A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

imbussadúra , nf Definitzione su imbussai (pònnere in sa bussa; betare s’impastu de ischedradura a is muros) Ètimu srd.

imbussài imbusciàe

imbussài 1, imbussàre imbusciài 2

imbussiàda , nf Definitzione tanti de cosa (dinare) chi cabet in sa bussa Frases arratza de imbussiada de dinari chi lis ant dadu cun sos arretrados!… Ètimu srd.

imbussiàre imbusciài 2

imbussinàda , nf Sinònimos e contràrios bussinada*, iscantargiara, iscavanada.

imbussinàre imbrortzinàre

imbussulài, imbussulàre , vrb Definitzione nau de ischedas votadas, pònnere in s’urna (una genia de istrégiu); si narat fintzes in su sensu de si bestire bene ammontaos, coment’e ponendhosi aintru de su bestimentu; furriare unu tretu de calecuna cosa coment’e a pinnigadura Sinònimos e contràrios abbussulai, imburrussai, rebbucai Frases imbussulai is votus 2. imbussulatos in magliones, impermeàbbiles e issarpas, semus cancaratos de su fritu.

imbussulatúra , nf Definitzione su imbussulare; pinnigadura chi si faet a s’ammontu in su letu Sinònimos e contràrios apessu Ètimu srd.

imbústa , nf Definitzione cosa chi si faet o chi si narat a ingannu Sinònimos e contràrios abberintu, camorra, farrassa, imbovu, impastufu, ingànniu, inghénia, inzamu, troga Frases bos ant proadu s'imbrollu e s'imbusta: ite bregunza no bos paret custa in cudhos logos chi l'ant a ischire! (B.Sulis) Tradutziones Frantzesu duperie, manigance Ingresu deception, trick Ispagnolu embuste Italianu raggiro, inganno Tedescu Betrug.

imbustài , vrb: imbustare Definitzione pònnere in busta, in bustas Sinònimos e contràrios imbustire Frases sa cosa dh'afrochitant, dh'imbustant e dha portant a is butegas Ètimu itl. imbustare.

imbustajòni , nm Sinònimos e contràrios boetone, ispantamata, malmuntone, mustagione, pabaratusa Frases su cumpàngiu fiat bestiu coment'e un'imbustajoni ◊ su castiadori at postu un'imbustajoni ananti de sa barraca, in bíngia Ètimu srd.

imbustàre imbustài

imbustédhu , nm Definitzione min. de imbustu; genia de corpetedhu de trambiche chi si ponet asuta de sa camisa, segundhu su costúmene Terminologia iscientìfica bst.

imbustepèi , nm Definitzione genia de gunnedha de tela, bestimentu de fundhu de pònnere asuta de sa gunnedha Sinònimos e contràrios mustapei.

imbusterài, imbusteràre , vrb Definitzione pigare a ingannu Sinònimos e contràrios abbovai, abbuvonare, coglionai, coluvronare, imbuvonare, improsae, ingannai, mariolare, scafai, trambollai, trampai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu duper Ingresu to swindle Ispagnolu embaucar Italianu turlupinare Tedescu täuschen.

imbustéri , agt, nm Definitzione chi o chie leat s'àteru a ingannia Sinònimos e contràrios afrascadore, arrebuseri, imbodhiosu, inganneri, maltariosu, mandragheri, mànghinu, tramperi, trampisteri Frases cussu no est imbusteri, no est mincidiosu! (A.Perra) Ètimu spn. embustero Tradutziones Frantzesu dupeur Ingresu cheat Ispagnolu embaucador Italianu turlupinatóre Tedescu Schwindler.

imbustería , nf: embusteria* Definitzione cosa fata a ingannu Sinònimos e contràrios arrebbuseria, fragnocoleria, ingannia, macatreferia, tramperia.

imbústes , nm pl Sinònimos e contràrios imbusta, ingànniu.

imbustíca , nf, nm: imbusticu Definitzione cosa imbusticada, fata a ingannu Frases giuru chi campas a fortza de imbusticas! (P.Toro)