imbrúnculu , nm Definitzione acàpiu de giuncu Sinònimos e contràrios acàpiu, allióngiu, ligóngiu Ètimu srd.
imbruncunài imbronconài
imbrundèssiri , vrb Definitzione
essire o fàere brundhu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rendre blond
Ingresu
to make fair
Ispagnolu
poner rubio
Italianu
imbiondire
Tedescu
blond machen.
imbrunidúra , nf Definitzione su fàere de colore moresinu, murru, iscuriosu.
imbrunínzu , nm Sinònimos e contràrios inchinadorzu, interighinada, interinada, intríchinu, irmurinada, iscurigadolzu, murriadrosu Frases su sero a s'imbruninzu comintzeit a s'arrolliare custa truma de nues niedhas (B.Mazzone) Ètimu srd.
imbrúnu , nm Definitzione s’ora candho sa die cummènciat a cambiare colore po iscurigare Sinònimos e contràrios imbruninzu, interighinada, irmurinada, murriadrosu Ètimu srd.
imbrúnzumu , nm Definitzione cosas de papare (nau fintzes de àteru) ammesturadas a improdhu Sinònimos e contràrios abbunzu, coredhu Frases as atza de los giamare "poesia" totu sos tzotzos chi tue impiastas, ma est totu un'imbrúnzumu su chi impastas!
imbrúsca , nf Definitzione brusca, ma in sa nada giogare a s’i., betare is bruscas, tirare a billetes una cosa Frases nos amus giogadu sa partimenta a s’imbrusca.
imbruscài, imbruscàre , vrb rfl Definitzione
si narat de s’aera candho si ammontat de nues e in cobertantza de gente puru candho si ofendhet o si primmat o si dha pigat po su malu su chi dhi narant o faent
Sinònimos e contràrios
abbudhonare,
annuai 1,
cuculare
| ctr.
iscrarire,
ispalaciae
2.
su predi si fiat imbruscau intendendi nendi ca s'Evangéliu fiant paristórias
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se couvrir de nuages
Ingresu
to cloud over
Ispagnolu
nublar
Italianu
annuvolare
Tedescu
bewölken.
imbruschinàre , vrb Definitzione andhare coment’e orruendho Sinònimos e contràrios abbruncai, atzupare, imbronconai, imbruncai 1, trabbucai 1 Frases su betzu fit andhendhesiche imbruschinendhe.
imbrusciadúra , nf Definitzione su imbrusciai, fàere brusceria, fatúgiu (a imbuscinadura) Ètimu srd.
imbrusciài , vrb: (im-bru-scia-i) Definitzione fàere faturas, cosas de brúscius, fatúgios Sinònimos e contràrios ammaghiare.
imbruscinadúra imbrossinadúra
imbruscinài imbrortzinàre
imbruscinaméntu , nm Sinònimos e contràrios imbrossinadura, isfriorzu Ètimu srd.
imbrúsciu , nm Definitzione síngia de is pratzitas po giogare a pei aintru o peincaredhu portandho una tallatza de una pratzita a s’àtera chentza dhue pònnere su pei: chie apetigat s’imbrúsciu faet “pulla”, est in brusa, perdet, e depet torrare agoa; a logos, brusceria Sinònimos e contràrios brusa 1 / afatúgiu.
imbrústia , nf: ambrústia, imbrútia, imbústria Definitzione ispumadore, una genia de ispàtzula Sinònimos e contràrios brossa 1, brusca, brústia*, indrútia 1, irbrossa 1, isprumadore 1 Frases in ultimera, sa pedhitza contzada cun d-un'imbrústia de pannos si frascat contr'a pilu fintzas a ndhe andhare s'última ranza de ghixu Terminologia iscientìfica ans.
imbrustiàre , vrb Definitzione passare s’imbrústia, limpiare cun s’imbrústia Sinònimos e contràrios spumai 2 Frases ndhe bogheit s'imbrústia e leeit a imbrustiare sos àinos Ètimu srd.
imbrusticàre , vrb Definitzione ispínghere, atzitzare, cricare de cumbínchere s’àteru, in su malu, a fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios impunciai, inciulai, ispuntzonare
imbrustichéri , nm Sinònimos e contràrios atzitzadori, impuntzeri, infulculosu, insulladori, tzuntzulladore | ctr. apachiadore Ètimu srd.