A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

búrgula 1 , nf Definitzione pedrighedha pitica, arenighedha / no bídere b. dae unu = no ndi tenni nudha, no pigai nudha Sinònimos e contràrios bríscula, brusca 1, brúscula Frases bae chi dae nois no bi as a bídere búrgula! Ètimu srd.

burgútu , agt Definitzione chi faet a fossu / pratu b. = cofudu, devucu Sinònimos e contràrios fundhucu, fundhudu, fungudu, preputu, trevucu | ctr. praneri, pranu Frases su poju fit largu, pacu burgutu e tunnu própiu comente a unu lapiolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu profond Ingresu deep Ispagnolu profundo Italianu profóndo Tedescu tief.

búri búre

buriàna boriàna

burièdha , nf Definitzione avolotu de istògomo Sinònimos e contràrios ganamala Frases su mare li faghet a buriedha.

burièle , agt Sinònimos e contràrios annuadu, iscurosu Ètimu srd.

búriga , nf Definitzione fàula, cosa chi si narat chentza èssere Sinònimos e contràrios caldubba, candonga, falandura, pastòcia Frases mi aiant contatu unu fiotu de búrigas canno fipo minore e como ispertaio cussos contos chin pètenes diferentes (M.Dui).

burinadòre, burinadòri , nm Definitzione chie trebballat a burinu, martedhandho istrègios, o àteru, de metallu, po bellesa, po dhis fàere ammostos, figuras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ciseleur Ingresu engraver Ispagnolu cincelador Italianu cesellatóre Tedescu Ziseleur.

burinàe, burinài , vrb: abburinai*, burinare Definitzione trebballare a burinu (a logos, orulare, fàere orrollu de bestimentu po bellesa) Sinònimos e contràrios picai 1 / alamarare, bordai 2. giannas de oro pesantes e dognuna, cun arte, burinada ◊ est unu muru fatu totu a perda burinada.

burinaméntu , nm Definitzione trebballu chi si faet a burinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ciselure Ingresu chisel work Ispagnolu cinceladura, cincelado Italianu cesellatura Tedescu Ziselierung.

burinàre burinàe

burínu , nm Definitzione aina a punta de atzàrgiu po trebballare cosas de metallu (oro, prata e àteru) a marchedhadura, po dhi fàere figuras; dhue at logu chi est fita de pane grussu longu Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. burino Tradutziones Frantzesu burin, ciselet Ingresu chisel Ispagnolu cincel Italianu bulino, cesèllo Tedescu Grabstichel.

burionàda bulionàda

búriu bódiu

burlài, burlàre brugliàre

burlitài , vrb Definitzione fàere brullighedhas, nau fintzes po brulla mala, dannu Sinònimos e contràrios brugliare Frases candu burlitu dèu totus faint iscracàglius 2. gei ti nau chi alas alas su tzerpi cun trassas malas est girendi e ti burlitat! Ètimu srd.

búrnia brògna

burò blò

burocràticu , agt Definitzione de sa burocratzia, chi pertocat sa burocratzia, nau meda de una manera de fàere (prus ca est istabbiliu deasi chi no ca est o paret sa méngius).

burocratzía , nf Definitzione is impiegaos e funtzionàrios de un'organizatzione Frases sa burocratzia màstigat pabilu a tunnelladas! ◊ sa burocratzia prena de filedhos sichit s'andhata de sas lezes trepojadas e no cussa de sa resone.