A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

coscuài , vrb Definitzione fàere coscos, èssere a coscos Frases apu biu pisci coscuendi, bistiu de catramu Ètimu srd.

còscus , nm Definitzione maladia chi benit a is pudhas, chi aperint sa buca parent cascandho, e dhis intostat s'arraighina de sa limba, ma dhu narant fintzes de sa dificurtade a ingurtire cosa asciuta; su sorrogu chi faet unu candho est morindho / erba de coscos = allupaguadhu (Santolina chamaecyparissus) Sinònimos e contràrios cóschiru, póleu, pibida Frases a is pudhas dhis fait a coscus su pódhini tropu asciutu, dhas intúsciat: no arrennescint a dh'ingurti e parint allupendisí 2. est circhendi de fuiri atesu de is úrtimus coscus chi dh'aspetant po dhu finiri Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu pépie, râle Ingresu pip, gasp Ispagnolu pepita, estertor Italianu pipita, ràntolo Tedescu Pips, Röcheln.

coscusèdha coscosèdha

coscusína chiscusína

cosèra , nf Definitzione pigionedhu a bicu fine, de mannària cantu a sa merrisca, de colore iscurosu, unu pagu in colore de aràngiu asuta de sa coa (chi portat longa) e asuta de is alas (su mascu in su petorru est niedhudu): de duas arratzas, sa prus connota in Sardigna (ca nidat) est cussa inditada cun su nms., chi narant fintzas coa de fogu o coa de ferru (s'àtera est sa coarrúbia) Sinònimos e contràrios coarrúbia Frases benesta a custa terra cun s'amori e sa gràtzia de una cosera (R.Cancedda) Terminologia iscientìfica pzn, phoenicurus ochruros Tradutziones Frantzesu rouge-queue Ingresu black redstart Ispagnolu colirrojo Italianu codirósso spazzacamino Tedescu Gartenrotschwanz, Hausrotschwanz.

coséri , agt, nm Definitzione chi o chie cosit (f. -a) Sinònimos e contràrios sartu 1, traperi Ètimu srd.

cosichèdha , nf: cosighedha Definitzione min. de cosa, cosa de pagu contu; nau in cobertantza o cun ironia iat a bòllere nàrrere meda ma si narat própriu po nàrrere pagu e nudha puru Sinònimos e contràrios cosaredha, cositedha Frases custas sunt cosighedhas chentza cabu, no sunt cosas de zudu, no! ◊ nonnu ghirabat cosichedhas: atzicu de berdura, de frútora e àchina pro su binu ◊ de cosighedhas gai mancu contu ndhe fato! 2. cosighedha, oe, su chi as fatu…: no ti ndhe ses pesadu dae letu!

cosidòra , nf Definitzione festadora, fémina chi cosit orrobba Sinònimos e contràrios cusingiana, cusintzera / cdh., ttrs. cuxidora Frases sa cosidora chin s'azudu tuo coitat a finire su cusinzu Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couseuse Ingresu seamstress Ispagnolu bordadora, costurera Italianu cucitrice Tedescu Näherin.

cosidòre, cosidòri , nm, agt: cositore, cusidore Definitzione ómine chi cosit, chi dhu tenet de mestieri a cosire, maistu de pannu Sinònimos e contràrios festadore, mastrepannu 2. pacaiat chin tricu fintzas su mastru cositore Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couseur, tailleur Ingresu sewer Ispagnolu costurero, bordador Italianu cucitóre, sarto Tedescu Näher, Schneider.

cosidúra , nf: cusidura Definitzione su cosire; su filu cosiu e su tretu o oru cosiu; fintzes su singiale, genia de marcu chi abbarrat de una segada, de una freadura sanada Sinònimos e contràrios cosimentu | ctr. iscosidura / cdh. cuxitura, ttrs. cuxidura Frases fut una túnica chentza de cosidura, téssia totu a una tira ◊ fiat unu sabbateri nomenau po s'abbiléntzia me in sa cosidura de dónnia arratza de crapita Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couture Ingresu seam Ispagnolu cosido (m) Italianu cucitura Tedescu Nähen, Naht.

cosíe , vrb: cosire, cosiri, cusire, cusiri Definitzione pònnere puntos de filu o àteru po mantènnere impare orrugos o partes diferentes de cosa (orrobba, pedhe, àteru)/ ger. cosindho, cosendhe, cosendi, cosindhe; cosire a camba ’e musca = genia de puntu chi si fait ghetendi su filu a manera de fai cun dus puntus una scéscia Sinònimos e contràrios cosinzare, festare | ctr. iscosire Frases su sartu sestat e cosit ◊ iscórriat su sacu e dhu torrat a cosiri cun una cordedhedha ◊ nemus cosit un'arrogu de arrobba noa in pitzus de unu bestiri béciu ◊ is prus antzianas nce colànt s'ora filandho, faendho mígias, cosindho e peri atzapulandho Sambenados e Provèrbios prb: nosu tallaus e Deus cosit Ètimu ltn. consuere Tradutziones Frantzesu coudre Ingresu to sew Ispagnolu coser Italianu cucire Tedescu nähen.

cosighèdha cosichèdha

cosígnu , nm: cosíngiu, cosinzu 1, cusinzu Definitzione su cosire, su istare cosindho, is trastos chi si portant cosindho / pinnigare sos cosinzos e andharesindhe = lassai totu, o pigai totu, e andaisindi, pinnigai bàchilis e bachilitus Sinònimos e contràrios apuntada 1 Frases istamindhe cussu cosinzu ca che lu sigo a fàghere! ◊ mi cheret filu e robba pro che agabbare su cosinzu ◊ sa mulleri si fait pagus sodhus de su cosíngiu ◊ batimindhe sa crobisca de su cosinzu! 2. at pinnigadu sos cosinzos e si ndh'est andhadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couture Ingresu sewn Ispagnolu cosido Italianu cucito Tedescu Näharbeit.

cosiméntu , nm Definitzione su cosire, cosíngiu, fintzes su bestimentu (de cosire o cosiu) Sinònimos e contràrios cosidura Frases si faiat caligunu trabballu a busas o de cosimentu dimandhàt un'agiudu 2. est sèmpere faendho cosimentu agenu: issa ndi tenet una càscia de camisas, fardetas e cipones! Ètimu srd.

cosína cochína

cosingiànu , agt Definitzione chi cosit, chi istat cosindho, tenet s'impreu de cosire Sinònimos e contràrios cosidore Frases Minnia fut sa cosingiana chi trabballàt cun su maistu de pannu Ètimu srd.

cosíngiu , nm: cosinzu, cusintzu, cusinzu, cussizu 1 Definitzione iscarpa de pedhe, grussa Sinònimos e contràrios caltzinzu, cartu Maneras de nàrrere csn: unu cosíngiu de crapitas = una paja de iscarpas (noas); torrai a is cosíngius bècios = bogare a pizu sas capatzidades de unu tempus Frases su sero, canno arreghiant, l'isorviat gambales e cusintzos e li cariaiat sos pedes ufratos (A.Pau)◊ una pariga de cosíngius dhi furint duraus passa de dexi annus ◊ fiat tzétziu po si acapiare su cosinzu ◊ mi pòngio is cosíngios ca esso a sa nie!◊ candho su maistu de catzolas si dhue poniat cun pistighíngiu, in duas dies su cosíngiu fut fatu Terminologia iscientìfica bst.

cosíngiu 1 cosígnu

cosínu , nm: cusinu, cussinu, gosinu Definitzione chie no bestit in costúmene, gente chi istat bene, errica, istat in bidha, est istudiada e at cambiau fintzes bestimentu, bestit de segnore Sinònimos e contràrios geo 1 Frases incravatau, in bestes de cusinu, non zuches su cherbedhu sudorau ◊ tristu chie si arrambat a cusinu! ◊ lu mutiant "sennore" comente a sos bonos cussinos ◊ no ndhe as a cherrer fàchere unu cusinu irbaliau, de fizu tuo, no?! Sambenados e Provèrbios smb: Cosinu, Cusino, Cusinu Ètimu ctl. cusí Tradutziones Frantzesu riche, gentleman Ingresu gentleman Ispagnolu acomodado Italianu signóre Tedescu Herr.

cosinzàre , vrb Definitzione istare cosindho calecuna cosa, arrangiandho trastos, atzapulandho Sinònimos e contràrios argangiare, atrapulai, sartzire, tapulare, trabungare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu repriser, raccomoder Ingresu to darn Ispagnolu remendar Italianu rammendare Tedescu stopfen.