ciòca , nf: gioca Definitzione
nau de s'ou, chi est frochiu, frochindho; nau de sa terra, chi est in sa mota giusta po dha trebballare (de animale o fémina, chi est in more)
Sinònimos e contràrios
aciochidura,
frochidura
2.
candho su pitzinnu si acurtziaiat, sa fémina in cioca lu meriaiat frenedighendhe a prope a si betare ◊ fit tempus de cioca de àinos e de cadhos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
incubation
Ingresu
hatching
Ispagnolu
empollación,
incubación
Italianu
incubazióne
Tedescu
Inkubation.
ciòca 1 , nf Definitzione s'arraighina de una mata in su tretu chi est ingrussada, a bisura de nodu Sinònimos e contràrios soca 1, tzompa Terminologia iscientìfica rbr.
ciocànu , agt: giocanu Definitzione nau de pudha, chi frochit fatuvatu, chi est frochindho Sinònimos e contràrios crochianu*, fruceri, furcianu.
ciocédhu , nm Definitzione min. de ciòcio.
ciòcere , nm: ciòchiri,
ciòciri Definitzione
genia de erba chi faet fògias matucas, ladas, tzudhosas, arrasposas, frorighedhu grogo: sa candhelita modhe, marigosa, est bona a papare
Sinònimos e contràrios
artiòcoro,
cioci,
ciòcidhi,
ciòcoro,
culurassu,
entiòcoro,
fiòcaru,
iciòcoro,
intiòcoro,
soci,
tziòcoro,
tzòchiri
Frases
immoi, imperis chi nascint, is pipius, dhus ponint a crapitas e a bistimentu, e nosu papaiaus ciòciri!
Terminologia iscientìfica
rbz, Helminthotheca echioides
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
picride fausse-vipérine
Ingresu
bristly oxtongue
Ispagnolu
arpell,
arpellet
Italianu
apràggine
Tedescu
Natterkopfartiges,
Bitterkraut.
ciochiàre , vrb: tzocheare* Definitzione tzucare, andhare a unu logu, ma fintzes bènnere, lòmpere, corparechela in… Sinònimos e contràrios andai, essire, tocai 1 / lòmpere Frases totu cudhos sunt ciochiados e si sunt firmados in s’intrada de sa vidha ◊ sunt ciochiados a sa gherra
ciochidòre , agt: clocidore,
crochidore,
crocidore Definitzione
nau de pudha, de pigione o àteru animale chi faet is oos, chi est frochindho
Sinònimos e contràrios
ciocanu,
fruceri,
frucidori
Frases
sa pudha crochidora pículat ca est zelosa de sos puzonedhos suos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
couveuse (n.)
Ingresu
brooder
Ispagnolu
clueca
Italianu
covatóre
Tedescu
brütend.
ciochídu , pps, agt Definitzione
de ciochire; nau de s'ou, chi est ingendrau, chi no est prus bonu a papare
Tradutziones
Frantzesu
fécondé
Ingresu
fertilized
Ispagnolu
fecundado
Italianu
gallato,
guazzato
Tedescu
befruchtet.
ciochíre chiochíre
ciòchiri ciòcere
ciòci , nm Sinònimos e contràrios artiòcoro, ciòcere*, ciòcoro, culurassu, entiòcoro, fiòcaru, iciòcoro, intiòcoro, soci, tziòcoro Sambenados e Provèrbios smb: Ciocci, Cioxi Terminologia iscientìfica rbz, Helminthotheca echioides.
ciòci 1 , nm Definitzione prus che àteru in su foedhóngiu de o po is pipios, porcu Sinònimos e contràrios ciòcio.
ciòcia , nf: tzotza Definitzione
sa pudha chi frochit, frochindho
Sinònimos e contràrios
croca 1
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
couveuse (poule)
Ingresu
brood-hen
Ispagnolu
clueca
Italianu
chiòccia
Tedescu
Glucke.
ciòcidhi , nm Sinònimos e contràrios artiòcoro, ciòcere, cioci, culurassu, iciòcoro, soci, tziòcoro.
ciòcio , nm: cióciu, tzotzo Definitzione prus che àteru in su foedhóngiu de o po is pipios, su porcu / min. ciocedhu Sinònimos e contràrios cioci 1 Frases ciocedhu, porcu mannale, ti apo fatu s'impastada, duncas papa a s'iscarada, già pagas totu a nadale! (G.A.Cossu)◊ tzertos porcos, cióciu crè, papant e non rendhent mai Ètimu srd.
ciociói , nm: (cio-ció-i) Definitzione prus che àteru in su foedhóngiu de o cun is pipios, cosighedha chi dolet (podet èssere pistadura, puntura, segada o una calesiògiat cosa chi dolet) Sinònimos e contràrios sosoi Frases scerara, mamma est sempri "Ohi! Ohi!" po is ciociois chi portat (e fintzas po s'erari).
ciòciola , nf Definitzione su ledàmine friscu comente dhu faent is animales mannos (boes, cuadhos, molentes).
ciociòni , nm: tzotzone Definitzione procu, prus che àteru po nàrrere chi unu est brutu o chi s'imbrutat che unu procu Sinònimos e contràrios porcu.
ciòciri ciòcere