impaghíri , vrb Sinònimos e contràrios immeltzare, impagai, impagonzare, menguai | ctr. crèschere Ètimu srd.
impaginadòre , agt, nm Definitzione chi o chie impàginat un'iscritu (mescamente si est cosa meda), chi serbit a impaginare.
impaginadúra , nf Definitzione su impaginare.
impaginàre , vrb Definitzione fàere o pònnere un'iscritu a pàginas, cuncordare, sestare sa pàgina.
impagliàda , nf: impallada,
impalliada,
impazada Definitzione
genia de butillione bestiu finas a mesania / fenu o erba de impagliadas (pro fàghere fundhos de cradeas) = Sparganium emersum, S. simplex
Sinònimos e contràrios
fiascu
Frases
de binu ndh'apo pienu tantas impazadas, ca mi l'ant bantadu meda ◊ at torrau a prèniri un'impagliada cumentzada
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fiasque
Ingresu
flask
Ispagnolu
botella revestida de paja
Italianu
fiasco rivestito di pàglia
Tedescu
Strohflasche.
impagliadúra , nf Definitzione su impagliai; prus che àteru, sa cosa (pàgia o àteru) chi si ponet a imbestire un'istrégiu Sinònimos e contràrios arrestricadura Ètimu srd.
impagliài, impagliàre , vrb: impallai, impalliare, impazare Definitzione bestire (o fintzes prènnere, imbutire) de pàgia, de fenu, de pértia, de cosa téssia istrègios, cadiras e àteru Sinònimos e contràrios arrestigare Ètimu itl.
impagnída , nf Definitzione su impagnire, cagiadura.
impagníre , vrb Definitzione nau de cosa brodosa, torrare a prus paga e essire cagiada, fàere pagna Sinònimos e contràrios cagiare.
impagonzàre , vrb Definitzione torrare a pagu, a prus pagus Sinònimos e contràrios apagonzare, impagai, menguai, miminare Frases si sas paràulas aiant mortu deabberu, dh’aias bia sa zente impagonzada, in bidha! Ètimu srd.
impaguríre , vrb: impauriri Definitzione
tímere, fàere a tímere
Sinònimos e contràrios
apantarjare,
asciuconare,
asciustrare,
aterrighinare,
ispramai,
istrementire,
spaurai,
stremessiri
| ctr.
aminare,
incoragire,
incorai
Frases
su dimóniu, no solu de sos minores, impagurit fintzas sos ómines de letrancas ◊ sa mama, candu at inténdiu aici, si est impauria
Tradutziones
Frantzesu
épouvanter
Ingresu
to scare
Ispagnolu
asustar,
espantar
Italianu
impaurire
Tedescu
einschüchtern.
impài impàre
impalagài , vrb: impalagare Definitzione giare o fàere cascaviu, a orroscimentu / impalagare sa buca = atacare a su chelu de sa buca Sinònimos e contràrios arrosci, cascaviare, irvilire Frases sa peta rassa coitat a impalagare! Ètimu spn.
impalagaméntu , nm Definitzione
su impalagai, cosa chi orròscere, colóviat
Sinònimos e contràrios
arroscimentu,
cascariu,
coloviamentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ennui
Ingresu
gush
Ispagnolu
empalagamiento
Italianu
stucchevolézza
Tedescu
Ekelhaftigkeit.
impalagàre impalagài
impalài , vrb Definitzione pònnere s'arraiga a sa cosa prantada po dha poderare in artu e acapiare Sinònimos e contràrios arradicare, impalangare, impalonare Frases impalai sa bíngia po no nd'isciusciai su sarmentu su bentu.
impalancàre, impalangàre , vrb Definitzione pònnere calecuna cosa a ndhe agguantare o poderare un'àtera Sinònimos e contràrios impalai Ètimu srd.
impalària , nf Definitzione logu totu in costera Sinònimos e contràrios colta, costale, costera, palinzu | ctr. paris Terminologia iscientìfica slg.
impàlas , avb Definitzione in palas, a sa parte de palas,de asegus / torrare i. = furriare, torrare issegus, agoa Sinònimos e contràrios acoacò, addaesegus, aissegus, apabas, incuadas, insegus | ctr. addaenanti, ainnanti Frases nos vidimus custrintos a torrare impalas e torrare a comintzare ◊ sa pitzinna est sétzita impalas issoro, unu pacu prus in bassu.
impaliàre , vrb Definitzione umprire e imbolare cosa cun sa pàlia; nau de is boes, coment'e acostire is palas a su carru andhandho a tzopu Sinònimos e contràrios apagliai Ètimu srd.