imbrillòni , nm Sinònimos e contràrios borcionitus, brillone, castagnetas, griglione*.
imbríllu , nm Definitzione
cantighedhu de cosa, trebballau e fatu de abbarrare prantau, chi si ponet po dhu fèrrere giogandho a bòcia a imboladura a manu: su prus piticu si narat noixedhu
Sinònimos e contràrios
birillu*,
óntzulu
/
cdh. bridhu
Terminologia iscientìfica
ggs
Tradutziones
Frantzesu
quille
Ingresu
skittle
Ispagnolu
bolo
Italianu
birillo
Tedescu
Kegel.
imbríllu 1 imbrílliu
imbrimbinadúra , nf Definitzione su imbrimbinai Sinònimos e contràrios imbímbinu, losinga Ètimu srd.
imbrimbinài imbimbinàre
imbrimbinàu , pps, agt Definitzione de imbrimbinai Sinònimos e contràrios imberriadu.
imbrimbinósu , agt Definitzione
chi costumat a pigare a imbrímbinos
Sinònimos e contràrios
carignadore,
caritziosu,
carosu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
caressant
Ingresu
caressing
Ispagnolu
acariciador
Italianu
carezzévole
Tedescu
zärtlich.
imbrímbinu imbímbinu
imbrinucadúra , nf Definitzione su imbrinucare, imbenugare Ètimu srd.
imbrinucàre imbenuciàre
imbrinucàu , pps, agt Definitzione de imbrinucare 2. mi sèghero úmile e pentiu, imbrinucau in pedes de un'artare (F.Satta).
imbriscàre , vrb Definitzione atzitzare contras a ccn. (es. is canes) Sinònimos e contràrios auntzare, incidai, inciulai, insissiligai, intzullire Frases innanti l'at minetadu e apustis li at imbriscadu sos canes ◊ pro muntènnere su cradeone issoro ant imbriscadu sos gherreris a bochire sa zente!
imbrisconàu , agt Definitzione nau de unu, chi est de naturale alligru, briosu.
imbríscu , nm Definitzione su imbriscare, nau fintzes in su sensu de cómbidu, ingrangúgliu Sinònimos e contràrios incídiu Frases no ti arrendhas, aiscurta sos imbriscos de sa vida!
imbrisiài , vrb Definitzione andhare, fèrrere, iscúdere cosa a tretu atesu Sinònimos e contràrios imbolare, imbrillai, lampare 1 Frases su bentu imbrísiat aundi bollit e tui nd'intendis s'amuinu (Ev.)◊ fut beniu unu zúmiu, comenti e candu imbrísiat unu bentu forti ◊ s’araxi frida chi m'imbrisiàt a chitzi in pitzus de su cuadhu m’iat acroxolau is genugus ◊ dhis donànt s’aciocu iscudendi de perda chi imbrisiàt acantu fuant is dus pastoris.
imbrocàda , nf Definitzione su imbrocare Ètimu srd.
imbrocadórzu , nm Definitzione logu, mescamente comunale, inue che iscapant bestiàmene grussu a pàschere Sinònimos e contràrios iscapadorzu / cdh. sbrucatógiu Frases cussu terrinu fit un'imbrocadorzu, ma como est unu bell'ortedhu Ètimu srd.
imbrocadúra , nf Definitzione su imbrocare Ètimu srd.
imbrocàre , vrb Definitzione acumpangiare a ccn. (o animales) fintzes a unu tretu e iscapare o lassare andhare chi sigant a solos, fàere intrare a calecunu logu, fàere andhare a unu logu giaendho calecunu indítziu e lassare andhare a unu a solu, chi si arranget / imbrocàresi a ccn. = dàreli a subra, carrabbugliai, imbestire Sinònimos e contràrios imbucare, iscapare Frases cuss'anzone che l'imbrochet a pàschere in carchi tanca! ◊ su babbu a su pisedhu che l'aiat imbrocadu in montes a pastorigare ◊ Fulanu fit chirchendhe casu e che l'apo imbrocadu a tale domo ◊ che l'at imbrocadu a su logu e l'at lassadu a si arranzare.
imbrocibài , vrb: imbrocilai Definitzione acapiare su trigu messau a mannugos, messandho a manu Ètimu srd.