A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbrossulàre imbrortzinàre

imbrotàre ibbrotàre

imbrotulàre , vrb: imbrutulare Sinònimos e contràrios boltulare, imbrortzinare Frases s'àinu si est imbrotuladu in mesu de su prúere ◊ su cane at imbrutulatu in terra su pratu e aferrat sa petza a mossu Ètimu srd.

imbrótulu , nm Definitzione su imbrotulare; fintzes genia de cuncordu chi si faet a trassa, a imbovu Sinònimos e contràrios cumpoltura, estremagiogu, transa Frases sos imbrótulos de sos avocados l'ant sarbadu, sinono za fit de cundennare! Ètimu srd.

imbrucàre , vrb Sinònimos e contràrios imbronconai, trabbucai 1.

imbruchinài imbronconài

imbruchiòni , nm Definitzione s’orrugu chi abbarrat in sa mata, de una nae, candho no est segada bene a paris de su truncu (o de su cambu prus grussu) Sinònimos e contràrios brechioni, brocu, bruncu 1 Frases su pastori at apicau is casidhus a is imbruchionis de su pirastu Ètimu srd.

imbruchitàre , vrb Definitzione pònnere is puntos a un’istrégiu de terra.

imbrucinitài , vrb Sinònimos e contràrios ammusare, arrestai, imbrillonai, ingriglionai Ètimu srd.

imbrúciu , nm Sinònimos e contràrios passérica Tradutziones Frantzesu indisposition, malaise Ingresu slight illness Ispagnolu indisposición, turbación Italianu indisposizióne fìsica, turbaménto per malèssere Tedescu Unwohlsein.

imbruconàda , nf Sinònimos e contràrios abbrúnciu, imbronchiada, imbrucu, imbrúnchinu, immulcionada, trambucada Frases a denoti me is bias iscuriosas si timit po cancuna imbruconada Ètimu srd.

imbruconài, imbruconàre, imbrucunài, imbrucunàre imbronconài

imbrúcu , nm Sinònimos e contràrios imbrúnchinu, trambucada Ètimu srd.

imbrudugliàre , vrb Definitzione betare apare, fàere una cosa introbicada Sinònimos e contràrios imbrabugliare, intrebedhai, trabojare Frases su cabu chilchendhe in su chíndhalu de sa vida, s’imbrudúgliat s’atzola (O.Biddau).

imbrufuletàre , vrb Definitzione cricare de fàere una cosa ma male, a improdhu, unu pagu a imbrógliu e chentza dhue pòdere arrennèscere.

imbruinàdu , pps, agt Definitzione de imbruinare; chi portat pruine, chi est brutu de pruine Sinònimos e contràrios bruerosu, impiugheradu, impruerinatu, peuerosu, preunosu / ttrs. impiubaradu Tradutziones Frantzesu couvert de poussière Ingresu covered with dust Ispagnolu empolvado Italianu impolverato Tedescu verstaubt.

imbruinàre , vrb: improinai, imprughinare, impruinai, impruinare Definitzione imbrutare de pruine Sinònimos e contràrios impioredhare, impruerinare, imprugherare | ctr. irbruerare, isprugherare Frases is làgrimas mizant de is ogus faendi surcus in is trempas impruinadas ◊ poita is crapitas de cussa genti no s'impruinant mai? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couvrir de poussière Ingresu to cover with dust Ispagnolu empolvar Italianu impolverare Tedescu mit Staub bedecken.

imbrumbonàdu , agt: imbumbonadu Definitzione nau de ccn., chi est coment’e prenu de ccn. cosa (ideas, cosas chi dhi ant contau) Sinònimos e contràrios abbudhonadu, improssimadu, prenu 2. est imbumbonadu che aera muda: bae chi già li at betadu, s'àstula de su babbu! Tradutziones Frantzesu suborné Ingresu incited Ispagnolu instigado Italianu istigato, subornato Tedescu verleitet.

imbruncàda , nf Definitzione su imbruncare Sinònimos e contràrios trambucada Frases pedras e tofos de sa caminera la faghent andhare a imbruncadas Ètimu srd.

imbruncadòre , agt Definitzione pagu crabbau camminandho, chi imbruconat meda Sinònimos e contràrios imbrunconeri, imburchinadori Ètimu srd.