imbusàre , vrb Definitzione cuare in is busas, cuare bastat chi siat Sinònimos e contràrios abbusare 1, acuae, ammagare, apatai, atanai, impertusare, intanae, intupai, intuvedhare, intuzare, istichire | ctr. essire Frases su cane ti buscat e ti agatat ue sisiat chi t'imbuses Ètimu srd.
imbuscàre imboscài
imbuschedhàdu , agt Definitzione its, brutu? (de uschedhu) Frases millu totu imbuschedhadu: in cara giughet sa mustra de su chi si at mandhigadu!
imbuschiméntu , nm Definitzione
prantamentu de matas, po torrare su logu a padente, fàere matedu, fintzes po segare linna
Tradutziones
Frantzesu
reboisement
Ingresu
reafforestation
Ispagnolu
reforestación
Italianu
rimboschiménto
Tedescu
Aufforstung.
imbuschíre , vrb Definitzione
fàere a buscu, a padente
Sinònimos e contràrios
abbuschire,
atupare,
intupai,
intupire
Tradutziones
Frantzesu
reboiser
Ingresu
to reafforest
Ispagnolu
reforestar
Italianu
rimboschire
Tedescu
aufforsten.
imbusciacàre imbusacàre
imbusciadórgiu , nm: imbussadórgiu, imbussadroxu Definitzione totu su chi podet serbire a carragiare, po ammontu Sinònimos e contràrios ammontu, assacarru, carrarzura Frases giai m'imbussu, sissi, tanti totus torraus asuta de s'imbussadórgiu!(P.Doneddu)◊ si andàt a su sartu cun s'imbussadroxu po su noti ◊ de s'imbussadroxu de sa barraca ndi at bogau una tzipa ◊ si fut niandho tocàt a dhi parae is palas ca s'imbusciadórgiu fut peri pagu! Ètimu srd.
imbusciàe, imbusciài , vrb: (im-bu-scia-i) imbusciare 1
imbusciari,
imbuscinai,
imbuscinare,
imbuscinari,
imbussai,
immussare Definitzione
ammontare coment’e a imbodhigadura, betare ammontu, pònnere bestimentu, imbàtere in mesu de calecuna cosa (o fintzes de chistione) chi che carràgiat totu; nau de muros, ischedrare, pònnere unu pígiu de impastu po dhu finire / imbusciare su letu = pònnere su tretu pendhindhe de sa cuguzura in sos duos costazos suta de sa tramata
Sinònimos e contràrios
acarragiai,
acuguzare,
ammantai,
bestire,
carragiai,
imbudhiai,
imburrussai
/
arrabbussai,
intunigare,
irrustigare
| ctr.
irbusciai
Frases
at imbusciau su pipiu in s'isciallu ◊ candu si fait su pani, tocat a dhu imbussai po no s'infridai e axedai ◊ sunt colados a cadhu totu bene imbusciados ◊ imbussadí sa cara e dormi! ◊ seu intrada po t'imbussai in su letu ◊ ant agatau su pipiu in su lacu, postu in sa palla e imbuscinau in su sacu ◊ sa terra oi est imbussada de veturas bècias, de gommas e motoris!
2.
assumancus in s'ierru candu est frius si podeus imbussai
3.
is undas, currendusí apari e pinnichendusí a cuadhus mannus, ci dhu imbussànt in mesu coment'e unu fustigu ◊ ci at imbussau sa conca in s'àcua e isparéssiu est
4.
nci dh'ant imbuscinau in sa política e in is partidus, a issu puru (B.Lobina) ◊ portàt totu sa carena imbuscinada in mesu a su ludu e a sa lurtzina
Ètimu
spn.
embozar
Tradutziones
Frantzesu
s'envelopper
Ingresu
to wrap oneself
Ispagnolu
envolverse
Italianu
avvòlgersi,
coprirsi
Tedescu
sich einhüllen.
imbusciài 1 imbrortzinàre
imbusciài 2, imbusciàre , vrb: imbussai 1, imbussare, imbussiare Definitzione pònnere in sa bussa / imbussaisí in su ludu = arrèschere, afungàreche in su ludu Sinònimos e contràrios imbusacare | ctr. ibbugiare Frases cussu dinai dhu depiat dividiri tra totus, ma si dh'iat imbusciau issu, pasteratzu!
imbusciàre 1, imbusciàri imbusciàe
imbusciconademílu , nm Definitzione genia de giogu chi faent is piciochedhos in medas (coment’e una gherra tra citades): Imbusciconademilu! est s’órdine de su capu de unfrare a cropos, de iscúdere, a su chi at fatu fuire totu is àteros.
imbuscinadúra , nf Definitzione su imbuscinare, fintzes su si orrumbulare in terra Sinònimos e contràrios imbrossinadura, imbruscinamentu Ètimu srd.
imbuscinài, imbuscinàre, imbuscinàri imbusciàe
imbuscínu , nm Definitzione su s’imbuscinare, imbuscinadura Sinònimos e contràrios imbrossinada, imbrossinzu Frases su cuadhu si est ghetau a terra, a imbuscinus a imbuscinus, a dolori de brenti Ètimu srd.
imbusciòni , nm Definitzione genia de pischighedhu piticu prus che àteru bonu a fríere Sinònimos e contràrios macione, muscione.
imbusinàda , nf Sinònimos e contràrios businada 1, tródhia Ètimu srd.
imbusinàre , vrb Definitzione pònnere fusina, salia; fintzes imbrutare Sinònimos e contràrios insaliare Frases si nche mintiat su pódhiche a buca pro l'imbusinare, chin su giornale vene ispartu, e comintzaiat a l'irfotzolare ◊ giughiat sa cara istropiada e imbusinada de sàmbene Ètimu srd.
imbusíre , vrb Definitzione cuare in is busas, in logu busu, buidu: pònnere cosa tibba a istichidura Sinònimos e contràrios cuai, imbusare, istichire Frases imbusi su gatu suta de sa corvuledha, cúalu in logu adatu! 2. sa càscia betza est frundhida in su cortile, pupuinada, bóida, imbusida de istratzos, de alga e de bascaràmine ◊ l'aferrant e che l'imbusint che sacu de túvulu Ètimu srd.
imbussadórgiu, imbussadróxu imbusciadórgiu