A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

culàssiga , nf: culàtica, culàtiga Definitzione est sa parte de apalas de is pantalones, in nàdigas; sa punta de sa nàdiga; sa parte de asegus de su fosile, sa chi si acostit a su codhu isparandho Sinònimos e contràrios cuàrtziga Frases custos pantalones zughent totu sa culàtiga cossumida 2. si che istrampeit a culàtigas a terra Tradutziones Frantzesu fond de pantalon, croupion Ingresu rump, breech Ispagnolu culata Italianu culatta, codrïóne Tedescu Bodenstück, Bürzel.

culassòli , nm Definitzione logu chi est a palas a sole, a cara a tramuntana, chi istat meda in umbra Sinònimos e contràrios crogarzinu, palassole, travuntanàrgiu, umbrine, umbritzu, umbrosu | ctr. faciassobi, solianu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

culàtica, culàtiga culàssiga

culatzèdhas , nf pl Definitzione genia de giogu: giogare a culatzedhas Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.

culàtzu cuàciu

culatzúdu culaciúdu

cúlba cròbba

culchíre clocíre

culcuríja colcorígia

culcuvédhu , nm Sinònimos e contràrios borrutone, bumburusone, cocoroi 1, giumbu, tzulumbone.

culédhu , agt, nm Definitzione chi o chie bolet ischire dónnia písina, bíere totu Sinònimos e contràrios cumprubosu, fichete 1, frobbitzeri, frulciaculu, imbertziu, imbistiritzu, stamparaxinu Frases su mascru est totu abbaradhadu, che unu culedhu, in mesu a sas berveghes Sambenados e Provèrbios smb: Culeddu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouinard Ingresu puttynose Ispagnolu hurgón Italianu ficcanaso Tedescu Topfgucker.

culémbru calémbru

culéri , agt Definitzione nau de ómine, chi dhi praghet su pilu, sa fémina; a logos fintzes unu mascuvémina, músicu Sinònimos e contràrios ampuadore, budheri, fardeteri Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

culgèra collèra

culiànu , agt Definitzione chi o chie iscóviat totu, narat cantu ischit de is cosas suas e angenas Sinònimos e contràrios culivala, contaredhu, lendharzu Frases sas culianas ant fatu impresse a che apòrrere sas noas! Ètimu srd.

culibbàmbu , agt Definitzione nau de ccn. a disprétziu, chi est pagu de giudu, iscioloriau Sinònimos e contràrios bambioco Frases bi fit cussa culibbamba de sa muzere Ètimu srd.

culibbiàncu , nm: culubbiancu Definitzione genia de pigione chi portat is alas niedhas, ma est totu biancu in bentre e in petorras e mescamente in su tretu de sa coa (chi però est in parte niedha puru); un'àtera arratza est niedhu deunudotu, foras su tretu de sa coa, chi est bianca ma no totu Terminologia iscientìfica pzn, oenanthe oenanthe, o. leucura Tradutziones Frantzesu motteux, cul-blanc, traquet Ingresu wheatear Ispagnolu collalba gris, collalba negra Italianu culbianco, monachèlla néra Tedescu Trauersteinschmätzer.

culibbudhíu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi o chie dhi praghet a feminare Sinònimos e contràrios brodhanu, budheri, culeri, incosciadori Ètimu srd.

culibóntinu , agt Definitzione nau de ccn. po sa genia de carena, chi portat su bacinu largu e grussu, nàdigas mannas e lumbos grussos Frases sa dea mama de s'antigóriu est culibóntina pro comente sunt sas istatuedhas chi faghiant Tradutziones Frantzesu stéatopyge Ingresu symbol of fertility Ispagnolu con estatopigia Italianu steatopígio Tedescu steatopyg.

culibunciúdu , agt Definitzione nau de is pipios, chi no bolent abbarrare cicios, firmos, chi bolent andhare, a dhos ingòllere a logu Ètimu srd.