cióciu ciòcio
ciòco , nm Definitzione cosighedha de nudha Sinònimos e contràrios bótzica.
ciocorèdha , nf Definitzione su granu de su lógiu.
ciocorínu , nm Definitzione genia de cullera pitichedhedha e a màniga prus curtza e fine Sinònimos e contràrios cocerinu*.
ciòcoro , nm: tziòcoro* Definitzione genia de erba chi faet fògias matucas, ladas, tzudhosas, arrasposas, frorighedhu grogo: sa candhelita modhe, marigosa, est bona a papare Sinònimos e contràrios artiòcoro, ciòcere, cioci, culurassu, entiòcoro, iciòcoro, intiòcoro, soci Terminologia iscientìfica rbz, Helminthotheca echioides.
ciocoròne , nm Definitzione cocoroni, cosa tundha, a lómboru Sinònimos e contràrios cocorone.
ciocorúdhu , agt Definitzione chi est tundhu, tundhatzu Sinònimos e contràrios cocorudhu, tundharinu, tundixedhu.
ciócula , nf, nm: cióculu Definitzione
genia de tzintzigorru, fintzes de mare, gioga de mare, cóciula; nodu de linna
Sinònimos e contràrios
cocoi,
croca
/
còcioba
Frases
ciócula bódia, ciócula cena ◊ at a èssere ciócula de mare
2.
su truncu, apenas l'apo abbertu, at mustradu cióculas piliesse
Terminologia iscientìfica
crp, rbr
Tradutziones
Frantzesu
limaçon,
arche
Ingresu
snail,
seashell
Ispagnolu
caracol,
nudo
Italianu
chiòcciola,
arsèlla
Tedescu
Schnecke,
Muschel.
cioculàte, cioculàti ciculàte
cióculu ciócula
ciòdha , nf: tzodha* Definitzione
bufóngiu a tropu de imbriagare / pigai una c. = pitzigàresi una imbriaghera; ciodhita = genia de buciuchedha
Sinònimos e contràrios
ciòncia,
imbreachera tzuadhina 1
Frases
s'imbriagat a una ciodha
2.
candho su cumassu est bene cariadu sa pasta faghet sas ciodhitas chi tzocant
Tradutziones
Frantzesu
cuite,
ivresse
Ingresu
drunkenness
Ispagnolu
borrachera
Italianu
sbòrnia
Tedescu
Rausch.
ciódhi , nm Definitzione (upm), pigiones pitichedhos.
ciòere , vrb: ciòghere Definitzione fàere o lassare andhare abba, nau de is nues / pps. ciotu Sinònimos e contràrios piòere.
ciogàre , vrb: giogai*, zocare Definitzione fàere calecuna cosa deasi po divertimentu, po passare ora, po pigare gustu, o fintzes chentza cabu, tanti de istare faendho / ciogare sa limba = critigare, faedhare male de s'àteru Sinònimos e contràrios abbrengulare, agiogatzare, agiogulare, chestiare, giochitare, ingiogaciai, ischeltiare Frases fimus iscultzos e male cuverenados, ma no bidiamus s'ora de ciogare ◊ colat s'ae a píulos cioghendhe a tenedene.
ciòghere ciòere
cioghitàre , vrb: giochitare, zochitare Sinònimos e contràrios ciogare, giogallitai Frases issa b'istaiat cioghitendhe un'iscuta, chin su pisedhu, poi perdiat sa passéntzia ca fit letranchi curtza.
ciógu , nm: giogu*, zocu Definitzione cosa chi si faet po passare ora, po gustu, po divertimentu, po istràviu; cosa po giogare Sinònimos e contràrios abbentu 1 / abbrédhulu, bellei, ischértiu, ispetàculu Frases unu ciogu de criaduras in sa carrera est a brincare a s'ancalita ◊ sos ciogos cantu fiocaiat fint a làmpinas de nie (S.Saba)◊ po Barore, a tréighi annos su ciogu fit un'ammentu, tribagliendhe che mannu!
ciói , nm Definitzione genia de púncia de pònnere in su muru po apicare cosa, o fintzes, segundhu sa mannària, po àteru Sinònimos e contràrios aciolu, tzou* Frases sas medàglias las apo repiadas in d-unu cioi in artu ◊ ancu los facant a ciois de ferrare!◊ unu cioi li at istratzau s'isciarpa.
cioitàre , vrb Definitzione pònnere ciois, firmare a ciois Sinònimos e contràrios ciaitare, incioitare.
ciolbédhu cerbédhu