A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

córvina , nf Definitzione is crobos Sinònimos e contràrios corvia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu les corbeaux Ingresu ravens Ispagnolu los cuervos Italianu i corvi Tedescu Raben.

corvítu , nm Definitzione genia de colve pitichedha Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu panier Ingresu basket Ispagnolu cesta Italianu corbèllo Tedescu Korb.

córvu cólvu

córvula cólvula

corvumarínu , nm Definitzione crobu anguidhàrgiu, genia de pigione mannu chi faet abbitu in Sardigna totu s'annu prus che àteru in paules e in oros de mare Sinònimos e contràrios magrone Terminologia iscientìfica pzn, phalacrocorax carbo sinensis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cormoran Ingresu cormorant Ispagnolu cormorán Italianu cormorano Tedescu Kormoran.

còrza còglia

corzòla colzòla

corzólu corgiólu

córzu cóltzu

córzu 1 cógliu

corzúdu , agt: croxudu Definitzione chi portat sa pedhe grussa, tostada che corgiolu (ma no che ossu), chi portat corgiolu grussu Sinònimos e contràrios bucirussu, croxolatzu, pizolosu Ètimu srd.

còsa , nf, nm: coso Definitzione upm, númene indefiniu po inditare itesisiat, totugantu / min. cosedha, cosita, cosaredha, cosichedha Maneras de nàrrere csn: àere, tènnere c. = benes, interessu; pro cosa!… = in debbadas; cosas de bonu, de malu, de allegria, de piaghere, e gai = fatos bonos, malos, allegros e gai; c. fata = fatuzu, brusceria; c. mala = maladia, porcaria, cosa chi no balit, chi fait mali (fintzas fatuzu); c. de pingiada, de padedha = mànigu cotu; c. mia/miu, tua, sua, nosta = meu (o mia), tou (o tua), sou (o sua), nostru (o nostra), agt. e fintzas prn. (a/c.: a bortas s'agt. possessivu cuncordat in calidade cun "cosa" e a bortas cun su númene chi acumpanzat); acant'e c. mia = acurtzu a mie; cosas mannas = meda (o, is suspu, pagu, nudha, paghitzedhu); crèresi, fàcheresi c. = pessàresi importante meda; torrai a cosa (nau de ccn. a làstima)= andhare male; za est c. de!…, no est c.!, c. fit!…= no fait a…, no andat bèni, no fiat possíbbili, no andaiat bèni; si fit c., si fut in c., si fit istadu a c. = si fadiat, si fut possíbbili, si si podiat, si faghiat, si aiat fatu (períudu ipotéticu)…; ite c.!… = arratza de cosa, de proa, de balentia! (nau pro ndi menguai su valori); èssere c. a unu = èssiri parentis; c. de + númene pl. = unus cantu, unas cantu, unu tantu, pagos, unu pagu de…; nàrrere c. a unu = nàrriri ccn. cosa, ma fintzas e pruscatotu ammonestai, certai; pagare a ccn. in cosa = itl. pagare in natura Frases in sas cosas bi cheret contivizu ◊ cosa cheres, chi mi ses cramendhe? ◊ ndi as a fai cosa de custu dinai!…◊ como bi at una cosa, mih: si proet faghet dannu a sas binzas! ◊ bi tenzo cosas de fàghere ◊ sas cojuadas noas ant assazadu cosa chi lis piaghet ◊ sas pudhas fint isbichendhe calchi ranighedhu de cosa ◊ ca est fritu, lèadi carchi cosa a ti cuguzare! ◊ a bos lu torrare in cosas de bonu! ◊ cussu leadilu a maridu, ca tenet cosa! ◊ sichi, sichi: chie ti mutit cosa, a tibi? ◊ in cussu palatu sigomente bidiant cosa, neune bi cheriat istare ◊ pro cosa ti apo cosidu bestimenta: deretu iscorriolada l'as! ◊ po cosa babbu miu mi at postu su nòmini Futunatu, candu sa furtuna no isciu mancu aundi bivit! (E.Olla)◊ chi fiat istétia una cosa iscípia, fiaus pótzius andai ◊ cussa est cosa fata, a s'irmalaidare gai sa die de su coju! ◊ e chini at nau cosa?! ◊ cosa de si fidai a andai a cussu logu, cun totu su perígulu chi dhoi est!…◊ at nadu babbu a mi dare cudha cosa! ◊ in cosas gai no bi cumprendho ◊ ajó, faedhamus de cosos piús allegros!◊ naradhi cosa a su pipiu candu fait aici, ca est perigulosu!◊ Antoní, briga a fizu tou ca mi at nadu cosa, maleducadu chi no est àteru!◊ – Nachi ses rutu: cosa t'as fatu? – No, nudha! 2. is sónnius cosa mius, is brebeis cosa sua, sa domu cosa tua, su bixinu cosa nosta, su mundu cosa miu ◊ a cancu piciochedhu dhi segu s'iscova in conca, mancai siat fillu cosa tua! ◊ is costúminis cosa nostus funt bellus ◊ a su nai ca fuaus inní, cun s'iscruxoxu asuta cosa nosta! ◊ curriant avatu cosa sua coment'e duus canis avatu de unu lèpuri ◊ dhus naràt de acostai acant'e cosa sua 3. custu abbruncu l'at sentidu cosas mannas ◊ cosighedha de onestu chi est…: no lassat nudha in logu! ◊ chi dha lassaus fai, agò essit cosa diaderus e insandus a ndi dha stolli no est chi siat fàcili ◊ triballante, nachi… cosas mannas… sempre fatu de sos tzilleris! 4. bos sezis avesaos a imbentare trassas, fachèndhebbos cosa, ca nanchi sezis istruios! ◊ gi est torrau a cosa immoi chi est béciu!…◊ no ti fatas cosa: catecantu isco chie ses! 5. múilas, iscorratzas minetosu: già est cosa de ti mi acurtziare!…◊ como chi si est istudiadu za est cosa de lu faedhare!…◊ su mortu fit totu irfreguradu e no l'ant lassadu bídere mancu a sa mama: cosa fit!…◊ cosa fit, de lu pònnere acurtzu a su fogu, unu telu de pràstica!…◊ za est cosa de ti pedire azudu… mancu si los bides morindhe los azuas, tue! 6. ite cosa, mih, a iscrier bene, sendhe chi at istudiadu!…◊ ite cosa, mih, chi bi l'at fata a bínchere una criadura, un'ómine mannu! 7. - cosa ti est, a tie, Fulanu? - e ite mi est? nudha mi est, ne parente de acurtzu e mancu de atesu 8. cosa ’e literas retzit fitianu ◊ apo collidu cosa ’e barracocos ◊ dhue aiat cos'e domighedhas e pinnetas ◊ mi depet pagare cosa 'e zoronadas chi l'apo fatu ◊ at comporau su spagu po acapiai cosa de iscàtulas ◊ tenzo cos'e fiados ◊ cosa ’e bene chi annat!… 9. si fit cosa, cun sa manu lis cumpidaiant sa bragheta! ◊ si fit cosa, candho no at dinari tiat bèndhere s'ànima in contu de binu! ◊ chi fut in cosa, no dhis iast a lassai tocai terra, a fillus tuus! ◊ si fut in cosa benemu a mengianu e a merí: ma no fait! ◊ lu cherio arrejonare, ma no est cosa! ◊ si fit cosa, cussu letu che l'aio frundhidu cantu m'andhat sa manu! Sambenados e Provèrbios smb: Cosa Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chose Ingresu thing Ispagnolu cosa Italianu còsa, qualcòsa Tedescu Ding.

cosarèdha , nf Definitzione min. de cosa, cosa de pagu contu Sinònimos e contràrios cosichedha, fiolera, innennériu Frases at chircadu de assentare s'istàntzia remonzendhe tantas cosaredhas Tradutziones Frantzesu bagatelle Ingresu trifle Ispagnolu bagatela Italianu bazzécola, cosùccia Tedescu Kleinigkeit.

cosàtza , nf Definitzione cosa mala, metzana Frases sunt cosatzas totu de leare a piju in apretos de nie a las brujare.

coscànos , nm pl Definitzione prupighedhos chi creschent aintru de su nasu, de su gúturu o àteru arremu Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu polypes, végétations adénoïdes Ingresu adenoids Ispagnolu pólipo Italianu pòlipi, adenòidi Tedescu Polypen.

coscéri , agt, nm Definitzione chi o chie andhat a féminas Sinònimos e contràrios afeminadu, bacasseri, bragheteri, feminàrgiu, incosciadori, pascidori Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

còsche , nm: cosco Definitzione genia de greme orrúbiu chi naschit de una musca chi ponet is oos in su pilu de su cuadhu, che dhi intrat a s'istògomo, faet in is budhales e illàngiat s'animale: un'arratza (ferme de corru) faet in is ossos de crebedhos de brebès e crabas Sinònimos e contràrios cuscusone, òrgius Terminologia iscientìfica crp, gastrophilus intestinalis Ètimu ltn. coscus Tradutziones Frantzesu gastérophile du cheval Ingresu intestinal fly red worm Ispagnolu moscardón Italianu gastròfilo Tedescu Magenfliege.

cóschiru , nm Definitzione maladia chi benit a is pudhas, chi aperint sa buca parent cascandho e dhis intostat s'arraighina de sa limba Sinònimos e contràrios coscus, pibida Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu pépie Ingresu pip Ispagnolu pepita Italianu pipita Tedescu Pips.

còscia , nf: (cò-scia) cossa Definitzione sa camba de s'annoigadórgiu de su benugu a sa nàdiga, sa parte prus grussa e pruposa / min. cossichedha, cossita Sinònimos e contràrios perra Maneras de nàrrere csn: s'ossu de sa c. = itl. fèmore, ossu longu e russu chi de s'annugradorzu de su benugru andhat a s'annugradorzu de sa croca; sa rughe de sa c. = su tretu inue sas cossas si aunint apare faghindhe un'arcu; sa nughe de sa c. = su murudhu de sa purpa prus neta, in sa cossa (mescamente faedhendhe de peta masellada); frenugu ’e còscia = infetu a sas ràndhulas de ímbenas; s'ata de sa c. = ímbenas; sa parti de aintru de sa c. = vavatza; èssere a c. (nau de una cosa) = meda, de lòmpiri a còscias, a ginugu; c. alluta = nadu de unu, feminari, sempre in chirca de cobèrrere; sèciri a isperraincòscia = a s'imperriotu, a cadhu; esserebbei su fàmine a rugh'e cossa = a cossa, a meda; pigare a un'àrbure a cossa = a perrinzu, isconsciandho su truncu e istringhendho po arrèschere Frases si seciat dónnia tantu, cun is manus in còscias, narendu ca dhi doliant is pei ◊ de sa còscia de su procu ndhe faiant su presciutu 2. bi fit su ludu a cossa in su caminu ◊ in cussu logu bi est su fàmine a cossa 3. balentiedha sa chi at fatu… ch'est pigadu a cossa a un'àrbure de mudregu! Sambenados e Provèrbios smb: Cossa Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. coxa Tradutziones Frantzesu cuisse Ingresu thigh Ispagnolu muslo Italianu còscia Tedescu Oberschenkel.

cosciàbi, cosciài, cosciàle, cosciàli , nm Definitzione in is aperturas (gennas, gecas), su muru a una parte e àtera, is muros de costau de s'apertura, pedra istrantagiada a una parte e àtera (o fintzes a una solu) de un'intrada; nau de pantalones, cambera, donniuna de is duas perras; sa grussària de sa còscia, sa misura de inghíriu de sa còscia Sinònimos e contràrios antalire, antile, cantalire, cantargiare, istantalire, trempai / cdh. cusciali / cambera Frases sos cosciales de sa gianna ◊ est arrumbadu in s'ata de su cosciale, in pensos 2. apu segau su cosciali de su cartzoni ◊ custa píbera nanca ci dh'est istichida in su cosciabi de su pantaloni Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu huisserie Ingresu jamb Ispagnolu montante Italianu stìpite Tedescu Pfosten.