A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

créjia chégia

crejiàsticu , agt: cresiàsticu Definitzione chi abbitat a crésia, chi dhue andhat meda Sinònimos e contràrios chejolalzu, chexulanu Frases fit bachianu, ricu e meda cresiàsticu Tradutziones Frantzesu pratiquant Ingresu practising Ispagnolu practicante Italianu praticante Tedescu praktizierend.

crélica chérica

crèma , nf Definitzione genia de pasta finevine agiummai che butiru, modhe, de tantas calidades segundhu ite est e a ite serbit: druche a pònnere in mesu o in pitzu de àteros druches, o genia de cosa a frigare in manos, in cara, in sa pedhe; pígiu de late / est una crema! = nadu de cosa bona meda, durche, chi si sorbet in buca Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu crème Ingresu cream Ispagnolu crema Italianu crèma Tedescu Creme.

cremàre , vrb Definitzione abbruxare su mortu po chistire solu su chinisu Tradutziones Frantzesu incinérer Ingresu to cremate Ispagnolu incinerar Italianu cremare Tedescu einäschern.

cremédhiche , agt: ghermédhiche* Definitzione chi est naschiu allobau, de sa matessi bentre, de su própriu partu cun àteru frade o sorre, frade mughedhu, frade o sorre de loba Sinònimos e contràrios copile, copiolu, cróbinu, cropàgliu, fadainu, lobarzu, médhighe, médhile, mughedhu Tradutziones Frantzesu jumeau, gémellaire Ingresu twin Ispagnolu gemelo, mellizo Italianu gemèllo, gemellare Tedescu Zwilling, Zwillings.

cremería , nf Tradutziones Frantzesu crémerie Ingresu diary Ispagnolu pastelería, heladería Italianu cremerìa Tedescu Milchhalle.

cremisínu , agt Definitzione orrúbiu isprammau Terminologia iscientìfica clr Tradutziones Frantzesu cramoisi Ingresu crimson Ispagnolu carmesí Italianu crèmisi Tedescu karminrot.

cremósu , agt Definitzione chi portat crema, chi est che una crema Tradutziones Frantzesu crémeux Ingresu creamy Ispagnolu cremoso Italianu cremóso Tedescu cremehaltig, cremeähnlich.

crentexàbi cantraxàli

créntia chéntria

créntia 1 , nf: créntzia Definitzione su crèdere, su giare fide / comporare a créntia = leare a dépidu, pigai a fidu Sinònimos e contràrios credéntzia 1*, créita Frases créntia bos ndhe dao canta cherides ◊ in su butighinu bufaiat a créntia Tradutziones Frantzesu crédit, créance Ingresu reputation Ispagnolu crédito Italianu crédito Tedescu Ansehen.

crentiàdu , pps, agt: crentiatu, crentiau Definitzione de crentiare Sinònimos e contràrios ammarciau, chentriadu, incespiau, tacadu 2. cuss'isterzu est crentiadu de ruinzu ◊ ses lizu crentiatu.

crentiàre , vrb: crentzare Definitzione fàere créntias, a créntias, a marcos, imbrutare cun tacas Sinònimos e contràrios ammaciae, fèrrere, ibbecare, pistare Frases apo crentiatu totu sa tiaza chin custa cosa 2. sa cornitze de cussu cuadru est nighedha, crentzada de s'umididade de tantos annos (C.Musio) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contusionner Ingresu to bruise Ispagnolu abollar, machucar Italianu contùndere Tedescu prellen.

crentiàtu, crentiàu crentiàdu

crentzàre crentiàre

créntzia créntia 1

crepacòru crebacòro

crepadúra crebadúra

crepagrèpa , nm Definitzione cosa chi faet arrennegu, chi faet crepare de su tzacu / fai su c. = fàchere su derre, fai dibbetus Sinònimos e contràrios crepatzaca, dibbetu Frases unu tziu martinincheri, po fai su crepagrepa a is fillus e dhis torrai sa fúrria de no dh'ai castiau candu fiat béciu e atzegu, morendi iat lassau totu su bèni a un'atru Ètimu srd.