A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cióu , nm: tzou* Definitzione pl. ciòs Sinònimos e contràrios aciolu, bullita, inciou Frases cussu bendhiat ciòs po ferrare is boes ◊ no est mermu su chi ti dolet, ma su mermedhu, ca che giuches unu ciou cravau!◊ cricu e ciòs de s'orroda furint de ferru

cípa , nf Definitzione una bella surra de cropos Sinònimos e contràrios banzu 1, cabossa, carda, dobbe, surra, sussa Frases a sa genti illinguada, nointamus de rispetu, dhi dexit sa cipa puru!

cípari , nm: cípiri, itzípiri, otzípiri, sípiri, típiri, tzípari* Definitzione est una linna chi faet a tupighedha, a fogighedhas piticas e longhitas, fragosas, bonas po giare sabore coment'e cundhimentu mescamente a unas cantu petzas orrostias Sinònimos e contràrios arromaniu, ramasinu Terminologia iscientìfica cndh, Rosmarinus officinalis Tradutziones Frantzesu romarin Ingresu rosemary Ispagnolu romero Italianu rosmarino Tedescu Rosmarin.

ciparíssu , nm Sinònimos e contràrios cipréssiu Frases sos ciparissos de s'intrada de campusantu si tremiant aizu (P.Pillonca).

cipiciàpa , nm: tzifitzafa Definitzione faghevaghe, istare a su tira e tosta, a murrúngiu, a briga po calecuna cosa Frases custas cosas no sunt piús de moda: sunt cipiciapa de tzias cadrudhas, mischinidades de tempus antigu Ètimu srd.

cípiri cípari

cipirodhàre , vrb Definitzione fàere a pínnigas, a tzirbisas Sinònimos e contràrios acarrongiai, afrangillonai, aggrunciare, apigiare, arruntzai, atavellai, frongire, iscrafangiai Frases portat sa fàcia cipirodhada.

cipòne, cipòni , nm: gipone*, tzipone, zibbone Definitzione genia de bestimentu grussu de su costúmene, siat de ómine e siat de fémina, chi si ponet in pitzu de sa camisa (o ghentone) o fintzes in pitzu de totu (camisa, pala o coritu, zipone) Frases portaiat su cipone asulu e in su chinghedhu s'ortigione cun sa màniga traballada Terminologia iscientìfica bst, cst Tradutziones Frantzesu corsage Ingresu bodice Ispagnolu corpiño Italianu corpétto del costume femminile Tedescu Oberteil des Kleides.

cipréssiu, cipréssu , nm: tzipréssiu Definitzione genia de mata chi faet istrígile, arta meda e puntuda, a fogighedhas piticas Sinònimos e contràrios arcipressu, ciparissu, gimpresu, tzimplesu Terminologia iscientìfica mtm, Cupressus sempervirens Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cyprès Ingresu cypress Ispagnolu ciprés Italianu ciprèsso Tedescu echte Zypresse.

cípria , nf: tzípria Definitzione genia de pruinedhu biancu finivini cun profumu, de pònnere in dossu Frases dèu m'isciacu e fragu no ndi tèngiu, mancu de cípria ◊ bogamí gunnedha, giaca, mucadori, e cípria po m'imbiancai!

ciprò , nm Definitzione néspula de su Giapone.

cípu , nm: tipu 1, tzipu Definitzione su pei de linna inue est postu s'incúdine; orrugu grae de linna chi poniant a peis a is presoneris / c. de sabbateri = ue su catolaju ponet sa sola pro la corpedhare Sinònimos e contràrios incipu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bûche Ingresu stub Ispagnolu tuero, cepa Italianu céppo Tedescu Amboßklotz.

cípula , nf: issípula, típula, tzípua Sinònimos e contràrios cata, frisciola, vuvusone.

círa , nf: sira, tzira* Definitzione sa natura de is animales mascos Sinònimos e contràrios bilga, selire.

cirabàllu ceravàlliu

ciràju cheràju

ciràra chidàda

círca chílca

circabrètus , nm Definitzione chi o chie istat sèmpere in crica de brigas, de pretu Sinònimos e contràrios aferradore, cumenceri, imbrastieri, insulladori, mintevogu, piliseri, supuzeri, trebuleri, triuladore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu querelleur, chicaneur Ingresu quarrelsome person Ispagnolu pendenciero Italianu attaccabrighe Tedescu Streithammel.

circadòri , nm, agt Definitzione chi o chie essit a cricare, cricat, est cricandho Sinònimos e contràrios chertore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chercheur Ingresu seeker Ispagnolu quien busca Italianu cercatóre Tedescu Sucher.