A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

imbrutabapéri , nm: imbrutapaperi Definitzione chie iscriendho no faet àteru che imbrutare e pèrdere paperi ca no iscriet cosas de giudu, est pagu àbbile a iscríere Sinònimos e contràrios abbunzosu, coredheri, imbrutavollus, impiastabaperi, tinghebaperis.

imbrutadòre , agt Definitzione chi imbrutat o s'imbrutat sa cundhuta Frases curret che tzega a sos maraguglieris imbadhinada dai falsos amigos imbrutadores, imprabastuleris (P.Casu) Ètimu srd.

imbrutadúra imbratadúra

imbrutài imbratàre

imbrutajólu , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a s’imbrutare meda, pagu atentu a istare chentza s’imbrutare Sinònimos e contràrios cadhóciu, mughedhosu Ètimu srd.

imbrutaméntu , nm Definitzione su imbrutare; nau de muros fatos a nou, prima manu de ischedradura (a cimentu modhe meda) giada a fine po apicigare méngius su pígiu chi sighint a pònnere po finire bene su muru, prima manu de crachina po aparigiare is tretighedhos prus a fossu (in muros de pedra); a logos est sa costuma de s’imbuscinare o de fàere imbuscinare a unu, chi at ingortu assíchidu malu, in sa losa de unu mortu, nanca po dhi passare s’efetu… Sinònimos e contràrios imbrutadura | ctr. illimpiadura 3. chini teniat un'assúcunu beniat portau a campusantu a cissu o a s'iscurigadórgiu e fatu carrumbulai in sa tumba de unu mortu de repenti: custu furiat s'imbrutamentu (G.P.Mura) Tradutziones Frantzesu barbouillage, ordure Ingresu filth Ispagnolu ensuciamiento Italianu imbrattaménto Tedescu Beschmutzung.

imbrutapapéri imbrutabapéri

imbrutàre imbratàre

imbrutàtu, imbrutàu imbratàu

imbrutavòllus , nm Sinònimos e contràrios imbrutabaperi Ètimu srd.

imbrútia imbrústia

imbrutiníre , vrb Definitzione coment’e imbrutare, nau in su sensu de atzorodhare, cricare de iscancellare cosa iscrita o trata, arrastos de peadas o àteru deasi Ètimu srd.

imbrutulàre imbrotulàre

imbrutulàtu , pps, agt Definitzione de imbrutulare Sinònimos e contràrios imbrossinadu 2. restaiat imbrutulatu in su prúere de su caminu fenas a canno no beniat sa mutzere a si nche lu ghirare.

imbrutzinàre imbrortzinàre

imbubulàre , vrb Definitzione imbrutare de ladamíngiu de bulu Ètimu srd.

imbucàda , nf Definitzione su imbucare; su cuménciu de css. cosa mescamente pentzau coment’e tempus; tretu ue cumènciat un’àtera filada o s’intrat a calecunu logu Sinònimos e contràrios comintzu, inghitzu / imbucu, intrada Frases a primu imbucada mi fiat partu unu mustajoni ◊ a prima imbucada a sos esàminos bi fit sempre su "tema" de italianu ◊ in su forru de sa cartzina s'istichiant deghe faschina a dónnia imbucada 2. in sas bàtoro imbucadas de furcaduras semus istados una bona iscuta a su tira e tosta ◊ in s'imbucada no bi narat a ue andhat cuss'istrada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embouchure Ingresu entrance Ispagnolu entrada Italianu imbócco Tedescu Eingang.

imbucadòre , agt, nm: imbucadori Definitzione chi o chie imbucat cosa: in is trébbias, chie est postu a betare is mannugos a su maolu Sinònimos e contràrios imbuchinu Frases sos imbucadores che betaiant sos mannujos a sa trébbia Ètimu srd.

imbucadórgiu , nm Definitzione tretu o logu inue intrare Sinònimos e contràrios intrada Ètimu srd.

imbucadòri imbucadòre