A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gigànti , agt, nm: zigante Definitzione chi o chie de carena est mannu mannu, debberone: fintzes persona deasi ma fata a pentzamentu Sinònimos e contràrios colossu | ctr. curtzete, nanu Frases cantos gigantes giòvanos sunt rutos in suta 'e sas farrancas de sa morte! (C.Longu)◊ diventat su maridu istramu po generai a Marti giganti (Broi) 2. is tumbas de giganti funt aposentedhus longus, bàscius, istrintus, cobertus a incroamentus mannus aundi is Sardus ponenta is mortus ◊ a su pópulu Ebreu informaiant chi bi aiat gherreris e gigantes (M.Dore) 3. Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu géant Ingresu giant Ispagnolu gigante Italianu gigante Tedescu riesig, Riese.

gigantínu , nm: giogantinu, zigantinu Definitzione tumba de gigantes, genia de tumba colletiva de su períudu nuràgicu, de forma longa meda e ammontada totu a pedra Sinònimos e contràrios copelciada Terminologia iscientìfica opan Ètimu srd.

gigàrru , nm: sigarru*, tzicarru, zigarru Definitzione fògia de tebbacu sicada imboghigada istrinta a cannedhu fine po dha fumare deasi Frases iscurtaiat fumandho unu gigarru abbell'abbellu.

gíghere gíchere

gighigiogài , vrb Definitzione andhare a biraorba, a essas Frases gighigiogat s'arrepicu in mesu de is cambus de is méndulas Ètimu srd.

gigía , nf: cicia* Definitzione genia de bonetedhu tundhu de pònnere in sa sedha de cúcuru; podet èssere duas genias de erba: gigia púdia (erba e frore = atandha, babaoi, papàile), e gigia de nostra Sennora (= sisia, concuda) Frases est cun sa gigia in conca ◊ sos ómines si ndhe ant leadu sa gigia dae conca candho fit passendhe su mortu Terminologia iscientìfica bst.

gigiàca , nf: (gi-gi-a-ca) Definitzione una genia de erba chi faet unu frore bonu a issuciare Sinònimos e contràrios panebane, suciameli 1, sutzasutza, titiaca* Terminologia iscientìfica rba, Cerinthe major Tradutziones Frantzesu grand mélinet Ingresu honeywort Ispagnolu ceriflor Italianu èrba vaiola, èrba tórtora Tedescu große Wachsblume.

gigièdha , nf Definitzione nau foedhandho cun pipios, sa piscita Sinònimos e contràrios barralica Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu zizi, petit moineau Ingresu willy (children) Ispagnolu pilila Italianu bischeretto dei ragazzini Tedescu Piephahn.

gigiliànu , nm: cicilianu* Sinònimos e contràrios moriscu, tridicumoriscu, trigaíndiri, trigulianu, trigumoria Terminologia iscientìfica lrs.

giginédhu , nm: cixinedhu* Definitzione pilloni annapau, de noti, de su tiàulu o sóriche càmpinu o pinnàdigu: genia de animaledhu múrinu chi essit solu a denote (no biet in sa lughe), assimbígiat unu pagu a is pigiones ca portat una genia de alas e andhat a bolu, ma est unu mammíferu e àngiat che custos Sinònimos e contràrios alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe Frases creiat de biri a Martiperra curtu infatu de giginedhus cun sa coa de assàrgiu… Terminologia iscientìfica anar.

gigiótu , nm: (gi-gi-o-tu) Definitzione ispétzia de gigia, careta chi si ponet in conca a sa criadura pitichedha o fintzes po antzianos su note Sinònimos e contràrios cabbúsciu Terminologia iscientìfica bst.

gígiri , nm: cígiri Definitzione laore a tiradura, faet una teghighedha cun d-una paja de granos Sinònimos e contràrios basolubitzudu, basoludundhu, chíghere*.

gigirísta , nf: chichirista*, zizirista Definitzione coment'e unu pígiu de carre diferente, totu a bicos e chentza pinnias, chi creschet in pitzu de sa conca, de longu, a pudhas e mescamente a pudhos Sinònimos e contràrios cocorosta, crilta, ogroista, pibirita, proborista Terminologia iscientìfica crn.

gigíu , nm Definitzione cosighedha bella po giogare Sinònimos e contràrios lallanu, zizia / cdh. ciciubedhu Frases nos tratamis che gigios… bazi, pentzamentos mios: batidemindhe a Columba! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jouet, bibelot Ingresu knick-knack Ispagnolu chuchería Italianu gingillo Tedescu Spielzeug.

gígiua, gígiula, gígiulu , nf, nm: zizu Definitzione genia de linna chi faet a tupa o fintzes a mata, ispinosa, lenta, frore grogo, e unu frutighedhu (upm, in -a si narat a mascu puru: calincunu gígiua) chi faet bonu a papare (est coment’e una cheréssia pitica ma prus tundha e in colore cotu de aràngiu) Sinònimos e contràrios gíngiallu, síntzulu 1, sisu, zingulu Terminologia iscientìfica mt, Ziziphus zizyphus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu jujubier, zizyphe Ingresu jujuba (tree) Ispagnolu jinjolero, azufaifo Italianu giùggiolo, giùggiola Tedescu Italienische Brustbeere, Brustbeere.

gignía ghinghía

gigòta, gigótu , nf, nm: zigota Definitzione dhu narant solu in fàghere a gigota = surrare, atripare forte, iscúdere meda, fàere a befa Sinònimos e contràrios aciota, baticollu Ètimu spn. jigote.

gigúnu , agt Definitzione chi no at papau, chi est chentza papare; su abbarrare chentza papare Sinònimos e contràrios dejunu, geunu* Frases ses gigunu, si prandhes no bi chenas ◊ est passandhe carchi die a sa giguna.

gigúnzu , nm Definitzione su istare chentza papare Sinònimos e contràrios dejunu, geunu, irgeunzu Frases si vidiat chi su sóriche puru a sa crisi de su casu at provau su gigunzu.

gígura , nf: (gigura?) Definitzione its: (naendho a sa formiga) tue gígura trista ses abbunzosa, ladrona, egoista (G.A.Cossu).