A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cravasòne, cravasòni , agt, nm Definitzione orrugu de pértiga de bide chi si cravat in terra po acapiare sa pértiga carrigadòrgia; in cobertantza, chi o chie si nche fichit in mesu de àteros a brigare, chi dhi praghent is brigas Sinònimos e contràrios pitroxa / brigantinu, ghírtalu, reoteri, ténchinu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

cravàta , nf Definitzione tira de orrobba fata apostadamente chi si ponet in su tzugu apitzu de sa camisa, fata a nodu e pendhendho ananti, po bellesa Sinònimos e contràrios colbata Frases raju cantu ti deghet sa cravata: issa ti paret nàschida in su tuju!

cravàu cravàdu

cravédhu carbédhu

cravèlla , nf Definitzione genia de frore a bisura de sitzia Frases pitzinnas che cravellas a s'intrada de veranu ant su sapore de sa frútura in locu solianu… (P.Marchi)

cravéllu , nm: grabellu* Definitzione genia de frore Sinònimos e contràrios caróvulu / bàilcu Frases sete cravellos d'oro bi los miro in s'altare adorèndhesi a Deu Terminologia iscientìfica frs, Dianthus caryophyllus.

cravèra clavèra

cravída carfía

cravílla clavíglia

cravillài, cravillàre , vrb: crivillai Definitzione pònnere craos, firmare cun craos Sinònimos e contràrios craitare, incravare, puntzare | ctr. ilgiaitare Frases pòberus Cristus, afuetaus e cravillaus de tírria e prepoténtzia! ◊ dh'ant postu in gruxi: sa mamma atitendi e issus cravillendi!◊ sas tàulas cravilladhas bene!◊ s’aremigu ti at cravillau dógnia punta de ossu e su coro Ètimu ctl. clavillar Tradutziones Frantzesu clouer Ingresu to nail Ispagnolu clavar Italianu inchiodare Tedescu nageln.

cravillonài Definitzione cravare craos, puntedhos Sinònimos e contràrios cravillai.

cravíllu clavíglia

cravitàre , vrb Sinònimos e contràrios ciaitare, clavai, cravillai, incraitare, obbilai | ctr. ilgiaitare Frases aferratu su fusile, aiat iscutu unu lampu de focu a sa tzeca e sos perdicones si nche fint cravitatos in su muru Ètimu srd.

cravitàtu , pps, agt Definitzione de cravitare; chi est firmu coment'e chi siat punciau Sinònimos e contràrios craitadu, cravadu, incravadu 2. si acucaiat in d-unu corrale de sa cochina chin sos ocros cravitatos a s'isterratu de su pamentu ◊ pariat cravitatu, supra de su palcu.

cravítu , nm Definitzione min. de cravu: genia de essidura in sa pedhe Sinònimos e contràrios buizola, chiaedhu, cicione 2, sangiolu, tzoedhu.

cravólu cabriólu

cravóngiu , nm Definitzione su si cravare s'unu cun s'àteru, su si atacare a brigare, a iscúdere Sinònimos e contràrios atzufu, bria, certu, gherra.

cravósu , agt: crovosu Definitzione chi paret chi portet cravos in corpus, chi tenet tírria, chi luego o po pagu betat is manos apitzu a iscúdere, a fàere male, chi costumat a si cravare cun s'àteru Sinònimos e contràrios agrestosu, arrebbecu, cravadori / aschiolu 1, malarrimadu, terriosu, tzacosu Frases est cravosa sa terra mea, ti nche ispinghet a s'àtera ispundha e ti rebuzat! (E.A.Bernardini) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu revêche, agressif Ingresu sullen, aggressive Ispagnolu arisco, huraño, agresivo Italianu scontróso, aggressivo Tedescu störrisch, aggressiv.

cràvu ciàu

cravusòne , nm Definitzione bruncone, punta, s'orrugu chi abbarrat in sa mata, de una nae, de una pudadura, candho no est segada bene a paris de su truncu Sinònimos e contràrios runchione Ètimu srd.