A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

crebàda , nf: crepata, cribada Definitzione su crebare; sa segada chi si dhue faet in sa cosa chi si tzacat; carda de arrennegu; foedhandho a disprétziu, cagada Sinònimos e contràrios crebadura, tzacadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lézarde, crevasse, fêlure Ingresu crack Ispagnolu grieta Italianu crèpa Tedescu Riß.

crebadúra , nf: crepadura Definitzione su crebare; manera de fàere (de segare) una cosa coment'e cosa crepandho o chi si crepat; s'afilada chi abbarrat de su crepare; nau de sonu o de boghe, chi essit a fortza, a pelea, e s’intendhet coment'e de cosa chi si crepat Sinònimos e contràrios crebada, fibadura, scrafangiadura / ttrs. cribadura 2. de cussos cantantes bi ndhe at chi cantant a crebadura e no balent a nudha ◊ su pitzinnu est pranghindhe a crebadura ca sa mama l'at iscutu própiu pro no prànghere ◊ cussu triballu unu tempus si faghiat a crebadura: oe cun sas màchinas est prus discassosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lézarde, crevasse, fêlure Ingresu fissure Ispagnolu grieta Italianu crepatura Tedescu Riß.

crebaèntre , avb Definitzione a c. = a prus no potzo (nau prus che àteru de papare) Sinònimos e contràrios crébida Ètimu srd.

crebàle cabàle

crebàre cherpài

crebedhèra carvedhèra

crebedhéri , agt, nm Definitzione conca maca, chi o chie tenet una manera de fàere a sa maconatza Sinònimos e contràrios conchibballadu, conchilébiu, conchiminudu Ètimu srd.

crebedhilébiu , agt, nm Sinònimos e contràrios conchibballadu, conchilébiu, conchiminudu Ètimu srd.

crebédhu carbédhu

crebéntu , nm Definitzione su crebare / a c. = a isfortzu Ètimu srd.

crebetúra cabertúra

crébida , nf, avb Definitzione su crepare, su èssere crepandho, nau prus che àteru de su èssere tzatzaos a meda, a tropu, fintzes a ndhe lassare / èssere a c. = àere manigadu tropu, a bentre crebendhe de su tropu mànigu Sinònimos e contràrios crebaentre, révudu Frases in su campu sa robba est a crébida dai s'erva chi bi est! (G.Ruju)◊ sos porcos sunt a crébida dai sa landhe ◊ in su coju si sunt fatos totu a crébida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu à claquer, à crever Ingresu bursting point (to eat to) Ispagnolu hartazgo, hartazón Italianu crepapància Tedescu unmäßig.

crébidu , nm Definitzione dispraxere mannu, de ndh'èssere crepandho Sinònimos e contràrios cherpu, crebacoro Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu véritable dégoût Ingresu strong dislike Ispagnolu disgusto fuerte Italianu fòrte disgusto Tedescu Ekel.

crebíga cabíga

crebígu cabígiu

crebínu cerbínu

crébu chérpu

crébu 1 cérbu

crebulàre , vrb Definitzione su si tzacare o filare de is cosas Sinònimos e contràrios afilai, cheprinare, ischerchedhare, iscrafangiai, sacai 2. fit chena piòere paritzos annos e sa terra fit tota crebulada e sica Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crevasser Ingresu to crack Ispagnolu agrietarse Italianu screpolarsi Tedescu aufspringen.

crecàngiu, crecànzu calcànzu