Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

brujòre , nm: abbrugiore, brusiore, brusore, bruxore, bruxori Definitzione coment'e cosa abbruxandho, chi ispirtit, siat ca dhue at fogu o fintzes ca, nau de cosa chi si papat o si bufat, in s'istògomo faet efetu chi giaet cuss'idea; in cobertantza, su diàulu Sinònimos e contràrios budhiorza, bruju 1, pissiori, spultori / bundhone, diàbulu Maneras de nàrrere csn: b. de coro, de istògomo = coràssiu, zenia de efetu chi faghent cosas chi si mànigant o chi si bufant a chie sufrit a s'istògomo, o fintzas candho si ndhe mànigat o bufat a tropu; su cobadhu de brusore = su cabadhu de su diàulu (su parapunta o, pro àtere, sa sennoredha segadidus o secapedes) Frases custa cosa est che a su ratinzu: piús ratas e piús as mandhighinzu e piús ti s'airat su brujore ◊ su binu mi est faghindhe a brujore a s'istògomo 2. sa saba mi at fatu a brusiore de coro Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlure Ingresu burning Ispagnolu ardor Italianu brucióre Tedescu Brennen.

brujósu , agt Definitzione chi abbruxat, chi est coment'e fogu, chi dispraxet meda 2. li est brujosa, no crujat sa ferida ch'iscaminadu l'at in su deretu (F.Murtinu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlant Ingresu burning Ispagnolu quemante Italianu bruciante Tedescu brennend.

brúju , nm Sinònimos e contràrios brúsciu, maghiàgliu.

brúju 1 , nm Definitzione su abbruxare, cosa abbruxada; fintzes una genia de ispédhiu, de disígiu, de pistighíngiu Sinònimos e contràrios brujore, brusiamentu / furighedha, schinitzu Maneras de nàrrere csn: fiagu de b. = fragu de cosa brusiada o brusiendhe; b. de coro = ispédhiu, disígiu mannu Frases ses tucadu ca patias de bruju de coro pro sa domo de babbu tuo (N.Rubanu) 2. non mofas a nedhuve… o bruju tenes? ◊ como giai che lis at a passare su bruju, cojuvàndhesi! Ètimu srd.

brúlla brúglia

brulladòre , nm Definitzione chie brullat, chie istat a brullas Sinònimos e contràrios brullanu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

brulladoría , nf Definitzione brulla, su brullare, su istare a brullas, su pigare sa cosa unu pagu brullandho po no dha fàere prus grave de su chi est Ètimu srd.

brullagiólu , agt, nm: brullajolu Definitzione chi o chie brullat, chie istat a brullas (o cosa fata po brullare, de brulla) Sinònimos e contràrios brullanu, brulleri, ciascheri / cdh. burruladori Ètimu srd.

brullài brugliàre

brullajólu brullagiólu

brullànchinu , agt, nm Sinònimos e contràrios brullanu.

brullànu , agt, nm: buglianu Definitzione chi est brulladore, chi o chie istat a brullas, faendho erríere Sinònimos e contràrios anfaneri, bagliúgulu, brullagiolu, brulleri, brullosu, bugliante, buglista, ciascheri, cionfraderi / cdh. burruladori Frases Tiu Mundhedhu fut brullanu e praghillosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu farceur Ingresu teaser Ispagnolu burlón, bromista Italianu burlóne Tedescu spaßig, Spaßvogel.

brullàre, brullàri brugliàre

brullaría , nf Sinònimos e contràrios brúglia, ciasca, coglionella Frases at ispiegadu sa cosa mesu in seriedade e mesu in brullaria Ètimu srd.

brulléri , agt, nm: buruleri Definitzione chi o chie istat sèmpere naendho o faendho brullas Sinònimos e contràrios anfaneri, bagliúgulu, brullanu, brullosu, buglista, cinfroaderi Frases cussu fit brulleri e robba de furca! ◊ candho si capitat in cumpannia est peri brulleri e befajolu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

brullèta , nf Definitzione min. de brulla Sinònimos e contràrios brullichedha, brullita.

brulletàre , vrb: buglitare, brullitare Definitzione istare a brullas, fàere brullas Sinònimos e contràrios brugliare, brullutzare Frases tantu de la disilviare, tenteit de la buglitare ◊ cun issu brullitiant meda ca fit brullanu e geniosu Ètimu srd.

brulletéri , agt, nm Sinònimos e contràrios brulleri Ètimu srd.

brullichèdha , nf Definitzione min. de brulla Sinònimos e contràrios brulleta, buglita.

brulligàre , vrb Definitzione mòvere, sidhire, nau cun nega Frases su dutore li faghet un'innessione, ma sa pisedha non si brúlligat pro nudha, paret morta.