corronchinàre 1 , vrb Definitzione cricare corronchinu, frutos chene cumprios (in beranu) ma chi is piciochedhos papant su matessi Frases a minore, cun amigos piús mannos, tucaimus a corronchinare e a chircare nidos.
corronchínu , nm Definitzione
frutuàriu tropu cruo, piticu; su granu de s'avena areste / mele c. = (de corronca) mele de mata, de àrbore, genia de cosa apicigosa, in colore de mele, chi bogant unas cantu matas (es. prunas, ceréxias)
Frases
sa bruscanalla in chirca de corronchinu est in chirca de li dare s'assangrada, ma no bi la faghent si no est a s'irfidiada
Sambenados e Provèrbios
smb:
Corronchinu
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fruits verts,
tavelés et trop petits
Ingresu
discarded fruit,
not ripe or too small
Ispagnolu
redrojo
Italianu
frutta di scarto,
non ben matura e tròppo pìccola
Tedescu
unreifes und kleines Obst.
corrónchinu corróchinu
corronchínu 1 corrighínu 1
corròncia corriònca
corroncínu corrighínu 1
corrónciulu , nm: corrúntzulu Definitzione
sa teghighedha modhe de sa fae seberada de pagu, corredha
Sinònimos e contràrios
basoledhu,
corra,
corriciolu,
corrischedhu,
faincione,
porrixedhu
/
cdh. currónciulu
Frases
sa fae zughet corrúntzulu meda, paret seberendhe bene
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
féverole
Ingresu
very tender broad bean
Ispagnolu
haba muy tierno
Italianu
favétta mólto tènera
Tedescu
sehr weiche Ackerbohne.
corroncòne , nm: corruncone, corrunconi, corrungone, corrungoni, corrungrone, currungoni Definitzione tretu apartau, serrau; nau cun tzacu, corru mannu de sa furca, logu a ue che fuliare a ccn. o calecuna cosa Sinònimos e contràrios angrone, chizone, corratzu Frases chin su dinare sa linna che la batint dae su corroncone de sa furca ◊ cuss'idea fiat abbarrada cuada in unu currungoni de sa conca sua (R.Spissu)◊ seu disperau de sendu piciocu sou sou in currungoni!◊ mancai sia béciu, no mi acorru in d-unu currungoni! Ètimu srd.
corroncòne 1 , agt Definitzione chi est béciu, nau de persona Frases sendhe betzu e corroncone leat in giru su giovonedhu! Ètimu srd.
corròne , nm Definitzione tretu nodosu de unu truncu, de una mata.
corronèta , nf: corronita, corrunita Definitzione gioga manna chi si manígiat po sonare a suladura, a usu de trumba: est istampada in punta; sa corrunita est fintzes su sonu o sonada chi faent a befa po is fiudos chi si funt torraos a cojuare Sinònimos e contràrios correta Frases tres corfos de corroneta, pacas boches ispramadas, unu trabbellu de marionetas a bratzu istirau dabant abbisu chi fit arribbandhe su zerarca ◊ sa corroneta faet unu sonu ispafarrau Terminologia iscientìfica sjl Ètimu itl. cornetta + corru.
corrongiài, corrongiàre carrongiài
corrongiàu , pps, agt Definitzione de corrongiai; nau de pedhe, de sa carre, de frutuàriu, chi est a tzirbisas, frungiu Sinònimos e contràrios aprighizonadu, frintziconadu, fronziu, pinnicronau | ctr. chíbbalu, istirau, lísciu.
corroniòla corniòla
corroníta corronèta
corronósu , agt Definitzione nau de truncu, de mata, chi est totu nodos, totu bruncones (corros) Sinònimos e contràrios annuosu, brunconosu, nodosu, noischedhosu | ctr. nébidu Ètimu srd.
corròntza , nf Sinònimos e contràrios alloina, atílimu, cacaredha, iscurrensa, iscussura 1, labina, terchinzu.
corronzàdu , agt: Definitzione acarrongiau, candho erbas e matas funt melòngias, tra friscu e sicau, frungiu Sinònimos e contràrios afrinzighidu, aprigadu, aprighizonadu, atripuntzidu Frases unu tempus fit unu leone, ma como est una tasca corronzada, frundhidu che istratzu in su cuzone Ètimu srd.
corrópu carrópu
corrópu 1 , nm Sinònimos e contràrios corrópulu Frases pone mente a mie: lèadi sos corropos e baediche! (S.Patatu)