cínnu , nm: cinnu, tzinnu Definitzione móvia chi si faet mescamente cun s'ogu coment'e bolendho nàrrere o inditare calecuna cosa Sinònimos e contràrios acínnidu ammiada, chinnida Ètimu ltn. cinnus.
cinòno chinòno
cinsòrgia , nf Definitzione corria longa e lada po giúnghere is boes Sinònimos e contràrios cussorza 1, loru.
cínsu chínciu
cínsula chíntula
cínta chínta
cintíglia , nf Definitzione its, gintilla? (o figura deasi) Frases su giupone fit de pannu niedhu fine, tribagliadu a pijighedhas orizadas chin belludu a bichetos, ornadas chin cintíglias e perlinas de cristallu (P.Gajas)◊ sa sorrastra de mannu meu giteit su giupone finas a sa molte ma chena cintíglias o àteros abbellimentos.
cintòrgia chintòglia
cintróxu , nm Definitzione su tretu de sa carena a mesania, totu a inghíriu Sinònimos e contràrios chínciu, sintzu Ètimu ltn. cinctorium.
cíntu chíntzu 1
cíntu 1 chíntu 1
cíntu 2 , pps Definitzione pps. de su vrb. cíngere = trantzire, ispostare.
cintúra , nf Definitzione genia de chintórgiu.
cíntzu chíntzu 1
cínu , agt, nm Definitzione nau de unu, chi est malandhau, de pagu contu, ma fintzes de carena metzana Sinònimos e contràrios misaniu, néssiu Frases a disprétziu no ti apo si ses cina ne ti disizo si t'ido galana (Piras)◊ fintzas a sos cinos e a sos poveritos istratzulados daiat de vostè.
cínus , nm Definitzione su chi abbarrat de sa cosa abbruxada Sinònimos e contràrios chighina, chinisu Frases arguai chi ti nci arruat su cinus de sa sigareta a su binu, ca imbriagat! Sambenados e Provèrbios smb: Cinus Ètimu ltn. cinus.
ciò! , iscl: tzo! Definitzione boghe po tzerriare su porcu Sinònimos e contràrios sca!, schi! Ètimu srd.
cioàre , vrb: acioare* Sinònimos e contràrios crochidare, intzuai, tzuinai, tzuniari.
ciòba , nf: ciopa,
croba,
cropa,
gioba,
loa 1 Definitzione
su tanti de duos de sa matessi genia leaos paris coment'e una cosa solu / min. crobita, crobedha
Sinònimos e contràrios
pàgia 1,
pariga
Maneras de nàrrere
csn:
sa croba, una croba = sos bitellos de fàghere a zú; una cropa de voes = unu giú; pitzinnos de cropa = frades cróbinos, copiolos; bogare in croba = fai de pruatza, segai is pértias chi no si depint lassai pudendi su sarmentu; fàghere a croba (nau de animalis chi ant angiau)= fai duus fedus
Frases
sa crapa anzat a cropa e a bortas fachet tres fedos puru ◊ sas cumarcas costerinas veniant a binti e trinta ciopas a sa festa ◊ cropas de contràrios sunt "lisu" e "grispu", "fritu" e "caente", "modhe" e "tostu" (M.Pira)◊ bi at annadas chi medas berbeghes faghent a croba
Sambenados e Provèrbios
smb:
Croba, Crobedda
Ètimu
ltn.
cop(u)la
Tradutziones
Frantzesu
couple
Ingresu
couple
Ispagnolu
pareja
Italianu
còppia
Tedescu
Paar.
ciobédhu cerbédhu