campanàre , vrb Definitzione sonare sa campana / c. a unu = sonare a mortu, sonare s'ispiru de ccn.
campanàrgiu campanàju
campanàri , vrb Sinònimos e contràrios mòrrere.
campanàrxu, campanàrzu campanàju
càmpanas , nf pl Definitzione sa cosa chi si giaet po is ànimas, pruschetotu cosas de papare Sinònimos e contràrios lodhiri Terminologia iscientìfica sntz.
campanèdha , nf Definitzione su ferru o sonàgia chi si apicat a is brebès, a pegos mannos (boes, bacas); genia de erba (Campanula erinus) Sinònimos e contràrios ferru, pitiolu Frases campanedha chi si ponit a is bòis Terminologia iscientìfica snl.
campanèdhas , nf Definitzione genia de erba chi portat siat s'arraighina longa chi calat a fundhu meda e siat sa sirba o cambigiolu, chi faet a cannàile longu, fine fine, s'imbodhigat totu a s'àtera cosa e bogat frores a campanedha de colore asulu, orrosa, biancu; un'àtera genia de frore chi narant campanedhas puru est s'allu de margiani (Leucojum vernum) Sinònimos e contràrios aligadorza, leadorza, malamida, marmida, mimira Terminologia iscientìfica rba, Convolvulus arvensis, C. cantabrica, C. elegantissimus, C. althaeoides, Calystegia sepium.
campanèdhas 1 , nf Definitzione
calidades de erba de sa matessi famíglia cun frore a campana chi faent fintzes in orrocas e muros idorrutos
Terminologia iscientìfica
rba, Legousia hybrida, L. falcata, Campanula erinus e persicifolia
Tradutziones
Frantzesu
campanule
Ingresu
bell flower
Ispagnolu
campánula,
farolillo
Italianu
speculària,
campànula
Tedescu
Glockenblume.
campanedhàu , agt Definitzione nau de persona o de animale, chi portat campanedha, sonàgia, chi est postu de campanedha Sinònimos e contràrios trinnitau Ètimu srd.
campanédhu , nm Definitzione
genia de imbentu chi sonat a elétricu, prus che àteru in is domos a su postu de tocare in sa porta a cropighedhos
Frases
so tochedhandhe chin sa nuchedha de sos pódhiches ca est su campanedhu guastu
Tradutziones
Frantzesu
sonnette
Ingresu
doorbell
Ispagnolu
timbre
Italianu
campanèllo
Tedescu
Klingel.
campanéri , nm Definitzione cussu chi sonat is campanas Sinònimos e contràrios campanaju Ètimu srd.
campània , nf, nm: campàniu Definitzione su pònnere bene, totu assentada, sa cosa Ètimu srd.
campaniài , vrb rfl Definitzione ibertare s'ora giusta po fàere una cosa Frases ita ti creis, de èssi prus astutu de totu is margianis? Ti ses campaniau candu in is brebeis su meri mancàt impari cun is canis! (L.Matta)◊ dèu mi seu campaniada candu nc'est essiu issu e mi seu fuia (M.A.Cappai).
campaniàre , vrb Definitzione
fàere su campianarzu, su reberde, s'abbetiosu, tènnere campiania
Sinònimos e contràrios
arrogantare
Tradutziones
Frantzesu
témoigner de l'arrogance
Ingresu
to be arrogant
Ispagnolu
ser arrogante
Italianu
èsser arrogante
Tedescu
arrogant sein.
campaniàre 1 , vrb: acampaniare,
acampionare,
campianare,
campionare Definitzione
pònnere bene, assentare sa cosa a manera de torrare totu giusta cun àteras, agiustare, istesiare o apartare po no giare ifadu o no tènnere dannu; nau de ccn., essire deghile, bellu, creschendho; pònnere de acórdiu
Sinònimos e contràrios
adaretzai,
arremonire,
assantai,
cumpòniri,
frànghere
| ctr.
isordulare
Maneras de nàrrere
csn:
campiànadi! = trocidindi!, istrizi!; beni s'à… no campionas, no?! = (nendhe a s'àinu) a ti adderetas o nono?!, assèntadi, adderètadi!; campianàresi apare = pònneresi de acordu, arranzare una chistione; campianàreche a ccn. = collirechelu, bogarechelu dae su mundhu, bochírelu; campianare a ccn. = atèndiri, contivigiare; campiò!… = atentu, aundi ses passendi!; campaniare un'ofesa = chircare de si fàghere perdonare faghindhe carchi cosa de bonu, pònnere rimédiu a un'ofesa; no bi n'at unu chi campàniat su logu! = funt unu peus de s'àteru, no dhoi nd'at unu bonu
Frases
apo campionadu sa linna pro la prèndhere a fasche ◊ si podent campaniare sas fadhinas cun sa tinta, in custa faina ◊ no campionat, no cudha màchina, ancora in s'àtera corsia bidindhe màchinas beníndheli de fronte?!
2.
campiònadi, cantu chi ses cun sas ancas istérridas chi no lassas logu! ◊ nos semus campaniados apare ◊ campiana cussa pedra ca nos betat! ◊ campiànadi, chi sunt currendhe sos cadhos! ◊ bi at piantas chi si las tocas paret chi ti timant e chi campionent e chi si doghent (M.Pira)◊ su mortu fit campionadu in su baule
3.
cussa zòvana si ch'est campaniada ◊ custu boe est bonu meda e campionat s'àteru ◊ custu zòvanu campionat sa famíllia: sos àteros no ndhe balent a nudha ◊ su pitzinnu paret feutzu: isperamos chi creschindhe campàniet!
4.
cantandhe bisonzat de ischire picare su filu, de ischire campianare candho s'arréjonu si cheret imbèrghere pro lu ghirare a tretos suos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mettre en ordre
Ingresu
to arrange,
to tidy up,
to reconcile
Ispagnolu
ordenar,
arreglar,
poner en orden
Italianu
ordinare,
méttere bène in órdine
Tedescu
aufräumen.
campaniàu , pps, agt Definitzione de campaniai; campainau, chi est portau a càstiu, a ovretu; chi at ibertau s'ocasione giusta.
campaníbi , nm: campanile,
campanili,
companile,
campaniu Definitzione
genia de turre de una crésia ue si che apicant is campanas; dhue at logu chi dhu narant a su fumajolu
Sinònimos e contràrios
campalini,
turra
Maneras de nàrrere
csn:
umbra de c. = inue si setzint a friscurare in istiu in oras de sole; iscúdere a campanile = fàghere su punticheli, pesai cosa a cucunceu
Frases
àrtzia a campanibi a sonai sa missa! ◊ de una cosa pitichedha ndi faint una cosa manna cumenti a su campanibi! ◊ ch'est pigadu a su companile e no resultiat a ndhe calare!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Campanile
Terminologia iscientìfica
prdc, dmo
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
clocher
Ingresu
bell tower
Ispagnolu
campanario
Italianu
campanile
Tedescu
Glockenturm.
campanichélli , nm Definitzione puntu in artu meda, in s'aera / artziàreche a ccn. a c. = carculàrelu tropu Frases su chi cherzo deo non mi lu buscas nen tue nen totus sos onorèvoles, belle chi che los àrtzias a campanichelli (N.Rubanu).
campaníle, campaníli campaníbi
campanilísta , agt, nm Definitzione chi o chie tirat tropu a bidha sua, chentza arreconnòschere su giustu a is àteras o a gente de àteras.