A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impabiglionàre , vrb Definitzione pònnere su pabaglione (a su letu) Sinònimos e contràrios apabaglionare Ètimu srd.

impabonài , vrb: impaonare, impavonai, impobonai, impobunai Definitzione incasciare filos de oro o de prata in s’atzàrgiu po bellesa; trebballare su ferru po dhi giare unu colore lúghidu Ètimu spn. empavonar Tradutziones Frantzesu damasquiner Ingresu to damascene Ispagnolu damasquinar Italianu damaschinare Tedescu damaszieren.

impabuciàre , vrb Frases tue impabúcia pabiros e mudu! Tradutziones Frantzesu écrivailler Ingresu to scribble Ispagnolu emborronar Italianu scribacchiare Tedescu lustlos schreiben.

impabúciu , nm Definitzione genia de dificurtade, cosa o chistione chi no s'ischit su médiu de pigare, comente fàere Sinònimos e contràrios impíciu Frases fit andhada a testimonza pro ndhe lu bogare dae sos impabúcios (S.Patatu).

impacalaspàjas , avb Definitzione impresse impresse, in lestresa, chentza istare a su duiddui Frases impacalaspajas si fachent sos contos issoro e detzidint de annare.

impachetài, impachetàre imbachetàre

impaciàdu , agt Sinònimos e contràrios impedidu, impiciadu.

impaciadúra , nf Definitzione su impaciai, nau prus che àteru de sa dificurtade de s'istògomo a digirire calecuna cosa Sinònimos e contràrios impaciamentu.

impaciài , vrb: impatzare Definitzione tènnere o portare a istrobbu, nau mescamente po cosa chi abbarrat in s'istògomo chentza dha pòdere digirire; si narat fintzes in su sensu de s'interessare de calecuna cosa coment'e giaendhodhi importu Sinònimos e contràrios imbarratzare / impiciai, interessai 2. li at rispostu chena s'impatzare tantu Ètimu itl. impacciare.

impaciài , vrb: (im-pa-ci-a-i) Definitzione avesare a sa pacia Frases ses impaciendi a tropu su pipiu 2. non impacis su pisitu ca si atóntiat e no cassat topis!(S.D'Arco)

impaciaméntu , nm Sinònimos e contràrios impaciadura Ètimu srd.

impaciàu , agt: (im-pa-ci-a-u) Definitzione nau de ccn., chi est pigau de sa pacia, totu pacia, chi faet totu a giogu Sinònimos e contràrios imberriadu, paciosu

impàciu , nm: impatzu Definitzione si narat prus che àteru po i. de istògomo, dificurtade a digirire sa cosa papada, ma fintzes in su sensu de dovere, impitzu, cosa de fàere / fàchere i. = pònnere in s'istògomo, tizirire a pelea (nadu de mànigos) Sinònimos e contràrios afàstiu, apàstiu, impatzonzu 2. sos fizos no cherent s'impatzu de tènnere contu su babbu e sa mama candho che sunt betzos Tradutziones Frantzesu indigestion Ingresu indigestion Ispagnolu indigestión Italianu indigestióne Tedescu Verdauungsstörung.

impàcu , nm Definitzione cosa chi si ponet in pitzu o apicigada a un'arremu po meighina; fintzes cosa imbodhigada Sinònimos e contràrios papinu / pacu 1 2. at ingortu un'impacu de brutesa de bestiolu.

impadronizíre , vrb Sinònimos e contràrios apobidhai, impadronizire, impobidhai, impoderare | ctr. ispobidhare Ètimu srd.

impagàbbile, impagàbbili , agt Definitzione chi est deasi bonu chi no dhue at dinari chi dhu pagat: bonu meda.

impagài , vrb: impaghiai, impaghiari Definitzione miminare, essire o èssere pagu, prus pagu Sinònimos e contràrios immeltzare, impaghiri, impagonzare, menguai, miminare | ctr. crèschere Frases su pani in domu primítziat a impagai (F.Carlini)◊ candu s'erba comintzat a impagai is pastoris pinnigant is tallus po cambiai pastura ◊ a fortza de iscialas apu impaghiadu su dinari ◊ e un'àtura fixa cojada: impaghiandu funt, is pegos, in domo! Ètimu srd.

impagatzàre , vrb Definitzione torrare a prus pagu, a prus pagos; fàere torrare a prus pagu Sinònimos e contràrios apagonzare, impagai, impagonzare, menguai, miminare 2. tocat de impagatzare su bestiàmene ca no tenimus pàsculu Ètimu srd.

impaghiài, impaghiàri impagài

impaghiméntu , nm Definitzione su impaghiri, su miminare, bènnere mancu, essire prus pagu Sinònimos e contràrios méngua, mímina | ctr. créschida, creschimónia Ètimu srd.