A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

crastulàtza , nf Definitzione fémina crastulera, fintzes mala chi si giaet a ómines, cardampulera Sinònimos e contràrios cràstula.

crastuléri , agt, nm Definitzione chi o chie istat naendho a s'afaiu de s'unu e de s'àteru cosas chi no dh'important Sinònimos e contràrios allegàrgiu, alleghinzanu, bodheteri, chistionarzu, colesseri, cràstulu, crocoleri, faduile, fominzu, foxileri, licuteri, liuteri, livitzanu, lorodhosu, novedharzu, piscinàrgiu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cancanier, potinier Ingresu gossip (y) Ispagnolu chismoso Italianu pettégolo, cicalatóre Tedescu geschwätzig, Schwätzer.

crastulímine, crastulímini , nm Definitzione su istare crastulandho; gente crastulera, contos de crastuleris Sinònimos e contràrios pidanciulímini Frases no prus su tzérriu de su carrarori, crastulímini in giru a su grifoni: sa genti oi iscurtat su televisori (G.Carta) 2. cussa pratza est unu crastulímini totu! ◊ andant po contai e ascurtai crastulíminis e arriri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu commérages Ingresu tittle-tattle Ispagnolu cotilleo Italianu pettegolume, cicaléccio Tedescu Geschwätz.

cràstulu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet s'abbitúdine de istare criticandho a s'unu e a s'àteru; nau de sa boghe, chi est arta, forte Sinònimos e contràrios alleghinzanu, bodheteri, colesseri, contulàgliu, crastuleri, fominzu, foxileri, liuteri, livitzanu, lorodhosu, novedharzu, piscinàrgiu / scrillitosu Frases fiat una fémina cràstula, sempri fuedhendi de is fatus allenus Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cancanier, perçant, criard Ingresu gossip, tattler, strident Ispagnolu chismoso Italianu pettégolo, strìdulo Tedescu geschwätzig, Schwätzer, grell.

crasúra, crasúri cesúra

cràta càtara

cratamissàre cadramissàre

cratamissàta cadramissàda

cratèa cadrèa

craticàle , nm Definitzione magra, tupa de matedu Frases in sa tanca su pastore at brujatu craticales de ruvu

cratiòne , nm Definitzione garrigare a c. = a cràdiu, cun bruvura meda Frases pitzinnos, garrigate vene a crationes o a balla sola e ocros abbertos, ca sirvone est colanne! (G.Albergoni)

cràtiu càdriu

cratuschiàre , vrb Sinònimos e contràrios arraschiai, arrasciare, arrasigai, craschiare, iscadrapiare, saricare.

cratúschiu , nm Sinònimos e contràrios arràmiu, cràschiu Ètimu srd.

cràtza càrcias

cratzài , vrb Definitzione acostire terra a is fundhos de sa cosa prantada, coment'e carragiandho su truncu Sinònimos e contràrios acarragiai, assacarrare | ctr. scraciai Terminologia iscientìfica msg Tradutziones Frantzesu butter Ingresu to earth up Ispagnolu recalzar, aporcar Italianu rincalzare Tedescu stützen.

cratzài 1 , vrb Definitzione betare a terra e pònnere asuta a ccn., mescamente iscudendho o po dh'iscúdere Sinònimos e contràrios cotare, cotulare Frases totu gherra gherra nchi dh'intrant a s'aruta, dh'atzàpuant a terra e si dhu cratzant asuta ◊ a cussus mi dhus cratzu asuta milli bortas! ◊ una noti chi si dhui est postu, cussa mi dh'at agganfau, mi dh'at cratzau asuta, dh'at totu smarmau!

cratzài 2 caltàre

cratzalléri , nm Sinònimos e contràrios caltzeraju, mastruiscarpas, sabbateri.

cratzàre , vrb: acratzare* Definitzione furare àghina, ma fintzes furare àteru frutu pagu cotu o pagu lómpiu Frases canno annaimus a pitzinnos a cratzare frútora no mi lassaiat mai intrare a sa bintza o a s'ortu: annaiat isse.