A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gilàndra , nf Sinònimos e contràrios furrialledha, furriete, giràndula Ètimu itl. girandola.

gilàndra 1 , nf: cillandra, girlanda Definitzione frores meda postos acapiaos coment’e a corona; fintzes filera de mannugos chi seidandho essint fora de sa carrubba de su carru / g. de pani = zenia de pane, cocòi tundhu in forma de roda Sinònimos e contràrios ghirlandha*.

gilè , nm Definitzione foedhu chi narant in su giogu a cartas candho si portant in manu tres assos, o tres reis o tres sutas Ètimu itl. gilè.

gilèco, gilècu , nm Sinònimos e contràrios colpete Frases s'est cumpidadu in sa busciaca de su gileco e ndh'at bogadu unu bículu de zigarru ◊ s'at iscutinadu sos caltzones e postu bene su gileco Terminologia iscientìfica bst Ètimu spn. jileco.

gilèstra, giléstru , nf, nm Definitzione genia de animaledhu, de diferentes colores e mannària, chi camminat trisinandho cun sa bentre, ma giughet bàtoro francutzas puru, una coa longhita: che a s'àtera arrasia, faet is oos Sinònimos e contràrios agilestru*, angiuleta, atalighelte, cabexeta, caixedha, cargileta, coxueta, lucesti, talaerta, tilicherta, tzorompis Terminologia iscientìfica anar.

giligía ghilighía

gilivràja , nf: cilivraja* Definitzione guronedhos chi essint a meda, tretu de sa carena totu guronedhos

gilívru , nm: chibiru* Sinònimos e contràrios cerrigu, chiridu, ciriu.

gillàntiri , nm Definitzione genia de pane grussu, modhe (e fintzes cun s'ou), fatu po is pipios Terminologia iscientìfica pne.

gillète , nm Definitzione genia de giacheta, in costúmenes de ómine Terminologia iscientìfica bst.

gillòne , nm Definitzione cilioni, genia de tapeto fatu a ammostas, a figuras, prus che àteru de apicare po bellesa Sinònimos e contràrios aratzu Terminologia iscientìfica ts Tradutziones Frantzesu tapisserie Ingresu tapestry Ispagnolu tapiz Italianu arazzo Tedescu Wandteppich.

gimiliòni , nm Definitzione genia de tassa, de pagamentu de fàere serbindhodhu in dies de trebballu a sa comuna Sinònimos e contràrios cumandada.

giminèra geminèra

gimistèrra , nf Definitzione una genia de erba: fumària ruja, podhinedhu arrúbiu o erba de pódhini, tzacarravronti o fintzas gimisterru mascu; gimisterru o gimisterra fémmina est una calidade diferente, bianca, de sa matessi erba Sinònimos e contràrios cambirúgia, casugotu, fumàdigu 1, fumariarrúbia, fumesterre* Terminologia iscientìfica rba, Fumaria officinalis Tradutziones Frantzesu fumeterre Ingresu fumaria officinalis (grass) Ispagnolu fumaria, zapaticos Italianu fumostèrno Tedescu Erdrauch.

gimistérru , nm Definitzione est sa calidade bianca de sa fumària Sinònimos e contràrios fumisterrabianca, fumisterru Terminologia iscientìfica rba, Fumaria capreolata.

gimitóriu , nm: cimitóriu, tzimbitóriu, zimitóriu Definitzione logu inue s'interrant is mortos Sinònimos e contràrios cimitériu, campusantu Frases in su gimitóriu no nci at prus logu po interrai is mortus Terminologia iscientìfica bdh Tradutziones Frantzesu cimetière Ingresu cemetery Ispagnolu cementerio Italianu cimitèro Tedescu Friedhof.

gimmài geimài

gimòne , nm Definitzione arremu (duos) de sa carena in is animales chi respirant s'ària, ue s’iscàmbiant s’ossígenu de s’ària cun s’anidride carbónica de su sàmbene Sinònimos e contràrios ciumone, pimone* Terminologia iscientìfica crn.

gimpàre giampàre

gimprésu , nm: zimpresu Sinònimos e contràrios cipréssiu*, tzimplesu Terminologia iscientìfica mt.