A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cracàriu cacàriu

cracasciài , vrb: cracaxai 1 Definitzione su crochidare o crocolare chi faet sa màdria angiada candho si acostit ccn. a is prochedhos (ma si narat fintzes de porcu bastat chi siat candho crócolat papandho o tzatzau, e si narat de sa pudha puru) Sinònimos e contràrios crochidare / calcarare 2. intè, intè sa pudha cracascendu: si bit ca at fatu s'ou! Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grogner (en parlant de la truie) Ingresu to grunt Ispagnolu gruñir Italianu grugnire della scròfa Tedescu grunzen.

cracàsciu carcàssu

cracatrípa carcadrípa

cracàu , pps, agt Definitzione de cracai, de -are 1 / èssiri a itzugu c. = nau de ccn. chi portat su tzugu curtzu meda, coment'e aciuvau Sinònimos e contràrios incarcau, istibbidu / acragadu 2. custu est piriciou chi apu cracau dèu ◊ bivint a coru cracau de unu calacorru de axiu ca no est seguru su cras ◊ Turcus e Morus, che frumi calau, a cuadhu si ghetant, a isproni cracau (M.Maxia)◊ est tonta cracada custa picioca! 3. fut cun sa berrita cracada in faci ◊ cussu est a itzugu cracau Tradutziones Frantzesu pressé, serré, caillé Ingresu pressed, curdled Ispagnolu pisado Italianu pigiato, quagliato Tedescu gedrückt.

cracaxàda , nf Definitzione su carcaxai Sinònimos e contràrios abbaticada, incarcada Frases su buginu nci artziàt asuba de su cundennau po dhi giai una cracaxadedha de peis Ètimu srd.

cracaxài carcaxài

cracaxài 1 cracasciài

cracaxòla cracaciòla

cràche càlche

crachèdha cacalèdha

crachedhàre calchedhàre

crachédu , nm Definitzione logu imbuschiu, tibbu de matedu Sinònimos e contràrios crachi, frascarzu, lita, tèpere, tuparzu, tupedu Frases su linnajolu est faghinne linna in su crachedu.

crachèra calchèra

cracheràju , nm Sinònimos e contràrios cacigadori, catigherarzu, iscarchiadore Frases sos runnadores cracherajos lassadu ant sas fainas eredadas (S.Are)◊ sos cracherajos lussurzesos annànt peri sas bidhas a regòllere su fresi Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

cracheràre calcheràre

cracheràtzu , agt, nm Definitzione chi o chie istat andhandho, sèmpere in giru Sinònimos e contràrios arroliadori, bandhuleri, rundhajolu, rundhanu, rundhellu, zirellu Ètimu srd.

crachéri , nm Definitzione umpedhu de ortigu po pònnere giodhu, cagiau o àteru de cosa de late Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

crachèsa calchèsa

cràchi , nm: cràchibi, cràchili, cràchini, cràchiri Definitzione matedu bàsciu e cracu, tibbiu, logu prenu de linna a cracu, prus che àteru de tupas ma fintzes de matas mannas Sinònimos e contràrios bedutzu, cascaràgliu, crachiredhu, craxili, frascarzu, lita, mateda, màtula 1, molalzu, stovina, tèpere 1, tuparzu, tupedu / cdh. tziresa Maneras de nàrrere csn: lassai a unu in campu e in c. = lassare a unu solu, totinduna, a si arranzare, lassare cun trinta e cun baranta, itl. piantare in asso; èssiri totu in campu e in c. = èssere abbertu in campu, totu in abbertu Frases funt cràchiris mannus cun cerbus, murvonis e sirbonis ◊ seu passau in rocas liscinosas e cràchinis de tiria (A.Casula)◊ depeus andai a cussu crachixedhu a dhu scampiai Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maquis, bois Ingresu ground with branches Ispagnolu hojarasca, espesura Italianu frasconàia Tedescu Gezweig.