A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cudumàda , nf Sinònimos e contràrios decumada*.

cudumàre , vrb Sinònimos e contràrios decumare*.

cúe cúbe

cuèbi , nm Sinònimos e contràrios corcadorju Frases bai a crochera, aici cumentzas a callentai su cuebi!◊ fortzis dhi cumentzu a callentai su cuebi ◊ is mascus fiant arrasaus e su priogu no fadiat cuebi, ma is féminas portaiaus is trícias!

cuédhu cubédhu

cuégliu , nm Definitzione tira de cosa, coment'e unu collu biancu de pònnere in su tzugu, in su bestimentu de is preides Sinònimos e contràrios ballona Terminologia iscientìfica prdc Ètimu spn. cuello Tradutziones Frantzesu col romain Ingresu neckband Ispagnolu collarín, alzacuello, gorjal Italianu collare da prète Tedescu Halsbinde.

cuentàre , vrb Definitzione nàrrere o cricare contos, chistionos; nàrrere, bogare chi… Frases una via sa mutzere si nche fit isserrata a cuentare chin d-una vichina 2. canno si secaiat unu fridu s'intenniat deretu carcunu cuentanne chi aiat fatu su dannu Biancone Ètimu srd.

cuentéri , agt, nm Definitzione chi o chie istat sèmpere naendho contos, alleghetandho Frases cussas sunt féminas cuenteras ◊ isse fit unu cuenteri e arrejonatore abbistu, geo mutulone ma ascurtatore vonu ◊ sas cosas in sas vidhas cuenteras s'ischint in lestresa Ètimu srd.

cuéntu , nm Definitzione contu etotu, ma bistu prus che àteru coment'e bodheta, chistionu a crítiga Sinònimos e contràrios contu Frases tra contus e cuentus, si ndi est andau su tempus ◊ so intratesu a nàrrere su cuentu, ma nessi carchi cosa la naro etotu! Ètimu spn. cuento.

cueràntza , nf Definitzione paga fissa de chie est in postu Sinònimos e contràrios istipéndhiu Ètimu srd.

cuércu cobécu

cuerèla carèla

cuereladòre , nm Definitzione chie portat s'acusa, chie faet sa denúntzia a sa giustítzia Sinònimos e contràrios acusadore.

cuereladúra , nf Definitzione su fàere sa denúntzia a sa giustítzia, su giare sa chèscia de unu dannu Sinònimos e contràrios acusa.

cuerelài, cuerelàre carelàre

cuerrài, cuerràre , vrb Definitzione cuare ma prus che àteru po fàere s'ala, po fàere is partesas a ccn.; mantènnere unu segretu Sinònimos e contràrios cuai, cuberrare* | ctr. iscuguzare, iscobiare Frases sa muzere a bortas cuerrat a su maridu sas fartas de sos fizos ◊ dae sos canes truvada si cuerrat assustrada aintru de una pinneta afaca a mare ◊ nosu fintzas a immoi dh'eus tentu cuerrau, ma ti feus a iscí ca… 2. sa boche de s'internu ti faedhat de culpa, de pecadu cuerradu Sambenados e Provèrbios prb: chie furat e chie cuerrat sunt cumpanzos de pare ◊ muzere manna cuerrat maridu Tradutziones Frantzesu cacher Ingresu to hide Ispagnolu esconder Italianu nascóndere Tedescu verstecken.

cuérru , nm Definitzione su cuerrare, su si cuerrare o pònnere ammontu, logu apartau o de aprigu, cosa chi cuerrat o po cuerrare Sinònimos e contràrios cuberru*, cuguzu / apozu Frases chin copertas de lana pro cuerru mi ndhe tia importare de s'ierru! ◊ no pensat chi s'ijerru torrat e det àere bisonzu de cuerru pro si ammantare ◊ sa domo chi teniat po cuerru faiat piedade 2. sas puntas de Ollolai sunt su cuerru de sos murones ◊ sos puzonedhos in mesu de su nie chircant in debbadas unu cuerru ◊ cust'àrbure manna in tempus de fritu est unu cuerru ◊ teniant in cuerru pira, nughe e nintzola ◊ bisos de lughe costoidos in cuerros profundhos de su coro Tradutziones Frantzesu abri Ingresu shelter Ispagnolu amparo, reparo, cobijo? Italianu riparo Tedescu Schutz.

cuéru coéru

cuestòre, cuestòri , nm Definitzione su chi cumandhat is fortzas de pulitzia in is províncias Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu préfet de police Ingresu head of police administration Ispagnolu jefe de policía Italianu questóre Tedescu Polizeichef.

cuestúra , nf Definitzione s'ufíciu de su cuestore, totu is servítzios de pulitzia chi dipendhent de unu cuestore Tradutziones Frantzesu préfecture de police Ingresu police headquarters Ispagnolu jefatura de policía Italianu questura Tedescu Polizeipräsidium.