imbruncadúra , nf Definitzione su imbruncare Sinònimos e contràrios trambucadura Ètimu srd.
imbruncài , vrb Sinònimos e contràrios ammurrai, ingromorare, pirmare Frases is parentis e is amigus s'imbruncant, si dhus lassas sentza de mandau Ètimu srd.
imbruncài 1, imbruncàre , vrb: imbrunciare,
umbruncare Definitzione
fàere passu iscontriau, camminandho, betare su pei in buidu, pruschetotu atumbare sa punta de su pei a calecuna cosa firma, grae, chi faet orrúere o istrobbat s’andhare coment'e faendho orrúere / andhare a s'imbrúncia imbrúncia = cun passu pagu seguru, a su trambuca trambuca
Sinònimos e contràrios
abbruncai,
atzupare,
imbronconai,
trabbucai 1
Frases
tucandhe at imbruncau in d-unu truncu ◊ apo imbruncadu e mi apo pistu su benúgiu ◊ currendi, pòngiu su pei in d-unu barrocu, imbruncu e iscudu sa conca a una pedra ◊ cussos imbrúnciant in sos arriscos ◊ cantas bortas so rutu ca apo imbrunciau!…
Sambenados e Provèrbios
prb:
pè sétzidu no imbrúnciat
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
trébucher
Ingresu
to stumble
Ispagnolu
tropezar
Italianu
incespicare
Tedescu
stolpern.
imbrunchéri , agt Sinònimos e contràrios imbruncadore, imbrunconeri Ètimu srd.
imbrunchiàre , vrb Definitzione nàrrere cosa unu pagu a briga, fàere torrare agoa Sinònimos e contràrios irbrunchiare Ètimu srd.
imbrunchidàre , vrb: imbrunchilare,
imbruncilari,
imbrunculare Definitzione
pònnere su brunchile a un’animale po dhu pigare a fune / imbrunculare sa mesa manada = acapiai su trigu messau chi si aguantat a una manu
Sinònimos e contràrios
abbrunchilare,
acrabistai,
incrabistae
Frases
su mere est imbrunchidendhe sa calarina ◊ non bi at travas e ne trobeas chi potant imbrunchidare su tempus
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
enchevêtrer
Ingresu
to halter
Ispagnolu
encabestrar
Italianu
incavezzare
Tedescu
halftern.
imbrunchiladòre , agt, nm Definitzione chi o chie ponet su brunchile Ètimu srd.
imbrunchiladúra , nf Definitzione su imbrunchilare Ètimu srd.
imbrunchilàre, imbruncilàri imbrunchidàre
imbrunchinài imbronconài
imbrúnchinu , nm: imbúrchinu,
imbrúnchiu Definitzione
camminandho, atumbada de pei de malesaura, po farta de atentzione, a calecuna cosa chi faet o podet fàere orrúere
Sinònimos e contràrios
abbrúnciu,
arrocu,
atzupu,
barrancu,
imbàssinu,
imbronchiada,
imbrunchioni,
imbruncu,
immulcionada,
impeta,
intúvida,
trambucada
Frases
iat donau un'imbúrchinu e fiat arrutu ◊ dogna passu… un'imbúrchinu! ◊ cuatru imbrúnchius ap'ai donau candu intrau a su buju!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
trébuchement
Ingresu
obstacle
Ispagnolu
tropiezo
Italianu
inciampo
Tedescu
Hindernis.
imbrunchiòni , nm Sinònimos e contràrios abbrúnciu, arrocu, atzopu, barrancu, imbrúnchinu, immulcionada, trambucada Frases cantus passus e cantus imbrunchionis in cuss'istradoni totu perda!… 2. candu furistis pitichedhas paristis tres frorixedhus e immoi seis diventadas tres imbrunchionis!…(B.M.Aresu) Ètimu srd.
imbrúnchiu imbrúnchinu
imbrunciàre imbruncài 1
imbrunconài, imbrunconàre imbronconài
imbrunconéri , agt Definitzione pagu crabbau camminandho, chi imbruconat meda Sinònimos e contràrios imbruncadore, imburchinadori Ètimu srd.
imbrúncu , nm Sinònimos e contràrios abbrúnciu, imbrúnchinu, immulcionada, trambucada Frases nd'as a giai dus de imbruncus, badhendi su ballu furisteri!… Ètimu srd.
imbrúncu 1 , nm Definitzione css. cosa chi faet arrèschere o fintzes orrúere, chi ponet in dificurtade Sinònimos e contràrios arresciu, impedizu.
imbruncuài imbronconài
imbrunculàre imbrunchidàre