A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brúnzu 1 , nm Definitzione genia de sonàgia de brunzu, de bisura tundha, própriu che una campana Sinònimos e contràrios brúnzina / cdh. brunza Frases a sas bacas lis deghent sos brunzos ◊ a sas berbeghes si lis ponent sos brunzitos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sonnaille Ingresu bell Ispagnolu cencerro, esquila Italianu campano Tedescu Kuhglocke.

brúnzula , nf Definitzione brúngia, istrégiu de terra a bàtoro asas Terminologia iscientìfica stz.

brúnzulu , nm Definitzione romagliete o trintzilleri de cariasa, apicone piticu candho de cheréssias ndhe arresurtat in su cambu duas, tres e prus totu impare in su matessi atacadórgiu, o fintzes fatos apostadamente Sinònimos e contràrios rampone Frases sos pitzochedhos preparant sos brúnzulos de cariasa po dhos bèndhere.

brúsa blúsa

brúsa 1 , nf: brúsia 1 Definitzione in su giogu a su paradisu is brusas funt is línias chi si faent in terra po disegnare is casellas (si depet andhare a brinchidedhos, a peincaredhu, de una casella a s'àtera chentza pònnere su pei apitzu de is brusas)/ pònnere su pede in sa b. = irballare in su zogu, fadhire, irballare Sinònimos e contràrios imbrúsciu Ètimu itl.p brusa.

brusàre brugiàre

brúsca , nf: busca 1 Definitzione genia de istrígiula po is cuadhos Sinònimos e contràrios ambrústia, brossa 1, frutosa, irbrossa, isprumadore 1 Frases passai sa brusca, o busca, a is cuadhus ◊ giughet unu bruscone cun pagas tzudhitas Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. brusca Tradutziones Frantzesu étrille Ingresu currycomb Ispagnolu bruza, raspador Italianu stríglia Tedescu Striegel.

brúsca 1 , nf: brúschia, burca, burga, busca 2 Definitzione pedrighedha tundha de erriu, o de mare (funt chimbe), chi si ponet po giogare: dhue at giogu (es. a su paradisu) chi sa pedrighedha est una solu e ladita, un'orrugu de matone, de téula / betare sas bruscas = tirare a billetes, fàghere a su chi essit essit, giogare a s'imbrusca (po pigare una parte chentza partzialidades, sa chi tocat) Sinònimos e contràrios bàtile 1, bicu 1, bríscula, brúscula, cucu, lecucu Ètimu ltn. bruscum Tradutziones Frantzesu pierre, caillou roulé Ingresu stone Ispagnolu piedra Italianu sasso Tedescu Stein.

bruscàe , vrb: abbruscare Definitzione abbruschiare, abbruxare unu pagu, auscare Sinònimos e contràrios ulciare Frases cincu o ses óminis ci iant bociu duos acisòrgios, dhos iant bruscaos e furint irmatandhodhos.

bruscàglia , nf: fruscàglia Definitzione pedrighedhas piticas; nau in cobertantza, is pipios piticos, su fedighedhu / min. bruscaglina Sinònimos e contràrios feduliu, pisedhina 2. sa bruscàglia fit piús cuntenta de giogare a cua cua ◊ sa muzere poniat fatu a su maridu a campu, cantu sunt istados iscàbulos chentza bruscaglina ◊ sa bruscaglina ponzeit fatu a unu fiótulu de soldados Ètimu srd.

bruscanàglia, bruscanàlla , nf Definitzione piciocalla mala, is bagamundhos, is chi abbarrant in giru faendho cosas pagu de bonu Sinònimos e contràrios bagamundalla, bruscualla, cannarolaza, gentaredha, rundhàglia, scrufulia Frases sa bruscanalla in chirca de corronchinu est sempre in chirca de li dare s'assangrada ◊ bruscanàglia e pisedhàmine lu leant a frúscios Ètimu srd.

bruscàre , vrb: buscai, buscare Definitzione andhare in crica de calecuna cosa, ma fintzes agatare calecuna cosa, arregòllere, acabidare; atzitzandho is canes si narat in su sensu de aciapare, cassare Sinònimos e contràrios arribbuscai, buscaciare, buschedhare, chilcare, coberai, cruscuzare / acatare, cassai, tènnere Frases su títulu de su líbberu pariat chi bi aiat pótidu bruscare calchi algumentu ◊ su retratu de mamma l'aia bruscadu in sa credentza ◊ su cane ti buscat e ti agatat ue sisiat chi t'imbuses ◊ busca in totu sos chizolos de domo tua una pupiedha e si l'agatas remónila! ◊ andhant buschendhe s'àrvure bona pro bi fàghere linna 2. su pejus fit a buscare su sèmene, ca serbiat pro manicare ◊ miràdelu in suore totu isfatu pro buscare su pane netzessàriu! ◊ gei circas, ma gei buscas puru! ◊ custa cosa l'apo chircada totue ma no ndhe apo buscadu ◊ dinari meda azis buscadu pro sa festa? 3. lah, Murrixedhu, acracadhu! buscamidhu! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu chercher, procurer, trouver Ingresu to look for, to find, to procure Ispagnolu buscar Italianu cercare, procacciare, trovare, scovare Tedescu suchen, besorgen, finden.

bruscàre 1 , vrb: buscare 1 Definitzione petenare, nau po is cuadhos, passare sa brusca Ètimu srd.

bruscàre 2 , vrb Definitzione giogare a bruscas, a bàtiles Ètimu srd.

bruscarína , nf Definitzione una genia de tupa ispinosa Sinònimos e contràrios ciorisina, tiriabburda Terminologia iscientìfica mt.

bruscàu , nm Definitzione tina o cobedina a fundhu cuadrau, de linna, po catzigare s'àghina e fintzes genia de mola a rullos móvios a orroda a manu (como a motore, fatu cun àteru materiale), sèmpere po mòlere s'àghina po dh'incubonare Sinònimos e contràrios cracadolza Frases po mòliri s'àxina manigiaus su bruscau, po dha prenciai sa prència Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu meule à écraser le raisin Ingresu grindstone Ispagnolu moledora Italianu màcina per uva Tedescu Traubenmühle.

bruscéri , nm Sinònimos e contràrios abbervadore, brúsciu, cogu, fatuzadore, maghiàgliu, mainàrgiu Ètimu srd.

bruscería , nf Definitzione genia de meighina chi faent is majàrgios e majàrgias Sinònimos e contràrios aciseria, acisu, afadamentu, afatúgiu, coghímini, fadia 1, fatura, maghia, magina, maina, majalzadoria, strimíngiu Frases sa genti, de is bruscerias tuas gei ndi podit fai de mancu! ◊ a cussas bruscerias no nci creu prus, no seu ancora pipiu! Ètimu ctl., spn. bruxería, brujería Tradutziones Frantzesu sorcière Ingresu sorceress Ispagnolu brujería Italianu fattucchierìa Tedescu Hexerei.

bruschedhósu , agt Sinònimos e contràrios caizonosu, fruschedhosu.

bruschèsa , nf Definitzione manera de fàere pagu delicada Tradutziones Frantzesu âpreté Ingresu sourness Ispagnolu rigor Italianu asprézza Tedescu Rauheit.