A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impàru , nm Definitzione su imparare / serbí de i. (unu certu, dannu, istrobbu) = itl. servire da lezióne, de iscrammentu Sinònimos e contràrios ammaistramentu, annéstriu, imparamentu, imparonzu Frases faghindhe chirca e dendhe imparu as dadu lughe a sa persone ◊ ca so nàschidu prima, prima apo tentu imparu ◊ s'agu ti siat pinna chentza perunu imparu! ◊ imparu malu ti ant donau a bolli cent'e unu amorau in fastígius! ◊ tocat a donai imparus bonus a is fillus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apprentissage, instruction, stage Ingresu learning, training Ispagnolu aprendizaje Italianu apprendiménto, tirocìnio, istruzióne Tedescu Lernen, Lehre, Bildung.

impasàda , nf Definitzione su impasare, su si firmare unu pagu de fàere ccn. cosa / bíere a un'impasada = bufare totu a una sulada Sinònimos e contràrios firmada, pasada / arrébiu Frases in s'arréjonu, Zuanne at fatu un'impasada, pessamentosu (Z.F.Pintore) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrêt, pause Ingresu stop, pause Ispagnolu parada, pausa Italianu sòsta, pàusa Tedescu Unterbrechung.

impasàre , vrb Definitzione firmare unu pagu po pàusu, faendho ccn. cosa Sinònimos e contràrios firmai, pasai, tasire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire halte Ingresu to stop Ispagnolu pararse Italianu sostare Tedescu halten.

impascialàre , vrb Definitzione acorrare in su pasciale (s'acorru po passare sa note su bestiàmene) Sinònimos e contràrios acorrae 1, ammandrare, apassiai, immandrare | ctr. bocare, irmandrare 2. su masone si reparat impascialadu serente a sa pinna (F.Pitzolu)◊ sas bamas fint impascialadas, sos pastores dormendhe Ètimu srd.

impasíbi , nm Sinònimos e contràrios apasibi*

impastàda , nf Definitzione su impastare; sa cosa impastada Sinònimos e contràrios impastu 2. at dadu s'impastada de fúrfere a sos porcos Ètimu srd.

impastadòre , nm Definitzione chie impastat, prus che àteru, màchina pro impastare Frases is impastadores impastaiant cartzina o terra faenno domos.

impastadúra , nf Definitzione su impastare Sinònimos e contràrios impastonzu, inturtadura Ètimu srd.

impastài, impastàre , vrb Definitzione fàere s'impastu, nau mescamente de sa farra chi si ammesturat cun su frammentu e abba e si aprontat po fàere a pane, o de àteras cosas chi si ammesturant a morigadura cun abba (es. arena, cimentu, crachina, terra) Sinònimos e contràrios cumassai, inturtare 2. cussos sunis bàrbaros impastados a fele Tradutziones Frantzesu pétrir, mélanger Ingresu to knead, to mix Ispagnolu amasar Italianu impastare Tedescu kneten, anrühren.

impastèra , nf Definitzione istrégiu de terra largu po impastare cosa Sinònimos e contràrios ischivedha, lebbreri, tavania Frases mamma in s'impastera ponit fintzas sa petza picada ◊ ndi at pigau un'impastera e una mesa de fàiri pani Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

impasteradúra , nf Definitzione tzatzada manna Sinònimos e contràrios abbentrada, abbrentosicada, abbuzada, atatamacada, sassada, satzina Frases como ti curas su fígadu e a malaògia depes immentigae sas impasteraduras! Ètimu srd.

impasterài, impasteràre , vrb Definitzione papare a meda, fàere papadas de pasteri Sinònimos e contràrios apasterare, ispasterare, mascare, satzai Ètimu srd.

impasteríta , nf Definitzione istrégiu po impastare faendho su pane Sinònimos e contràrios impastera Ètimu srd.

impastissài , vrb Definitzione fàere male una cosa, una faina, imbrutandhosindhe totu Sinònimos e contràrios imbrastagare, imbreculai.

impastociàre , vrb Definitzione contare o nàrrere fàulas, pigare in trampa, a ingannu Sinònimos e contràrios abbovai, abbuvonare, coglionai, coluvronare, imbaucare, imbelecare, imbuvonare, improsae, ingannai, ingrangugliare, piocai, scafai, trampai Ètimu itl. impastocchiare Tradutziones Frantzesu raconter des histoires Ingresu to tell fibs Ispagnolu zurcir Italianu raccontare fandònie Tedescu Flausen erzählen.

impastónzu , nm Definitzione su impastare Sinònimos e contràrios impastadura, impastu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrissage Ingresu kneading Ispagnolu amasadura Italianu impastatura Tedescu Kneten.

impàstu , nm Definitzione su impastare; sa cosa impastada; arena o àteru deasi morigada a méschiu cun cimentu, crachina e abba po fraigare muru, o ischedrare, in trebballos de muradore Sinònimos e contràrios impastonzu, inturtu / impastada Maneras de nàrrere csn: fàghere, morigare, ammodhigare s'i.; no dhue at i. (nau de genti) = no est bonu a nudha, est un'isentu chi no ischit a fàghere nudha; i. rassu, romasu = fatu cun tzimentu o carchina meda, cun pagu 2. po fàere is fundhales de custa domo is operajos ant fatu s'impastu a manu ◊ faidhu grassitedhu s'impastu: duus pajolus de arena e unu de ciumentu! ◊ cust'impastu si ch'est intostadu: annunghe abba! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrissage, mélange, mortier Ingresu mixing Ispagnolu masa, argamasa Italianu impasto, malta Tedescu Kneten, Mörtel.

impastufàre , vrb Definitzione betare apare pruschetotu foedhandho, nau fintzes in su sensu de dhu fàere po su malu Sinònimos e contràrios impapulare, ingannai Frases trampat a totu e trufat, traighendhe, impastufat ca est ladru! ◊ cussos furant e impastufant.

impastufósu , agt, nm Definitzione chi o chie faet impastufos Sinònimos e contràrios imbusteri, ingannile, trampisteri Ètimu srd.

impastúfu , nm Definitzione cosa chi narant o chi faent po ingannare Sinònimos e contràrios afrascu, estremagiogu, imbovu, imbúliu, imbusta, ingànniu, tramòglia, trampa, troga Frases no bos naro impastufos e ne fàulas ◊ sos impastufos no torrant a contu: de sos disocupados no bi at contu, semus vivendhe de cosa importada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu duperie Ingresu fraud Ispagnolu enredo, maraña (f) Italianu imbròglio Tedescu Schwindel.