A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impantamàre , vrb Definitzione fàere una terra o unu logu a pantamu, prenu de abba, abbare cun abba meda; calàreche in su pantamu de su male, abbarrare coment'e arréschios in is dificurtades Sinònimos e contràrios abbisciare, abbusciare, apantamare / impantanare Frases in su falare tant'abba aundhada at trazadu ludu e pedra in sos caminos e impantamadu sa pianura 2. si fit impantamadu própiu candho fit acultzu a giòmpere ◊ si t’impantamas… proas cun rejone avilimentu, infàmia, umiliassione! (Z.Zazzu) Ètimu srd.

impantanàre , vrb Sinònimos e contràrios impantamare.

impaonàre impabonài

impaonàre 1 , vrb Definitzione fàere che a su paone, assimbigiare a su paone, comente faet chie si credet meda Sinònimos e contràrios apompai, impazosire, impomponare, impomporredhare Frases sa corríncia si cheret impaonare ◊ cudha s'impaonat, totu bene bestida e a capellina, abberit sa gianna e si che andhat!

impapadúra , nf Sinònimos e contràrios aciupadura, suspidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trempage Ingresu soaking Ispagnolu empapamiento Italianu inzuppaménto Tedescu Einweichen.

impapàre , vrb Sinònimos e contràrios aciupae, imbibbiri.

impaperàda , nf Definitzione imbodhigu de paperi, cosa imbodhigada in paperi Sinònimos e contràrios imbodhicu Frases portat un'impaperada, funt is lensolos cun is coscineras.

impaperotài , vrb: impapirotare Definitzione fàere a imbodhigu, pònnere cosa imbodhigada, fata a imbodhigu Sinònimos e contràrios imbodhiai Tradutziones Frantzesu entortiller Ingresu to put in a paper bag Ispagnolu enrollar Italianu incartocciare Tedescu in eine Tüte geben.

impapinàre impampinàre

impapínu , nm Definitzione su istare chentza cumprèndhere, che ammammalucaos, atontaos Ètimu srd.

impapirotàre impaperotài

impàpu , nm Sinònimos e contràrios addescu, mànicu, papi*

impapulàre , vrb Definitzione foedhare chentza si fàere a cumprèndhere bene, a murrúngiu, betandho apare o chentza distínghere bene is foedhos Sinònimos e contràrios impastufare, imprabastulai, papuledhare 2. at impapuladu su fogu Ètimu srd.

impàpulu , nm Definitzione su impapulare, su foedhare a improdhu, a brétiu Frases como est faedhendhe a impàpulu Ètimu srd.

impapútzu , nm Definitzione atzorodhu, faina fata male, comente ndhe faet chie no ndh'ischit fàere, fintzes cosa de perunu contu Sinònimos e contràrios aciorodhu, impiastru, inciapudhu, indróvigu Frases cussu est bonu petzi a fàghere impaputzos!

imparadéri , agt, nm Definitzione chi o chie imparat o serbit po imparare a un'àteru Ètimu srd.

imparadítu, imparadítzu , agt Definitzione chi o chie est imparandho (e deasi fintzes pagu pràtigu) Sinònimos e contràrios imparadori Frases malefadada che criadura imparaditza, si nch'est pesada dae letu cun s'azudu de àtere ◊ su segretàriu est imparaditzu e medas cosas las faghet menzus s'apricadu Ètimu srd.

imparadòri , nm, agt Definitzione (f. –a) chi o chie est imparandho, leandho imparu Sinònimos e contràrios imparaditu Frases sa maista de pannu tenit una dexina de imparadoras.

imparàdu , pps, agt: imparau Definitzione de imparare; chi ischit sa cosa ca dh'at o ca si dh'ant imparada, chi tenet imparu / mal'imparau = maleducadu Sinònimos e contràrios istruidu 1 | ctr. disimparatu 2. mancu tue ses nàschitu imparatu! ◊ cussa est genti bruta chi fragat a bentu e mali imparara Tradutziones Frantzesu appris Ingresu learned Ispagnolu aprendido Italianu imparato, appréso Tedescu gelernt.

imparài , vrb: imparare Definitzione connòschere, cumprèndhere e pònnere a notu is cosas fintzes a dhas ischire fàere; ispiegare e fàere a connòschere is cosas a is àteros po chi dhas iscant e fintzes fatzant Sinònimos e contràrios istudiai / insegnare | ctr. disimparare, ilmentigare Maneras de nàrrere csn: i. a su babbu a fai fillus = pretènnere de imparare sa cosa a chie ndhe ischit de prus; i. s'iscola = pigai un'abbitúdini de fai, de fuedhai Frases dhue at sèmpere de imparare de sa gente antiga ◊ cada cosa chi si biet fata s'imparat a la fàchere ◊ sa filla at imparau is trassas de sa mama ◊ bene fatu: gai imparas a fàghere cosa chi no depes! ◊ po imparare a camminare, su pipiu andhat de iscannu a iscannu poderandhosi cun is manighedhas 2. beni ca babbai t'imparat a nedai! ◊ margiani mannu imparat is margianedhus ◊ iscít a iscriri gràtzias a una meri cuscensiosa chi dh'at imparau ◊ creo in Deu, prite mi ant imparadu a l'istimare dae minore mamma e babbu meu (P.Mereu)◊ a su mastru l'iscrio unu mandhatu chi segundhu su nóbbile cuntratu m'imparet trinta dies in su mese (M.Murenu)◊ cussu est mastru chi at imparadu àteros mastros Sambenados e Provèrbios prb: fadhendu s'imparat Tradutziones Frantzesu apprendre, enseigner Ingresu to learn, to teach Ispagnolu aprender, enseñar Italianu imparare, apprèndere, istruire, insegnare Tedescu lernen, belehren, unterrichten.