A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

crarèsa , nf: giaresa Definitzione su èssere craru, ladinu, límpiu, de calecuna cosa o chistione, de unu fàere chi si cumprendhet luego Sinònimos e contràrios craridadi Frases su Butzinu nudha timet prus de sa craresa de un'ànima neta ◊ issu bidiat sa gherra e sa maladia che fatos de natura chin sa craresa chi custa depet àere (G.Piga)◊ tramperi ispuntroxau, Malacoi arrennesciat a annurrai sa craresa prus luxenti (E.Sanna/M.B.Lai) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clarté Ingresu clearness Ispagnolu claridad Italianu chiarézza Tedescu Klarheit.

craridàdi , nf Sinònimos e contràrios craresa.

crarighédhu , nm Definitzione logu chi essit a ispuntone, de ue faet a crarizare, a bíere a craru logu meda Sinònimos e contràrios bica Frases nurache in cue no che ndh'at, ma che at unu crarighedhu Ètimu srd.

crariméntu , nm Definitzione su chi si narat po crarire, fàere a cumprèndhere méngius una chistione Sinònimos e contràrios ixarimentu Frases is duus si fiant furriaus faci a chini nd'isciat prus de issus e aspetànt unu crarimentu Ètimu srd.

craríre , vrb: acrarire Definitzione su fàere crara una cosa, una chistione, ispiegandhodha a manera chi si pàrgiat méngius, chi si cumprendhat Sinònimos e contràrios aclarai, ilgiarare, isciarire | ctr. cufúndhere Frases su conte li aiat craridu totu su chi depiat fàghere Ètimu srd.

crarizàda , nf Definitzione su crarizare, castiada de pòdere bíere a craru su logu Ètimu srd.

crarizàre ciarizàre

crarónzu , agt Definitzione chi est unu pagu craru Sinònimos e contràrios giaru | ctr. iscuronzu Ètimu srd.

craròre , nm Definitzione su èssere craru, su dhue àere o fàere lughe meda Sinònimos e contràrios giaresa | ctr. iscuricore Frases su crarore de sa luna ◊ dazemila un'arbéschia de crarore, unu gupu de sole de mesudie chi mi torret su póchiu de sa bida! (G.Piga) Tradutziones Frantzesu clarté, lueur Ingresu glimmer Ispagnolu claridad Italianu chiaróre Tedescu Schein.

crarósu , agt: acrarosu Definitzione nau de logu, chi essit, faet a ispuntone, a bica de ue si podent bíere a craru logos atesu (e faet a dhu bíere de atesu) Frases inie che at un'orroca, una punta, crarosa meda ◊ Piscinioi non si fut pràxia: fut tropu crarosa a sa bia manna e non boliaus èssi bias ◊ si biet de atesu ca est in logu crarosu ◊ est che bítula in sos puntos prus crarosos, abbaidandhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bien visible Ingresu open to Ispagnolu bien visible Italianu espósto Tedescu gut zu sehen.

cràru ciàru

cràs , avb, nm Definitzione avb. sa die chi benit apustis de oe, nm. sa die apustis de sa chi seus naendho in su chistionu, ma fintzes su tempus benidore bastat chi siat / zúghere a unu de oe a cras = zúghere a unu de sa pira a sa mela, aguantaidhu impromitendi sempri, cun arreghèscias Sinònimos e contràrios incràs Frases sos frores, che a tie eternamente, cras ant a tènnere fragu bellu ancora ◊ su chi no amus achipidu oe lu dassamus a cras ◊ chi no est oi est cras, ma gei dhu fatzu! ◊ mi giughes de oe a cras promitèndhemi e mai mi as dadu nudha! 2. su cras est su mundu prus bellu, sa fantasia dhoi bisat fortuna e saludi Sambenados e Provèrbios prb: s'ódiu de oe làssalu a cras ◊ chini allogat a cras allogat a canis Terminologia iscientìfica tpc Ètimu ltn. cras Tradutziones Frantzesu demain Ingresu tomorrow Ispagnolu mañana Italianu domani Tedescu morgen.

crasàre , vrb Definitzione isperrare comente si faet a su pane de fresa in oros a gurtedhu, candho est cotu, po dhu bogare a pígios e assare torrandhodhu a su forru Sinònimos e contràrios fresai Frases candho cochiant, fint chie cariandhe, chie tendhendhe, chie ifurrandhe, chie crasandhe.

craschiabbúdhas , nm: craschiaudhas Definitzione chi arrasigat fintzes is istentinas (budhas) po s'arrestigore, po ingurdoneria Sinònimos e contràrios aggantzadu, assuriu, cajasoru, limidu, soridu, susuncu Frases fit unu craschiaudhas, campaiat de su chi li daiat sa zente ◊ cussu craschiabbudhas pro carchi sodhu si est ghetau a sa cuncurréntzia! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu radin, lésineur Ingresu stingy Ispagnolu tacaño, avaro Italianu tìrchio, lesinatóre Tedescu Geizhals.

craschiàda , nf Definitzione su arrasigare, nau fintzes de su chi si faet in su gúturu po iscrarire sa boghe Frases iscudet una craschiadedha a sa gula e comintzat a favedhare Ètimu srd.

craschiadòre , nm Definitzione aina chi serbit po arrasigare: una de is primas ainas chi sa gente at imbentau, fata de pedra crobina o àtera genia de pedra chi essit a àstulas (es. sítzili) Sinònimos e contràrios arrasicadore, rascàgliu Terminologia iscientìfica ans, opan Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raclette Ingresu scraper Ispagnolu rascador, rascadora Italianu raschiatóio Tedescu Schabstein.

craschiadúra , nf Definitzione su craschiare, manera de segare o de ndhe leare unu pígiu de cosa; su pígiu de sa cosa chi si ndhe segat o leat (fintzes ispurgadura de is prumones) Sinònimos e contràrios arrasighetu, berrumballa, craschiada, pulidura, rasciadura, ratzigadura / cràschiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raclage Ingresu scrape Ispagnolu rascadura Italianu raschiatura Tedescu Abschaben.

craschiàre , vrb: crasciare (cra-sci-a-re) Definitzione passare a forte un'aina, prus che àteru cun atza, a frigadura po ndhe leare unu pígiu de cosa (in su gúturu dhu faet fintzes su tussi) Sinònimos e contràrios arraschiai, arrasciare, arrasigai, cratuschiare, iscadrapiare, saricare Frases a su mannale, usciàndhelu, lu craschiavant chin sa lesorja ◊ ndhe ant craschiau su fumàdicu de sa tziminera Ètimu itl. raschiare.

craschiàu , pps, agt Definitzione de craschiare Sinònimos e contràrios arrasigau.

craschiaúdhas craschiabbúdhas