A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imbudhichéri imbodhichéri

imbudhidàda , nf Definitzione su imbudhidare Sinònimos e contràrios imbudhighinada | ctr. ifritada Ètimu srd.

imbudhidadúra , nf: ingudhidadura Definitzione su imbudhidare Sinònimos e contràrios imbudhighinadura, iscallentamentu | ctr. ifritadura Ètimu srd.

imbudhidàe, imbudhidài, imbudhidàre , vrb: ingudhidai, ingudhidare Definitzione fàere budhiu, caente meda (e fintzes abbrigare a fogu) Sinònimos e contràrios budhire, caentare, imbudhighinare | ctr. ifriscare, ifridare Frases su soli a merici calgentat e imbúdhidat che su sàmbini a binti annus ◊ pone sa sartàina a imbudhidare! 2. antighedempus poniant s'ischidone a imbudhidare po che segare s'imbíligu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chauffer Ingresu to heat Ispagnolu calentar Italianu riscaldare Tedescu wärmen.

imbudhighinàda , nf Sinònimos e contràrios | ctr. ifritada Ètimu srd.

imbudhighinadúra , nf Sinònimos e contràrios imbudhighinamentu, iscallentamentu | ctr. ifritadura Ètimu srd.

imbudhighinaméntu , nm Sinònimos e contràrios imbudhighinadura, iscallentamentu Ètimu srd.

imbudhighinàre , vrb Definitzione caentare meda, fàere budhiu Sinònimos e contràrios imbudhidai, incardedhai, intrebigai, scallentai | ctr. ifridare Frases sa màchina serrada lassada in su sole s'imbudhighinat, in istiu ◊ su fogu imbudhighinat sas asas de sa padedha ◊ esso como a sa friscura ca si imbudhighinat su sole est peus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu surchauffer Ingresu to overheat Ispagnolu recalentar Italianu surriscaldare Tedescu überheizen.

imbudhighinòre , nm Definitzione budhidore chi si sentit in cara candho unu si faet a cara orrúbia Sinònimos e contràrios arrubiamentu, arrujatzadura, budhiorza, budhighidori, irrujadura Ètimu srd.

imbudhinàre , vrb Sinònimos e contràrios imbudhidai, imbudhighinare Frases a su curre curre si est imbudhinatu (G.M.Cabras)◊ seo imbudhinandhe s'abba 2. no t'imbúdhines pro custu! Ètimu srd.

imbudhínzu , nm Sinònimos e contràrios budhidore, budhiorja | ctr. ifritonzu Ètimu srd.

imbudiàe, imbudiài ibboidàre

imbudigúrtzu , agt Definitzione nau de ccn., chi de carena est curtzu meda de su chintzu a su tzugu Sinònimos e contràrios aurratzu, bagarinu, introssiu, trumpudhu, trunchedhinu, trunconàciu | ctr. altu, finigosu Frases perunu bestire l'istat bene ca est imbudigurtza Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trapu Ingresu stocky Ispagnolu macizo, achaparrado Italianu tòzzo, tarchiato Tedescu untersetzt.

imbudrellíu , agt Definitzione prus che àteru nau de animales mannos, chi portant bentre manna, budrellos mannos, matzàmene meda Ètimu srd.

imbudrigài, imbudrugài , vrb: imburdigai, imburdugai, imburdugari, imburdurgai, imburrigai Definitzione imbrutare, fintzes in s’onore, imbuscinare, trisinare in su brutore, in sa malesa (o, segundhu ite, in sa farra o àteru deasi), improdhare; nàrrere a s’afaiu, imprabastulare; imbàtere, acabbare (o betare a ccn.) in mesu de una chistione o dificurtade fintzes chentza dhu bòllere Sinònimos e contràrios abbotinare, abbrutai, acadhotzai, afeai, aligae, ammusinzare, imbratare, incadhossai, musucare Frases fut un'amori totu imbudrugau de gelosia e de feli ◊ si est agatau imburdigau in mesu de su ladàmini ◊ dhoi fiant duus indimoniaus imburdigaus in su lurdagu ◊ aici dhus lassat istordius imburdigaus in sa malítzia insoru ◊ mamma imburdigat su pisci in sa símbua e nci dhu ghetat a friri 2. cuss'erriconi at imburdigau una giovanedha ci tenit su babbu in presoni, scedada! 3. ma ita ses imburdurgandu?! 4. issu si pariat ancora imburdigau in mesu de is cosas malas bívias in sa gherra ◊ nci dhas iant imburdigadas in cuss'aventura sentza de isciri mancu su chi dhis fiat costau Ètimu itl. bordegà Tradutziones Frantzesu barbouiller, impliquer Ingresu to soil, to involve Ispagnolu ensuciar, implicar, envolver Italianu imbrattare, coinvòlgere Tedescu beschmutzen, verwickeln.

imbudrúgu , nm: imburdigu Definitzione su imbudrugai, su andhare o pigare a imbuscinadura in terra, a orrumbuladura, ma fintzes cosa fata a atzorodhadura, pagu crara, unu pagu a ingannu Frases sperrumadinci a imbudrugu, scimbregu, ca gei cadredhas! ◊ bentosas cun piscicantis, ti pongant: ge dhu fais s'imbudrugu! 2. dhi pariat ca fiant totu fàulas, un'imbrógliu e un'imburdigu mannu chi dh'iat totu istronada (S.A.Spano) Ètimu srd.

imbudrulài, imbudrulàre imbrodulài

imbúdu , nm: immudu, umbudu Definitzione genia de aina, larga in pitzu e istrintedha a punta a bisura de tubbu in bàsciu (bicu), aperta in ambas alas, po betare cosa in istrègios a buca istrinta (es. ampudha, carrada); misura de duos litros e mesu o, segundhu inue, misura de bàtoro litros (mesura), o 250 metros cuadros de terrenu / min. imbudedhu Sinònimos e contràrios barbarile, budedhu, imprebbarile, oridorzu, umpidroxu, umpregubedhas / cdh. imbutu / mogiolu Frases po ghetai su mustu a sa carrada tocat a ponni s'imbudu mannu 2. cussa terra est un'imbudu ◊ no parat in tres imbudus de mungetedhas tapadas Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. *imbutum Tradutziones Frantzesu entonnoir Ingresu funnel Ispagnolu embudo Italianu imbuto Tedescu Trichter.

imbudulàre imbrodulài

imbufàda , nf Definitzione su imbufare; fintzes papada manna, de cosa meda Sinònimos e contràrios imbufamentu / sassada Ètimu srd.