A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corruníta corronèta

corrunnotéri , agt Definitzione its, curruntoneri? Frases custas funt farrassas de brúscias e de corrunnoteras!

corruntonàda , nf Definitzione su corruntonai / èssere a sa c. = (nau de ccn.) a s’isfainada, corruntonendi.

corruntonài , vrb: curruntonae, curruntonai, curruntonare Definitzione andhare a giru, a trevessu, cúrrere fintzes aifatu de ccn. Sinònimos e contràrios bagamundai, bandhulare, cilindronare, cirrintzonae, corrunconai, faghinerare, garronai, istrusciare, tzincavesare Frases zuchet sos ocros impurjaos dae su sonnu pérdiu e dae su curruntonare chircandhe botos 2. aciapat unu fruconi e curruntonat sa filla a tzérrius.

corruntonéri , agt, nm: curruntoneri Definitzione chi o chie andhat a trevessu, abbarrat in giru chentza impreu Sinònimos e contràrios andariegu, bacamundhu, bandhuleri, currijolu, garroneri, girabbicos, inghiriaidhas, peldulàriu, rundhajolu, zirellu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

corrúntunu , nm Definitzione su istare in giru, corruntonendi Tradutziones Frantzesu vagabondage Ingresu vagrancy Ispagnolu vagabundeo Italianu vagabondàggio Tedescu Herumtreiberei.

corrúntzulu corrónciulu

corrunzonài cherrintzonàre

corrupètza , avb Definitzione segai a c. = a trotu, a unga, de sbiàsciu, essíreche a dortu seghendhe Ètimu srd.

corruscàre , vrb: acorruscare Definitzione seberare su corrúntzulu, fàere su corruschedhu, sa teghighedha noa, nau de unos cantu laores o erbas Ètimu srd.

corruschédhu corrischédhu

corruspidòne , nm Definitzione s'atza chi arresurtat comente si atóbiant duos muros de filada diferente Sinònimos e contràrios bica, contonada, ispuntone 1.

corrusuncúrru , nm Definitzione nodu o lobu a iscúrrere, lascu chi iscurret, sucurret Frases o cassai croxuetas festis su corrusuncurru.

corrutàda , nf Definitzione su fàere su corrutu, pònnere su dolu Ètimu srd.

corrutadòre , agt Definitzione chi faet su corrutu, bestiu a dolu Ètimu srd.

corrutàe, corrutài, corrutàre , vrb: acorrutare, currutare Definitzione fàere su corrutu, pònnere su dolu po ccn., portare bestimentu de singiale po unu mortu Frases coro meu istimadu, si andhas a Torinu ti corruto che mortu! ◊ at corrutadu sos mannos chi che li fint mortos ◊ si morzo innantis, corrútami tue! ◊ ses a conca falada pares currutandhe! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être en deuil, prendre le deuil Ingresu to be in mourning, to go into mourning Ispagnolu estar en duelo Italianu èssere in lutto, méttere il lutto Tedescu Trauer tragen.

corrutósu , agt Definitzione chi est tristu, in lutu Sinònimos e contràrios tristu Ètimu srd.

corrútu , nm Definitzione su prànghere, lastimare su mortu, su pònnere bestimentu de dolu coment'e singiale chi si sentit sa morte de unu; su tempus de dolu mannu Sinònimos e contràrios intintu, lutu / cdh. currutu Maneras de nàrrere csn: èssere in corrutu, fàghere su corrutu = pònnere bestimenta niedha (o fintzas solu carchi pinzos o àteru sinnale) pro pessone istimada o parente custrintu; c. friscu = corrutu pro unu mortu de pagu tempus Frases subra sa tumba tua pro corrutu bi ant betadu lentolos de lutu (G.Pinna)◊ zughiat su corrutu friscu pro su frade ◊ nade, Signora, pro chie su mantu niedhu portades: pro chie est custu corrutu? ◊ custa guerra puru iat a èssi istétia che a s'àtara: corrutu e patimentus Terminologia iscientìfica sntz Ètimu ltn. *corruptu(m) Tradutziones Frantzesu deuil Ingresu mourning Ispagnolu duelo, luto Italianu lutto Tedescu Trauer.

corrútu 1 corrúdu

corrutziòne, corrutziòni , nf Definitzione su atzitzare a fàere o fàere cosas malas, o chi noghent, po torracontu, po dinare, andhandho contra a unu dovere Sinònimos e contràrios corrumpimentu Tradutziones Frantzesu corruption Ingresu corruption Ispagnolu corrupción Italianu corruzióne Tedescu Korruption.