària! 2. giaja portàt brugària de lompi chitzi a s'ofítziu ◊ cussu portat brugària in conca!◊ cussus nòminis poniant brugària in cropus isceti a dhus intendi!

brughíta , nf Definitzione greme piticu Sinònimos e contràrios bermighedhu, bermizolu Sambenados e Provèrbios smb: Brughita, Brughitta Tradutziones Frantzesu vermisseau Ingresu small pretty worm Ispagnolu gusanillo Italianu vermiciàttolo Tedescu kleiner Wurm.

brugiàre , vrb: abbrugiai, brujare, brusare, brusiare, bruxare Definitzione passare o fàere a fogu, calare a chinisu sa cosa; perdimentare sa cosa; nau de su chi faet su fritu, sicare sa cosa; pistidhire meda; nau de su cimentu, chi no afortit, no intostat e si sicat a pruine / brusiare s'erva birde = nàrrere male de unu Sinònimos e contràrios abbrajare, abbruscare, abburare, afocazare, fruxare / sperditziai Frases bucas sididas, laras bruxadas ◊ sas matas chi as brujadu t'isetant pro t'impicare! ◊ sa calura de s'istiu brúgiat sa cosa ◊ su sole ruju che a su fogu brúgiat finas sa pedra ◊ si pesesit unu fogu e brusesit su laore ◊ ponet fogu, brusat pasturas e laores e si dha pigat cun sos animales puru! 2. sa limba de cussu pudidinosu brúsiat s'erva birde! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu brûler Ingresu to burn Ispagnolu quemar, arder Italianu bruciare, àrdere, scottare, ustionare Tedescu verbrennen, ausdörren.

brúglia , nf: brulla, búrula Definitzione cosa chi si narat o chi si faet a ccn. po erríere, a giogu; cosa nada chentza èssere, ma po cullonare, a giogu / min. brulleta, brullita, brullighedha Sinònimos e contràrios badalocu, bischíglia, búglia, ciacota, ciasca, cistu, coglionella, tzigota / cdh. búrrula Maneras de nàrrere csn: brulla bíschida = grai, chi ofendit puru; poderai, agguantare sa b. = lassàresi fàghere sa brulla chentza si ofèndhere; leare a unu a brullas = a manera de dhu ingioghitai, de dhu fai a arriri; leare una cosa a b. = chentza bi crere, chentza li dare importu; intrai in b. = istare a sas brullas, baliare sas brullas e fàgherendhe puru; nàrrere sa veridade in brulla = brullare ma nendhe sa veridade etotu a manera chi s'àteru no si ofendhat; fàghere cosa a brulla = brullendhe, cherindhe brullare (ctr. abberu) Frases issa puru ciai est tropu chíschina, no poderat mancu una brulla! ◊ arratza de brulla chi l'at zogadu, su sonnu!…◊ cun sas brullas tuas mi ch'est colada s'ora! ◊ bae chi no est abberu, cussu, ti l'ant nadu a brulla! ◊ chini non bàliat brulla no intrit in giogu! 2. no ti la les a brulla ca est cosa grave! ◊ brullighedha, gai, chi l'ant fatu…, azummai l'aiant mortu! ◊ brulla lu cres, tue, su dannu chi ant fatu!…◊ una brulla ti fatzu e un'ogu ti ndi bogu Tradutziones Frantzesu plaisanterie Ingresu joke Ispagnolu broma Italianu schérzo Tedescu Spaß.

brugliantína , nf Sinònimos e contràrios búglia, brullaria.

brugliàre , vrb: brullai, brullare, brullari, burlai, burlare, burulare Definitzione nàrrere o fàere brullas, pigare a brullas, siat po erríere e siat, fintzes, po nàrrere calecuna cosa chi si tenet duritu a nàrrere Sinònimos e contràrios bufonai, brulletare, chestiare, ciascare, ischeltiare Maneras de nàrrere csn: brulla brullendhe… s'ogru boghendhe = fàghere brullas chi ofendhent, chi faghent dannu; b. a unu = leàrelu a brullas pro l'allegrare, pro lu fàghere a ríere, pro l'istraviare candho est tropu orioladu; cun santos e cun macos no cheret chi si bi brullet = is santus ca meressint arrispetu, is macus ca no cumprendint Frases cun su tiau no boit a brullai! ◊ torraiant a su rivu ridenne e brullànnesi ◊ invece de ti ndhe burulare, míntemi in parte de sos milliones! ◊ cun macus e cun santus no fait a brullai ◊ no mi brulles ca ndhe apo pagu gana! ◊ issu fut ferenau, ma is amigos no dhu lassànt un'iscuta chentza dhu brullare Tradutziones Frantzesu railler, plaisanter Ingresu to play a trick Ispagnolu bromear Italianu burlare Tedescu verspotten, aufziehen.

brúgna brògna

brugniólu , nm Definitzione genia de istrégiu Sinònimos e contràrios bugliolu Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu seau Ingresu pail Ispagnolu cubo Italianu bugliòlo Tedescu Pütz.

brugnólu , nm: bugnolu, brunniolu, brunnolu Definitzione genia de druche a ballina tundha, de casu friscu druche o saliu, fríssiu Sinònimos e contràrios buscione / cata, frisciola, típula Terminologia iscientìfica drc Ètimu ctl. bunyol Tradutziones Frantzesu berlingot Ingresu a kind of sweet Ispagnolu un dulce Italianu berlingòzzo Tedescu Kringel.

brúgnula , nf Definitzione istrégiu de terra a costaos artos e a buca larga Sinònimos e contràrios brogna.

brúgu , nm: burgu 1 Definitzione in is citades, is domos de unos cantu bighinaos acanta de pare / in su Gocèanu, Su Burgu est sa bidha chi at fundhau Marianu IV de Arborea su 1347 acanta a su castedhu chi dhue fut Sinònimos e contràrios apendítziu, arruga 1, bichinau, carreba Sambenados e Provèrbios smb: Brugu Ètimu itl. borgo Tradutziones Frantzesu faubourg Ingresu outskirt Ispagnolu arrabal, suburbio Italianu sobbórgo Tedescu Vorstadt.

bruguàxu , agt Definitzione chi costumat a istare abbandha, apartau, solu Sinònimos e contràrios assoladu, incheremidu.

brúgula, brúgura , nf: búlgula, búrgula Definitzione genia de essidura pitichedha in sa pedhe (e fintzes neu); nau in cobertantza, neghe, difetu / no bi at, no bi at restadu una b. = nudha Sinònimos e contràrios buizola, burbuja, malcitu / ampístula, brussedha, caigioni, dolimazosa, frusca, fruscedha, pabedha 1, sembu 2. pro che leare s'errore e redímere sa zente mortu est subra sa rughe chena búrgula e neu ◊ su logu est netu che istedhu: no che at una búrgula! Ètimu itl. brùcola Tradutziones Frantzesu acné, bouton, furoncle Ingresu acne Ispagnolu acné, grano Italianu acne, foruncolétto Tedescu Akne, kleiner Furunkel.

brúina brògna

bruínca broínca

bruíne , nm: proine* Definitzione terrighedha fine asciuta, àliga finivini / chircare su b. in crésia = itl. cercare il pelo nell'uovo, pretènnere tropu Sinònimos e contràrios brúere, peúere, piúghere, prúghine Frases su bentu pesat bruine a bolare.

brúja blúsa

brujadòre , nm: brusiadore Definitzione aina chi serbit po abbruxare calecuna cosa (auscare porcos); chie abbruxat o ponet fogu po abbruxare su logu po fàere male Sinònimos e contràrios afocazadore, fogheri Frases sos brujadores de professione pro no tragare fogu primadiu che diant chèrrere postos in presone Tradutziones Frantzesu brûleur, pyromane Ingresu burner, pyromaniac Ispagnolu quemador Italianu bruciatóre, piròmane Tedescu Brenner, Pyromane.

brujadúra , nf: brusciadura, brusiadura, bruxadura, bruxatura Definitzione su abbruxare, manera de fàere; cosa o fintzes logu abbruxau, mescamente foedhandho de sa carena de unu Sinònimos e contràrios abbruxadura Frases sa peta l'as fata a brusiadura ca li as postu tropu fogu, arrustindhe 2. cussa brusiadura in sa manu comente ti l'as fata? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlure, combustion Ingresu burn Ispagnolu quemadura, ustión Italianu ustióne, scottatura, combustióne Tedescu Verbrennung.

brujàre brugiàre