A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gintiàna gentziàna

gintília, gintílla gentíglia

gintillàu , agt Definitzione nau de ccn., chi giughet sa cara totu a pintirighinos, a marchighedhos coment’e lentígia Sinònimos e contràrios apannugau, gentillosu, neadu, pintarinadu, trighinedhu Ètimu srd.

gintòne , nm Sinònimos e contràrios chintòglia, chintzu 1, singedhu, tzinta Terminologia iscientìfica bst.

gíntzu gínsu

ginúgu genúgu

ginusòrgia , nf Sinònimos e contràrios giussòrgia, sesúgia.

giòba , nf: ciopa*, loa 1 Definitzione su tanti de duos de sa matessi cosa o calidade pigaos impare coment'e una cosa sola / una g. = una croba de boes Sinònimos e contràrios pàgia 1, pariga Frases bido giobas fuendhe chentza fune ◊ bi at poete chi cheret su tenore gioba pro gioba de sos versos chi cantat ◊ ti che ses andhadu pro no fàghere gioba cun sos mengos Tradutziones Frantzesu couple Ingresu couple Ispagnolu pareja Italianu còppia Tedescu Paar.

giobadúra , nf: agiobadura* Definitzione su pònnere a loba, su acapiare a su giuale; tretu o puntu de atóbiu de duas cosas Sinònimos e contràrios cropadura, giungidura 2. fit in giobadura de séculos, tra s'Otighentos e su Noighentos ◊ ant fatu s'incontru a giobadura.

giobàre , vrb: agiobare Definitzione pònnere in duos, a duos a duos, impare, fàere sa loba, nau mescamente de is boes Sinònimos e contràrios acopiare, acrobai*, acucurrare, allobae, aparigai, giúnghere Frases candho giobant apare, cussos, si coghent totas duos.

giòbe , nm: ciopu 1, giobu, lobu Definitzione giru, lobu de cosa (es., filu, fune, codriola) coment'e acapiandho a nodu istrintu o fintzes lenu chi potzat iscúrrere po cassare mescamente animales (ma si narat fintzes in cobertantza po gente); orrugu de sartitzu cun is cabos acapiaos impare; lóriga de cadena Sinònimos e contràrios isciocu, lantu Maneras de nàrrere csn: giobu de càriga = filleri de càriga; parare su giobu = parai su latzu; giobitu de criadura = cosa chi si apicat in trugu a sa criadura pro no àere male Frases upas caratzadas de pídigu parant sos giobes a sa libbertade ◊ a giobu mi l'ant tenta sa crabola (G.Fiori)◊ si che torresit a binza gàrrigu de giobos e comintzesit sa catza de sas puzones ◊ retzas, trobeas, giobos fuo, cantos ndhe preparas tue, trassista! 2. at mandhigadu unu giobu de saltitza ◊ est una cadenita totu a giobitedhos ◊ sa cadena est fata a tantos giobos intrados apare Ètimu ltn. cop(u)lum Tradutziones Frantzesu nœud coulant, lacet, anneau de chaîne Ingresu skipknot, lace, link Ispagnolu lazo, eslabón Italianu càppio, làccio, anèllo di catena Tedescu Schlinge, Kettenglied.

gióbia , nf: gióvia, zóbia Definitzione sa de bàtoro dies de sa chida / gióbia de is arrestus = sa zoja de sa chida de carrasegare; duas gióbias est!… = est dae meda abberu! Sinònimos e contràrios giògia Frases dèu no mi perdu ni sa gióbia e ni su sàbudu! ◊ s'assíchidu no depet giumpare sa gióbia poite s'imballeschet meda e sa meighina non balet 2. gei seu duas gióbias chi no biu genti istràngia!…◊ bintiseti annus… duas gióbias!…◊ at a èssere duas gióbias chi apo inténdiu custu contu!… Terminologia iscientìfica tpc Ètimu ltn. jovia Tradutziones Frantzesu jeudi Ingresu thursday Ispagnolu jueves Italianu giovedì Tedescu Donnerstag.

giobiàna , nf Definitzione èssere de sa fantasia chi nanca essit solu sa gióbia, a denote Frases sa giobiana dhi at nau: Domà, ite fogu bellu chi che teneis, giai piat orrostire unu cantighedhu de petza!…◊ fut una gióbia e issa no filàt po timória de sa giobiana! Ètimu srd.

giobiàre , vrb: azobiare, zobiare Definitzione bènnere apare de personas, animales o cosas chi si movent s'unu a cara a s'àteru Sinònimos e contràrios abbogiare, addopare, adobiai, coviare, obiai* Frases in s'andhare amus a giobiare sa paghe ◊ in s'andhare meu gióbio zente amiga.

giobitàre , vrb Definitzione prèndhere a giobu, a lobu Ètimu srd.

gióbu giòbe

giòca , nf: cioca* Definitzione nau de s'ou, chi est frochiu, frochindho; sa pudha frochindho; nau de sa terra, chi est in mota giusta po dha trebballare 2. si cun mesa miza oras de calore s'istadu giambant a s'ogetu tou, custu, o Fanzellu, est de sa pudha s'ou candho a gioca est postu ◊ parides pudhighinos chene gioca!

giocagliéri , nm: zocalleri* Definitzione unu chi faet giogos de professione Sinònimos e contràrios giocantinu, giogante, gioghista.

giocantínu , agt, nm Definitzione unu chi faet giogos de professione Sinònimos e contràrios giocaglieri, giogante, gioghista Frases est inventeri e giocantinu, connoschet totu sos giocos de su mundhu Ètimu srd.

giocànu , agt: ciocanu Definitzione nau de pudha, chi frochit fatuvatu, chi est frochindho; nau de fémina, chi est in crica de ómine, unu pagu conchilébia Sinònimos e contràrios crochianu*, furcianu.