corruxinài corraxinài
corrúxinu corrighínu
corrúxu , nm Definitzione
genia de boghe de animale, a grida, a tzérriu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rugissement
Ingresu
roar
Ispagnolu
rugir
Italianu
ruggito
Tedescu
Brüllen.
corsàle, corsàli , nm Sinònimos e contràrios corsàriu Ètimu itl. corsale.
corsàriu , agt, nm: cossàriu 1 Definitzione
chi o chie furat o idorrobbat naves; si narat fintzes de unu bagamundhu, chi istat sèmpere aifatu de su logu, o de animale iscapu a manu sua
Sinònimos e contràrios
bardaneri,
corsali
Frases
sa corsària de sos coros miràdela chi est igue: si sos Moros sunt che tue, ancu mi cassent sos Moros! ◊ si fit a modu de ti ndhe furare, coment'e Paris a s'ermosa Elena, dia andhare corsàriu in terr'anzena pro una bella a mi fagher ladrone (Cubeddu)
Ètimu
spn.
corsario
Tradutziones
Frantzesu
corsaire,
pirate
Ingresu
pirate
Ispagnolu
corsario
Italianu
corsaro,
pirata
Tedescu
Seeräuber.
corsía , nf Definitzione andhàina, logu inue si passat, si curret, nau mescamente de bandhas de istradas o de fàbbricos mannos (es. ispidale) Sinònimos e contràrios andhàghine Frases s'àtera die as sonadu pro mi frànghere de sa bia, canno sa màchina mia fit in sa corsia sua! Terminologia iscientìfica dmo, bdh.
corsicànu , agt, nm Definitzione
chi pertocat sa Córsica, chi o chie est de sa Córsica
Sinònimos e contràrios
corsu
Tradutziones
Frantzesu
corse,
de la Corse
Ingresu
corsican
Ispagnolu
corso
Italianu
còrso,
della Corsica
Tedescu
korsisch,
Korse.
córsu , agt: cossu 2 Definitzione chi est o chi benit de sa Córsica Sinònimos e contràrios corsicanu Maneras de nàrrere csn: ventu c. = bentu fritu de su nord; trídicu c. = creze de trigu modhe Frases no tenet pro sas limbas reguardu miscendhe italianu cossu e sardu ◊ su merie si est pesadu su bentu cossu ◊ custu ventu it'est, cossu o tramuntana? Sambenados e Provèrbios smb: Cossu Ètimu ltn. corsus.
còrte còlte
corteài , vrb Definitzione istare a rodeu de sa fémina, sèmpere aifatu.
cortegiài , vrb: acortejare Definitzione su istare o si pònnere a inghíriu; istare a rodeu de sa fémina Sinònimos e contràrios corteai, fastigiai.
cortésu , agt Sinònimos e contràrios ammodau, benebortzedidu, garbosu | ctr. isgarbadu Frases continu tenzo in s'ànima imprimidu su fàghere tou nóbbile e cortesu Terminologia iscientìfica ntl.
còrti còlte
cortiàrvu , nm: costiarvu,
ostiarvu Definitzione
genia de linna chi faet a mata manna, dereta, arta meda, a corgiolu biancu, pruschetotu in is errios
Sinònimos e contràrios
abiubbiancu,
àlbaru,
fustarbu,
linnabru,
sàbaru
Terminologia iscientìfica
mtm, Populus alba
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ypréau,
peuplier blanc
Ingresu
abele
Ispagnolu
álamo
Italianu
gàttice,
piòppo
Tedescu
Silberpappel.
cortícru , nm: cortigu, gortíciu Definitzione su de duos corgiolos de su suérgiu bonu po isolantes, tapos e àteru Sinònimos e contràrios boltígulu, boltiju, forticru, oltígiu, urtiche, vrustica Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. cortic(u)lus.
cortidórgiu, cortidórzu , nm Definitzione genia de iscalita a ue si che artzant is pudhas a crocare, aprigu po crocare is pudhas Sinònimos e contràrios acoiladórgiu, pudharzu Frases sas pudhas sunt totu cortias in su cortidorzu 2. tzérrias a fiza tua e che dha faes essire dae su cortidorzu!
cortígia coltíglia
cortigiàna , nf Definitzione dama de corte.
cortigiànu , nm Definitzione ómine de corte.
cortíglia coltíglia