imbucadórzu , nm Definitzione genia de murrale o brunchile Sinònimos e contràrios imbucadura Ètimu srd.
imbucadúra , nf Definitzione
su imbucare, tretu inue s’imbucat o cumènciat calecuna cosa (es. erriu, camminu, orruga); fintzes su lobu de fune chi si ponet a su murru de un’animale po dhu mantènnere o pigare aifatu e una genia de camu de su murrale
Sinònimos e contràrios
imbucu,
intrada
/
cabessoni,
imbucadorzu
Frases
in s'imbucadura de una carrela, acò un fémina! (M.Bua)
Tradutziones
Frantzesu
embouchure
Ingresu
mouth,
entrance
Ispagnolu
boca,
embocadura
Italianu
imboccatura
Tedescu
Eintritt,
Einfahrt.
imbucài, imbucàre, imbucàri , vrb: immucare Definitzione
pònnere in buca; intrare, fàere intrare a unu logu (e fintzes abbojare, atobiare); pigare o cumenciare a fàere calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
comentzari,
imbrocare,
inghitzai,
intrae
Maneras de nàrrere
csn:
i. una cosa a unu = prenàrelu, ponnerecheli carchi idea in conca; i. una fàula a unu = contàreli fàulas, fàghereli a crere cosas chi no sunt; imbucaisí dogna cosa = crere totu; no ischire da' ube l'i. = no isciri de aundi cummentzai a fai unu trabballu, o una chistioni; i. una surra a unu = surraidhu; imbucare una lítera = betarechela in sa casseta ue collint sa posta in tuca
Frases
zughiat in manu unu cantu de pane e imbucadu si che l'at ◊ imbucadichelu custu bículu de pane!
2.
sos boes che cherent imbucados in sa tanca ◊ imbucàdeche sos canes in sa malesa a ndhe suguzare sos porcrabos! ◊ at imbucatu un'amica chi no bidiat dae pitzinnia (G.Farris)◊ atacamos unu dae un'ala e unu dae s'àtera e nos imbucamos a mesu caminu (E.A.Bernardini)◊ segunnu inue che imbucat no torrat a presse!◊ Pilighita no bolit imbucari a criari!◊ immuca, immuca: tira sa coldiola e ispigne sa genna!
3.
dhi fut imbucada una grandu timoria ◊ est imbucandumí unu fàmini!…◊ bufit una tassixedha, ca dhi fait imbucai apititu! ◊ imbuchit, bengat aintru! ◊ si su dinai nc'est essiu, bolit nai ca est peri imbucau! ◊ lasso sa bidha e imbuco in su caminu ◊ no funtzionat bèni ca dhui at imbucau abba in mesu de is orrollianas
4.
at imbucau a castiare, a pròere, a prànghere, a ríere, a chistionare ◊ l'imbucas a bufare dae manzanu: a candho a sero pares un'istratzu! (Tz.Muredda)
Tradutziones
Frantzesu
nourrir à la petite cuillère
Ingresu
to feed,
to prompt,
to enter,
to begin
Ispagnolu
alimentar,
embocar
Italianu
imboccare
Tedescu
in den Mund stecken,
einbiegen.
imbuchínu , agt, nm Definitzione chi o chie imbucat cosa: in is trébbias, chie est postu a betare is mannugos a su maolu Sinònimos e contràrios imbucadore Ètimu srd.
imbuconài , vrb Definitzione giare a papare ponendho in buca sa cosa a su pipiu, o fintzes a unu chi po calesiògiat motivu no podet papare a manu sua Sinònimos e contràrios addascare, aescai, imbucai Ètimu srd.
imbucoràe , vrb Definitzione pònnere o fàere imbucore, sa lanedha, comente faet s’umidade / tènnere su trigu imbucorau (nadu a befe)= no tènnere nudha, èssere chentza triballu Sinònimos e contràrios afungorai, allanae, allanire, ammucorai, annabrai, lanire 2. su piciocu teniat finas s'isposa, ma no teniat su trigu imbucorau, no, comente naiat su babbu!(R.Sardella) Ètimu srd.
imbucòre , nm Sinònimos e contràrios annarbamentu, afungori, afungu, morighinu, mucore, mufa, lanedha, nabra Ètimu srd.
imbúcu , nm Definitzione
cuménciu de calecuna cosa; intrada de unu logu (de un’orruga, de un’istrada, de unu tubbu, de un’erriu in su mare)
Sinònimos e contràrios
comintzu,
imbucada,
inghitzu
/
buchera
Frases
porta cussa cosa a papai a primu imbucu! ◊ fiat a menzanu a s'imbucu de s'arbèschede
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
embouchure
Ingresu
entrance
Ispagnolu
entrada
Italianu
imbócco
Tedescu
Eingang.
imbuculàre , vrb Definitzione ingurtire a meda e impresse; in cobertantza, fintzes crèdere totu su chi narant Sinònimos e contràrios imbutionai, ingollire 1, tuvire.
imbudàda , nf Definitzione
ispinta forte chi si giaet a cropu / giúghere a unu o una cosa a imbudadas = pigai a unu o una cosa a ispintas, pigare de mala manera
Sinònimos e contràrios
butata,
ciúchiu,
ilgiarrada,
imperta,
ispinta,
ispuntone,
istrempiada
Frases
ndh'istrampat che àlvure isfundhada dai s'imbudada de unu bentu malu ◊ pro fàghere andhare s'àinu tocat de lu giúghere a imbudadas ◊ sos fizastros no podent bídere sa bídriga: la giughent a imbudadas! ◊ li deit un'imbudada e che lu beteit a modhe
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
poussée violente
Ingresu
violent push
Ispagnolu
empujón
Italianu
spintóne
Tedescu
heftiger Stoß.
imbudàda 1 , nf Definitzione su tanti de un'imbudu de cosa, ma nau de s'imbudu fatu po fàere tzípulas betandho s'impastu modhe modhe a s'ógiu budhiu a fríere.
imbudàre , vrb Definitzione pigare a ispintas, giare un’ispinta forte a cropu Sinònimos e contràrios imbudhai, ispígnere Frases proite m'imbudas gosie? ◊ su cadhu fuindhe che los at imbudados in su trèmene a sos chi at àpidu in su caminu.
imbudàu , pps Definitzione de imbudare Sinònimos e contràrios impertu.
imbudedhàdu , agt Definitzione its, orrutu (coment’e ispintu) de sa chilighia o fatu (sicau) che buda? Frases fint campos de trigu imbudedhadu de sa bidhia.
imbudédhu , nm Definitzione min. de imbudu, imbudu etotu.
imbudhàda , nf Definitzione ispinta giada de apalas, de parte de asegus, fintzes cravada o istichia de cosa a punghidura Sinònimos e contràrios imbudada / abbudhada, apugnalada, infrissida, istocada Ètimu srd.
imbudhài , vrb: imbudhare Definitzione ispínghere de apalas Sinònimos e contràrios imbudare, ispígnere Ètimu srd.
imbudhansàu , agt Definitzione chi tenet basca Sinònimos e contràrios imbaschidu, incaldatzadu, incardurau Ètimu srd.
imbudhàre imbudhài
imbudhiài imbodhiài