A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbufàdu , pps, agt: imbufatu Definitzione de imbufare; nau de unu, chi est primmau, o fintzes chi si credet meda Sinònimos e contràrios chíbbalu, ufradu / annicadu / pageri.

imbufadúra , nf Definitzione su imbufare; nau in cobertantza de su cristianu, su si crèdere tropu Sinònimos e contràrios ufradura / créita, créntia 1 / cdh. cridimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu morgue Ingresu presumption Ispagnolu presunción Italianu sicumèra Tedescu Dünkel.

imbufaméntu , nm Sinònimos e contràrios imbufada Ètimu srd.

imbufàre , vrb Definitzione si narat de sa farra impastada, de su pane, de is druches, candho pesant e si artzant coment’e prenendhosi de sulu, ufrandho, coendho: si no imbufant abbarrant abbadherigados, calaos e tostaos a bisura de taulita; in cobertantza, ufrare de s’arrennegu, istare primmaos / peta imbufada = fata a fortza de addescu artefatu e de meighina Sinònimos e contràrios abbufare / annicare Frases sos biscotos ant imbufadu bene meda ◊ sa pasta no imbufat si no est bene pesada 2. oe sa Sardinna est prena de peta importada, de porcos e bitellos imbufados 3. podet dare chi oe babbu no s'imbufet: ma si si annicat za lu lasso irventiare puru! ◊ cudha rana si úfiat, si úfiat, e s'imbufat fintzas a crebare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gonfler, monter Ingresu to swell Ispagnolu hincharse Italianu gonfiarsi Tedescu anschwellen.

imbufàtu imbufàdu

imbugadàre , vrb Definitzione pònnere is trastos in sa lissia, a modhe po dhos samunare Sinònimos e contràrios ammodhiae Ètimu srd.

imbugiàre , vrb Definitzione essire o fàere búgiu, iscuru, nau de s'aera apustis chi si ch’est intrau su sole o ca s'ammontat de nues Sinònimos e contràrios iscorigai / annuai 1.

imbugnàre , vrb: imbungiare Definitzione ingòllere s’abe a su casidhu Sinònimos e contràrios abbugnare 1, abiare, incasidhare Ètimu srd.

imbuidàre ibboidàre

imbujài, imbujàre , vrb Definitzione fàere o essire iscurosu, nau prus che àteru de su chelu e fintzes de sa bisura de chie s’intristat; fàere una cosa o chistione prus pagu crara Sinònimos e contràrios abbujare | ctr. isclarire / crarire Frases s'issuriadorzu est candho est imbujandhe ◊ si est peasu su bentu e su chelu si est imbujau ◊ sa Terra si fut imbujada, pariat torrada sa noti 2. ant imbujadu sas resones craras! Tradutziones Frantzesu s'assombrir Ingresu to darken Ispagnolu obscurecer, fruncir el ceño Italianu rabbuiarsi Tedescu sich verfinstern.

ímbula , nf Definitzione craba de duos annos.

imbulàre , vrb Definitzione coment’e tzatzare de calecuna cosa o chistione, fàere, contivigiare o padire cosa fintzes a dh'orròschere o no ndh'àere prus gana Sinònimos e contràrios ilbulare, irgulare, mascare Frases est sighindhe a regòllere isparau chena si ndhe chèrrere imbulare! ◊ mi ndh’apo a imbulare a arreare a sa sola!… Ètimu srd.

imbuliàdu , agt Definitzione agiummai coment’e imbodhigau, in mesu de calecuna cosa Sinònimos e contràrios cdh. imbuliatu Frases donzi die est in s'alzola de s'asciuza imbuliadu, muidonendhe mutos e cantones.

imbulicàre imbodhiài

imbulionàre , vrb Definitzione coment’e fàere a gurdone, nau de su si fàere o crèschere de s’ispiga (de moriscu, de trigu) Sinònimos e contràrios imburdonare.

imbúliu , nm Definitzione cosa betada apare, cunfúndhia, cosa chi si faet a ingannu Sinònimos e contràrios afrascu, cadràbula, imbodhicu, imbovu, ingànniu, tarasca, tràglia, trampa, troga.

imbullitàre , vrb Definitzione pònnere is bullitas a is cosíngios (o fintzes a orrugos de cosa po dhos poderare impare, es. is càbudos de cricos de carrada, e po custu si ponent is arrebrones) Sinònimos e contràrios abbullitare, acioae, aciolai, apunciai, atacitai, bullitare, intzoare Ètimu srd.

imbultàre , vrb Definitzione imbuscinare in su pruine, ma fintzes, segundhu it’est, in sa farra (cosa de còere) Sinònimos e contràrios imbardulare, imborrogai, imbusai.

imbúltu , nm: imbustu, umbustu Definitzione sa parte de sa carena de su chintzu a su tzugu; genia de bestimentu de fémina, o fintzes una parte (is palas o i. de palas, i. de ananti a parte de ananti); trastu téteru de pònnere po poderare su dossu in firmu po dolores o àteru / segare sa conca dae s’i. = isconcare Sinònimos e contràrios bustu 1 / coritu, giustinu 2. mi leo un'imbultu e mi lu forro a lana 3. pro cussa ruta chi apo tentu, su dutore mi at ordinadu s'imbustu Terminologia iscientìfica crn, bst Ètimu itl. imbusto Tradutziones Frantzesu gaine, corsage Ingresu corselet Ispagnolu corsé, justillo Italianu busto, corsalétto Tedescu Korsett, Mieder.

imbultzídu , agt: imburtzidu, immurtziu Definitzione prus che àteru, chi portat sa cara ufrada, malesanu; immurtziu, chi est grassu, bonu de petzas, prenu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu œdémateux, tuméfié Ingresu edematous, tumid Ispagnolu edematoso, hinchado Italianu edematóso, tùmido Tedescu geschwollen.