A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corruàda , nf: corrunada Definitzione dadaolta, furriada, girada chi faet unu camminu, un'istrada, un'orruga Sinònimos e contràrios borta 1, cuidada, dadaolta, furriada, ghirada, mobinada Frases fortzis fiat su viàgiu chi mi faiat dannu, ca fiat prenu de corruadas ◊ su bentu mi at acumpangiau de Castedhu fintzas a is corrunadas de Serri, in màchina ◊ tocat a donai atentzioni ca in sa corrunada nd'istupat sempri calincuna màchina, ca no bollu istumbamentus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu virage Ingresu bend Ispagnolu curva Italianu curva Tedescu Kurve.

corrudàtzu , nm Definitzione corrudu, ma nau a disprétziu, betandhodhu in face a ccn. Sinònimos e contràrios corrudone Ètimu srd.

corrudími , nm Definitzione chistione de corros, nau in cobertantza Frases tui crediast ca fut contu de corrudimi e invècias fut contu de tontimi, su tontimi chi portas! Ètimu srd.

corrudòne , agt Definitzione corrudu mannu; su dimóniu Sinònimos e contràrios corrudatzu, corrudu / corroi Ètimu srd.

corrúdu , agt: corrutu 1, currudu Definitzione chi portat corros, corru; nau de unu, chi dhi ant postu corros, chi sa pobidha si dha intendhet cun àteru ómine; su dimóniu Sinònimos e contràrios batillosu, coronadu / cdh. currutu / corroi | ctr. múdulu Maneras de nàrrere csn: corrudu e afustigadu, apaliau = chi ndhe tenet sa ruta e su tzurumbone, su dannu e sa befe; su boe narat corrudu a s'àinu = fagheresiche a parte colada, comente faghet su chi tenet sa neghe chi daet sa curpa a s’àteru, de una farta Frases sas crabas sunt azummai totu corrudas ◊ issu cundennat a totus, no abbàidat ne múdulu e ne currudu 2. leadu già si ndhe at dispiaghere candho chi fit corrudu li ant nadu! 3. est andhadu abbissi li torraiant su chi li deviant e ndh'est restadu corrudu e afustigadu: l'ant mazadu e nadu chi li aiant torradu totu! Sambenados e Provèrbios prb: su bòi narat corrudu a su muenti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cornu, cocu Ingresu horned, cuckolded Ispagnolu cornudo Italianu cornuto Tedescu gehörnt.

corruèscara , nm Definitzione su corredhu inue si chistit s'esca Sinònimos e contràrios corriscale Frases bi teniat una salera, unu corruèscara e tzapulia cun dónzia mèscara Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

corrugài carrugài

corrumàciu , nm Sinònimos e contràrios corcone, prima.

corrumatzína carramacína

corrúmpere , vrb: currúmpere, currúmpiri Definitzione guastare, nau mescamente de su cumportamentu, de is ideas de unu, ma fintzes de cosas de papare Sinònimos e contràrios coeciare, ingolofiare / marcitai 2. s'arangixedhu chi apu postu suta de ispíritu est currumpendusí ◊ su binu si est corrúmpiu Tradutziones Frantzesu corrompre Ingresu to corrupt, to rot Ispagnolu corromper Italianu corrómpere, guastarsi Tedescu verderben.

corrumpiméntu , nm Definitzione su atzitzare a fàere o su fàere cosas malas, o chi noghent, po torracontu, po dinare Sinònimos e contràrios corrutzione Ètimu srd.

corrúmpiu , pps, agt: currúmpitu, currúmpiu Definitzione de corrúmpere, currúmpiri.

corrunàda corruàda

corrunciólu corriciólu

corrunconài , vrb Definitzione istare aifatu de is contonadas, de is corrunconis, in giru chentza cabu e ne impreu Sinònimos e contràrios bagamundai, bandhulare, bannulerare, corruntonai, garronai Ètimu srd.

corruncòne, corruncòni corroncòne

corrúncu , nm Definitzione logu apartau adatu po cuare, po si acuilare, tretu o cugigone de su barracu serrau po dhue pònnere is crabitos Sinònimos e contràrios cuadorzu Ètimu srd.

corrungòne corroncòne

corrungonèra , nf Definitzione genia de credentza, de pònnere in su cugigone Sinònimos e contràrios cantonera Terminologia iscientìfica mbl.

corrungòni, corrungròne corroncòne